La Guerra Civil 1936-1939
Insurrecció militar 18 Juliol del 1936 Resultat de: L'oposició entre sectors conservadors i republicans. Francisco Franco
Tensions Europees Crisi econòmica 1930 Feixisme Italià i Nazisme Alemany
Conflicte internacional - Enfrontament entre feixisme i democràcia - Brigades internacionals, Anarquistes. - Defensa de l...
Ajuda exterior als insurrectes <ul><li>Alemanya nazi </li></ul><ul><ul><li>Legió Còndor </li></ul></ul><ul><ul><li>Proves ...
Ajuda exterior als republicans <ul><li>Brigades Internacionals (60.000 voluntaris) </li></ul><ul><li>Largo Caballero Unió...
L’esclat de la guerra civil. <ul><li>17 de juliol del 1936, a Melilla </li></ul><ul><li>alçament militar contra la </li>...
 
Casares Quiroga José Giral El Front Popular intenta sufocar el cop militar fen front al nacional. La insurrecció triomfa ...
Insurrecció catalana <ul><li>General Goded dirigeix el cop militar. </li></ul><ul><li>Escàs suport civil. </li></ul><ul>...
<ul><li>Goded es rendeix i els rebels abandonen la lluita. </li></ul><ul><li>La victòria es va viure com un gran triomf p...
La consolidació dels bàndols <ul><li>Els Insurrectes s’havien oposat a les formes de la República (nacionals) </li></ul><...
Els republicans defensen la legitimitat republicana i el conjunt de reformes endegades durant el bienni d’esquerres i el F...
<ul><li>Guerra Civil: Enfrontament entre: </li></ul><ul><li>Grups de la Restauració </li></ul><ul><li>Obrers i burgesos q...
La internacionalització de la guerra civil <ul><li>Repercussió internacional. </li></ul><ul><li>Espanya: enfrontament de ...
Creació d’estructura de poder popular Sindicats Partits d’esquerres Desencadenament de la revolució social Clima revoluci...
Estiu – tardor 1936 comitès consells juntes Organitzar aspectes de la vida social 20 de juliol CNT + FAI Comitè Centra...
Repressió contra els INSURRECTES burgesia església propietaris classes benestants Conseqüències ...fugen cap a l’estran...
1936 Juliol: Col·lectivització de la propietat industrial i agrària Decrets Legalitzen les confiscacions d’indústries i de...
El govern de Largo Caballero (Setembre 1936 – Maig 1936) <ul><li>El 5 de desembre de 1936 Largo Caballero crea a Madrid ...
<ul><li>A Catalunya es dissolueix el Comitè de Milícies Antifeixistes i es crea un govern d’unitat presidit per Josep Tarr...
El tombant dels Fets de Maig del 1937 <ul><li>Enfrontament de les forces republicanes Orde a la rereguarda </li></ul><u...
<ul><li>3 de maig: Desallotjament d’anarquistes de l’edifici de Telefònica. </li></ul><ul><li>Lluites arreu de la ciutat ...
<ul><li>Problemes del bàndol republicà </li></ul><ul><li> Tensió per la direcció política i militar </li></ul><ul><li> D...
El govern de Negrín <ul><li>Després dels fets de Maig Els anarquistes perden influència a costa dels comunistes. </li></u...
<ul><li>Crisi de govern Largo Caballero dimiteix, és substituit per Juan Negrín (socialista) </li></ul><ul><li>El POUM va...
<ul><li>Nou govern Centralització política i militar. </li></ul><ul><li>Reforçament poder central, unificació bèl·lica, d...
<ul><li>Novembre 1937, traslladament govern de València a Barcelona. </li></ul><ul><li>El govern republicà assumeix cont...
<ul><li>1938 Programa dels Tretze Punts, rebutjat per Franco. </li></ul><ul><li>Acord de Munic, en el qual Gran Bretanya...
<ul><li>1939 Pèrdua de Catalunya, el que va significar l’exili del governs de la República, Catalunya i Pais Vasc. </li><...
FRANCO, CAUDILLO DE ESPAÑA
<ul><li>Muerte del general Sanjurjo  20 de julio 1936 </li></ul>Problemas de liderazgo Franco gana partidarios y cons...
<ul><li>Creación de la Junta de Defensa Nacional  24 julio, 1936 </li></ul>Medidas: Prohibición de la actividad de par...
<ul><li>Abril de 1937  Decreto de Unificación </li></ul>Unión de falangistas i carlinos en un partido único. Franco: je...
<ul><li>Este partido adoptó </li></ul>Camisa azul de la Falange Boina roja de los carlinos Saludo facha con el brazo en a...
<ul><li>Enero del 1938  Desaparición de la Junta Técnica i formación del primer gobierno de la zona nacional </li></ul...
<ul><li>Nuevo estado inspirado en el fascismo (conservadurismo y catolicismo): </li></ul><ul><li>-Abolición de la legislac...
LES OPERACIONS MILITARS I L’OCUPACIÓ DEL NORD
Les operacions militars <ul><li>La lluita per Madrid (juliol 1936- març 1937) </li></ul><ul><li>Franco volia prendre Madri...
Les operacions militars <ul><li>El govern republicà es trasllada a València </li></ul><ul><li>Capital a mans del general M...
Les operacions militars <ul><li>Intenten aïllar Madrid tallant les comunicacions amb València </li></ul><ul><li>Dues batal...
L’ocupació del nord (abril- octubre del 1937) <ul><li>Franco no pot amb la capital i es concentra a la zona nord </li></u...
<ul><li>General Mola ataca Biscaia </li></ul><ul><li>Gernika és arrasada per l’aviació nazi per ordre de Franco </li></ul>...
<ul><li>La República ataca Brunete i Belchite , tot i que entren a Santander i ocupen Astúries </li></ul><ul><li>Les zones...
L’ARRIBADA A LA MEDITERRÀNIA <ul><li>1937: L’exèrcit republicà va fer una sèrie de reformes: </li></ul><ul><li>-Van dotar...
<ul><li>Al mes de Febrer del 1938 l’exèrcit de Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar la derrota dels Republicans ...
L’OCUPACIÓ DE CATALUNYA <ul><li>L’exèrcit republicà, amb nou armament, va aturar el progrés de les tropes insurrectes amb ...
<ul><li>Els republicans van avançar cap a l’interior, però Franco va enviar reforços (incloent aviació alemanya, italiana...
<ul><li>La derrota republicana va suposar l’esfondrament de la rereguarda i va ser el preludi d’una desfeta imminent. </li...
<ul><li>La població civil, per por a ser perseguits per la seva ideologia política o la seva condició social, fugien del...
<ul><li>Les necessitats bàsiques van ser un factor de pes alhora d’acollir i atendre una població formada majoritàriame...
<ul><li>Cap a finals de la guerra, la població civil i soldats d’arreu del país van desplaçar-se cap a Catalunya amb el pr...
Quina va ser la contribució de Catalunya a l’esforç de guerra?
<ul><li>Greu conflicte entre autoritats republicanes i les de la Generalitat. </li></ul><ul><li>Polítics del govern centra...
<ul><li>L’aportació dels catalans a la guerra va ser molt important: </li></ul><ul><li>Mobilització de </li></ul><ul><li>...
* Catalunya va acollir més d’un milió de refugiats <ul><li>34% d’Extremadura i Madrid </li></ul><ul><li>15% andalusos </li...
of 56

La guerra civil 1936-1939

Presentació de les diferents etapes de la guerra civil espanyola.
Published on: Mar 4, 2016
Published in: Education      Travel      News & Politics      
Source: www.slideshare.net


Transcripts - La guerra civil 1936-1939

  • 1. La Guerra Civil 1936-1939
  • 2. Insurrecció militar 18 Juliol del 1936 Resultat de: L'oposició entre sectors conservadors i republicans. Francisco Franco
  • 3. Tensions Europees Crisi econòmica 1930 Feixisme Italià i Nazisme Alemany
  • 4. Conflicte internacional - Enfrontament entre feixisme i democràcia - Brigades internacionals, Anarquistes. - Defensa de la República
  • 5. Ajuda exterior als insurrectes <ul><li>Alemanya nazi </li></ul><ul><ul><li>Legió Còndor </li></ul></ul><ul><ul><li>Proves d’armament </li></ul></ul><ul><li>Itàlia feixista </li></ul><ul><ul><li>Corpo Truppe Volontarie </li></ul></ul>
  • 6. Ajuda exterior als republicans <ul><li>Brigades Internacionals (60.000 voluntaris) </li></ul><ul><li>Largo Caballero Unió Soviètica </li></ul><ul><ul><li>Or com a recompensa </li></ul></ul>
  • 7. L’esclat de la guerra civil. <ul><li>17 de juliol del 1936, a Melilla </li></ul><ul><li>alçament militar contra la </li></ul><ul><li>República i el Front Popular </li></ul><ul><li>per part dels nacionals. </li></ul><ul><li>Entre el 18 i el 19 de juliol s’uneix </li></ul><ul><li>poc a poc la resta d’Espanya al </li></ul><ul><li>cop d’Estat. </li></ul>
  • 9. Casares Quiroga José Giral El Front Popular intenta sufocar el cop militar fen front al nacional. La insurrecció triomfa a Espanya interior i fracassa on les forces d’esquerra tenen més presència. El país queda dividit en dos bàndols que s’enfrontarien en una guerra civil.
  • 10. Insurrecció catalana <ul><li>General Goded dirigeix el cop militar. </li></ul><ul><li>Escàs suport civil. </li></ul><ul><li>Govern de la Generalitat actua amb forces policials. </li></ul>Manuel Goded Enfrontament entre forces d’ordre públic de la Generalitat contra els rebels.
  • 11. <ul><li>Goded es rendeix i els rebels abandonen la lluita. </li></ul><ul><li>La victòria es va viure com un gran triomf popular. </li></ul>
  • 12. La consolidació dels bàndols <ul><li>Els Insurrectes s’havien oposat a les formes de la República (nacionals) </li></ul><ul><li>Els republicans (els rojos) </li></ul>
  • 13. Els republicans defensen la legitimitat republicana i el conjunt de reformes endegades durant el bienni d’esquerres i el Front Popular.
  • 14. <ul><li>Guerra Civil: Enfrontament entre: </li></ul><ul><li>Grups de la Restauració </li></ul><ul><li>Obrers i burgesos que volien establir un sistema polític democràtic. </li></ul>
  • 15. La internacionalització de la guerra civil <ul><li>Repercussió internacional. </li></ul><ul><li>Espanya: enfrontament de les forces democràtiques i els règims feixistes. </li></ul><ul><li>Comitè de No-intervenció, agost del 1936 </li></ul>
  • 16. Creació d’estructura de poder popular Sindicats Partits d’esquerres Desencadenament de la revolució social Clima revolucionari Govern Dissolució exèrcit tradicional Creació de batallons de voluntaris
  • 17. Estiu – tardor 1936 comitès consells juntes Organitzar aspectes de la vida social 20 de juliol CNT + FAI Comitè Central de Milícies Antifeixistes
  • 18. Repressió contra els INSURRECTES burgesia església propietaris classes benestants Conseqüències ...fugen cap a l’estranger ...passen a la zona insurrecta ...fan front al bàndol franquista Els perseguits...
  • 19. 1936 Juliol: Col·lectivització de la propietat industrial i agrària Decrets Legalitzen les confiscacions d’indústries i de terres Agost: creació de Consell d’Economia de Catalunya Octubre: Decret de col·lectivitzacions Mesures El control de la banca. Creació d’entitats de crèdits. Regulació dels salaris. Municipalització del sòl urbà.
  • 20. El govern de Largo Caballero (Setembre 1936 – Maig 1936) <ul><li>El 5 de desembre de 1936 Largo Caballero crea a Madrid un govern amb republicans, socialistes, comunistes i anarcosindicalistes. </li></ul>
  • 21. <ul><li>A Catalunya es dissolueix el Comitè de Milícies Antifeixistes i es crea un govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas. </li></ul><ul><li>Comitè de Milícies Antifeixistes J.Tarradellas </li></ul>
  • 22. El tombant dels Fets de Maig del 1937 <ul><li>Enfrontament de les forces republicanes Orde a la rereguarda </li></ul><ul><li>Exèrcit potent </li></ul><ul><li>Republicans, comunistes i socialistes Control col·lectivitzacions </li></ul><ul><li>Reforç vincles cl.mitj </li></ul><ul><li> Estat centrat en l’esforç bèl·lic </li></ul><ul><li>Negació a integrar milícies en l’exercit regular </li></ul><ul><li>Anarquistes i POUM Aprofundir l'obra col·lectivitzadora </li></ul><ul><li>Consolidar transformacions revolucionàries </li></ul>
  • 23. <ul><li>3 de maig: Desallotjament d’anarquistes de l’edifici de Telefònica. </li></ul><ul><li>Lluites arreu de la ciutat en barricades. </li></ul><ul><li>La Generalitat intervé en el conflicte </li></ul><ul><li>Derrota dels anarquistes i POUM </li></ul>
  • 24. <ul><li>Problemes del bàndol republicà </li></ul><ul><li> Tensió per la direcció política i militar </li></ul><ul><li> Diferències entre el govern republicà i autonòmic </li></ul>
  • 25. El govern de Negrín <ul><li>Després dels fets de Maig Els anarquistes perden influència a costa dels comunistes. </li></ul><ul><li>Els comunistes demanen la il·legalització del POUM i la detenció dels seus membres. </li></ul><ul><li>Largo Caballero s’hi nega </li></ul>
  • 26. <ul><li>Crisi de govern Largo Caballero dimiteix, és substituit per Juan Negrín (socialista) </li></ul><ul><li>El POUM va ser il·legalitzat, els militants </li></ul><ul><li>detinguts i Andreu Nin assassinat. </li></ul>
  • 27. <ul><li>Nou govern Centralització política i militar. </li></ul><ul><li>Reforçament poder central, unificació bèl·lica, dissolució Consell de Defensa d’Aragó. </li></ul><ul><li>Nou Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya. </li></ul>
  • 28. <ul><li>Novembre 1937, traslladament govern de València a Barcelona. </li></ul><ul><li>El govern republicà assumeix control públic, comerç, indústria de guerra i el govern autonòmic valencià i basc. </li></ul>
  • 29. <ul><li>1938 Programa dels Tretze Punts, rebutjat per Franco. </li></ul><ul><li>Acord de Munic, en el qual Gran Bretanya i França claudiquen davant l’expansionisme nazi. </li></ul>
  • 30. <ul><li>1939 Pèrdua de Catalunya, el que va significar l’exili del governs de la República, Catalunya i Pais Vasc. </li></ul><ul><li>Gran Bretanya i França reconeixen el govern de Franco i Manuel Azaña presenta la seva dimissió. </li></ul>
  • 31. FRANCO, CAUDILLO DE ESPAÑA
  • 32. <ul><li>Muerte del general Sanjurjo  20 de julio 1936 </li></ul>Problemas de liderazgo Franco gana partidarios y consolida su liderazgo 30 Septiembre: militares lo escogen jefe del Alzamiento. 1 Octubre: publicación del Decreto que nombraba Jefe del Estado i Generalísimo de los ejércitos españoles a Franco
  • 33. <ul><li>Creación de la Junta de Defensa Nacional  24 julio, 1936 </li></ul>Medidas: Prohibición de la actividad de partidos políticos Suspensión de la Constitución Paralización de la reforma agraria - En Octubre, es sustituida por la Junta Técnica
  • 34. <ul><li>Abril de 1937  Decreto de Unificación </li></ul>Unión de falangistas i carlinos en un partido único. Franco: jefe nacional del partido Falange Española Tradicionalista i de las JONS
  • 35. <ul><li>Este partido adoptó </li></ul>Camisa azul de la Falange Boina roja de los carlinos Saludo facha con el brazo en alto
  • 36. <ul><li>Enero del 1938  Desaparición de la Junta Técnica i formación del primer gobierno de la zona nacional </li></ul>Franco, caudillo de España
  • 37. <ul><li>Nuevo estado inspirado en el fascismo (conservadurismo y catolicismo): </li></ul><ul><li>-Abolición de la legislación republicana </li></ul><ul><li>-Restablecimiento de la pena de muerte </li></ul><ul><li>-Supresión de la libertad religiosa y de prensa </li></ul><ul><li>-Supresión de los Estatutos de Autonomía Catalán y Vasco </li></ul><ul><li>-Fuero del trabajo </li></ul><ul><li>-No al matrimonio civil y al divorcio </li></ul><ul><li>-Establecimiento del culto religioso en la educación y el ejército </li></ul><ul><li>-Retribución estatal al clero </li></ul>
  • 38. LES OPERACIONS MILITARS I L’OCUPACIÓ DEL NORD
  • 39. Les operacions militars <ul><li>La lluita per Madrid (juliol 1936- març 1937) </li></ul><ul><li>Franco volia prendre Madrid </li></ul><ul><li>El coronel Yagüe ocupa Badajoz </li></ul><ul><li>Franco pretén posar fi al setge de l’Alcàzar. </li></ul><ul><li>29 d’octubre  mobilització general </li></ul><ul><li>per aturar l’ocupació de Madrid </li></ul>
  • 40. Les operacions militars <ul><li>El govern republicà es trasllada a València </li></ul><ul><li>Capital a mans del general Miaja i defensat pel comandant Rojo </li></ul><ul><li>Madrid resisteix gràcies a: </li></ul><ul><ul><li>Brigades Internacionals </li></ul></ul><ul><ul><li>els tancs russos </li></ul></ul><ul><ul><li>voluntaris catalans </li></ul></ul><ul><li>A Catalunya els milicians intenten recuperar Osca i Saragossa. </li></ul><ul><li>La Generalitat no recupera Mallorca  Plataforma logística </li></ul>
  • 41. Les operacions militars <ul><li>Intenten aïllar Madrid tallant les comunicacions amb València </li></ul><ul><li>Dues batalles: </li></ul><ul><ul><li>El Jarama febrer del 1937 </li></ul></ul><ul><ul><li>Guadalajara març del 1937 </li></ul></ul><ul><li>Primera victòria republicana </li></ul><ul><li>Febrer 1937 Quiepo de Llano bombardeja i ocupa Màlaga  Reducció del territori andalús </li></ul>
  • 42. L’ocupació del nord (abril- octubre del 1937) <ul><li>Franco no pot amb la capital i es concentra a la zona nord </li></ul><ul><li>Els insurrectes controlaven Navarra, Alaba i Sant Sebastià </li></ul><ul><li>El gruix del territori basc es mantenia a principi del 1937 en mans de la República. </li></ul>
  • 43. <ul><li>General Mola ataca Biscaia </li></ul><ul><li>Gernika és arrasada per l’aviació nazi per ordre de Franco </li></ul><ul><li>Primer bombardeig aeri sobre la població civil </li></ul><ul><li>Bilbao és ocupat 19 de juny del 1937 per la superioritat dels insurrectes en armament i aviació </li></ul>
  • 44. <ul><li>La República ataca Brunete i Belchite , tot i que entren a Santander i ocupen Astúries </li></ul><ul><li>Les zones de importància econòmica passen als insurrectes </li></ul><ul><li>La gent fuig a les zones de la República </li></ul>
  • 45. L’ARRIBADA A LA MEDITERRÀNIA <ul><li>1937: L’exèrcit republicà va fer una sèrie de reformes: </li></ul><ul><li>-Van dotar l’exèrcit de comandaments professionals. </li></ul><ul><li>- Van integrar els quadres procedents de les milícies i de les brigades internacionals. </li></ul><ul><li>- Van col·locar al capdavant a Vicente Rojo. </li></ul><ul><li>- Es van desencadenar diferents ofensives: La més important a Terol. </li></ul>
  • 46. <ul><li>Al mes de Febrer del 1938 l’exèrcit de Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar la derrota dels Republicans per començar la campanya d’Aragó (Març, 1938). </li></ul><ul><li>El front de guerra es va traslladar a Catalunya. </li></ul><ul><li>3 d’Abril: els nacionals van ocupar Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. </li></ul><ul><li>L’ofensiva va continuar cap al Sud fins assolir la Mediterrània . El nou objectiu era València. </li></ul><ul><li>El Territori Republicà va quedar dividit en dues zones i Catalunya va quedar aïllada. </li></ul>
  • 47. L’OCUPACIÓ DE CATALUNYA <ul><li>L’exèrcit republicà, amb nou armament, va aturar el progrés de les tropes insurrectes amb una poderosa ofensiva sobre el riu Ebre. </li></ul><ul><li>Els republicans tenien l’esperança de reconquerir el territori per tal d’intentar unir la zona republicana i mostrar a l’opinió internacional que la República encara era viva i amb forces per emprendre una nova iniciativa. </li></ul><ul><li>Batalla de l’Ebre (començada el 25 de juliol del 1938): un dels episodis militars més importants de la guerra. </li></ul>
  • 48. <ul><li>Els republicans van avançar cap a l’interior, però Franco va enviar reforços (incloent aviació alemanya, italiana i Terç de Requetès) i va aconseguir aturar l’avanç. A continuació va contraatacar. </li></ul><ul><li>El 16 de novembre del 1938 es va considerar acabada la batalla. </li></ul><ul><li>Situació dels fronts (Agost de 1938). </li></ul>
  • 49. <ul><li>La derrota republicana va suposar l’esfondrament de la rereguarda i va ser el preludi d’una desfeta imminent. </li></ul><ul><li>El 23 de desembre Franco va decidir ocupar Catalunya. </li></ul><ul><li>Tarragona fou ocupada el 15 de gener i Barcelona, el 26. </li></ul><ul><li>Amb la caiguda de Girona es va produir l’èxode cap a França de milers de fugitius (uns 470000), entre els quals hi havia grans figures com Lluís Companys o Manuel Azaña. </li></ul><ul><li>Lluís Companys Manuel Azaña </li></ul>
  • 50. <ul><li>La població civil, per por a ser perseguits per la seva ideologia política o la seva condició social, fugien del territori en el qual es trobaven. </li></ul><ul><li>La zona republicana va acollir milers de refugiats que fugien de l’ocupació franquista. Fins a arribar al nombre d’un milió de refugiats. </li></ul>
  • 51. <ul><li>Les necessitats bàsiques van ser un factor de pes alhora d’acollir i atendre una població formada majoritàriament per dones, nens i ancians. </li></ul><ul><li>Una part de la població civil va fugir a altres països. La prioritat alhora evacuar, va ser donada als infants que van ser embarcats amb destinació a països europeus i americans. </li></ul>
  • 52. <ul><li>Cap a finals de la guerra, la població civil i soldats d’arreu del país van desplaçar-se cap a Catalunya amb el propòsit de passar la frontera francesa. </li></ul><ul><li>Una gran part dels refugiats van ser reclosos als camps de concentració improvisats situats a les platges properes a Argelers i Sant Cebrià. </li></ul>
  • 53. Quina va ser la contribució de Catalunya a l’esforç de guerra?
  • 54. <ul><li>Greu conflicte entre autoritats republicanes i les de la Generalitat. </li></ul><ul><li>Polítics del govern central en desacord amb la contribució catalana. </li></ul><ul><li>1937: el govern de Negrín assumeix facultats que no li corresponen, tals com l’ordre públic, la justícia, els transports, etc. </li></ul><ul><li>Catalunya donava el seu suport per perjudicar l’esforç </li></ul><ul><li>de guerra. </li></ul><ul><li>- Generalitat: únic govern català. </li></ul>El 1838 se li posa fi amb l’expropiació de les indústries de guerra i edificis pertanyents a la Generalitat.
  • 55. <ul><li>L’aportació dels catalans a la guerra va ser molt important: </li></ul><ul><li>Mobilització de </li></ul><ul><li>recursos humans </li></ul><ul><li>Creació de Comissió d’Indústries de Guerra (CIG): control de 500 fàbriques, amb 50000 treballadors. </li></ul>
  • 56. * Catalunya va acollir més d’un milió de refugiats <ul><li>34% d’Extremadura i Madrid </li></ul><ul><li>15% andalusos </li></ul><ul><li>12% asturians i càntabres </li></ul><ul><li>5% bascos </li></ul><ul><li>4% aragonesos </li></ul>La majoria eren dones, nens i ancians i hi va haver problemes d’escolarització, higiene, sanitat i alimentació. Tasca organitzativa de Catalunya.