EMPRENEDORIAPOLÍTICA INDUSTRIALECONOMIAORGANITZACIÓ INDUSTRIALEMPRENDRE AMB ELS JOVESJosep Mª Benet – Paula Montal Figueres
POLÍTICA INDUSTRIAL I ECONÒMICA – ORG. INDUSTRIALPregunta prèvia:Les societats com la nostra es qualifiquenamb l’expressió...
Classificació dels mercats:A. Segons el tipus de producte: Immobiliari (habitatges, locals, naus,...), fruita,capitals (di...
Book;http://www.youtube.com/watch?v=iwPj0qgvfIs30 minuts. No pensi, compri!http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1862/No...
ORGANITZACIÓ: compostes d’individuso grups, amb vistesa aconseguir certs objectiusper mitjà de funcions diferenciades.Obje...
Els economistes francesos i alemanys associaren el risc amb el benefici i així von Thunenconsiderà que a lemprenedor li co...
Vivers d’empreses: sessiótemporal d’espai a baix cost pels primers passos d’emprenedors.ELECCIÓ DE LA FORMA JURÍDICA:A. Em...
FORTALESES: Aspectes interns de l’empresa que representen els seus puntsforts (avantatges en costos, capacitat directiva, ...
INVESTIGACIÓ (R + D + i)RECERCA: Descobrir nous coneixements.DESENVOLUPAMENT: Aplicació dels resultats de la recerca.INNOV...
2.2. Mercat2.3. Competència2.4. Preu2.5. Promoció2.6. Previsions de vendes3. Producció i qualitat3.1. Prestació del servei...
PIB = Consum + inversió + despesa pública + exportacions – importacionsRENDA PER CÀPITA: Renda nacional / nº d’habitants.R...
POLÍTICA FISCAL: Recaptació de recursos monetaris per medi dels impostos directes (IRPF– Impost sobre la renda i persones ...
POLÍTICA EDUCATIVA: a Espanya estem fatal (I+D+i, idiomes,competitivitat, generació deconeixement,manca d’estratègia en po...
POLÍTICA AMBIENTAL: Equilibrar el creixement econòmic i la preservació del mediambient en termes de sostenibilitat.L’estat...
Mercat comúUnió econòmicaIntegració econòmica.UNIÓ EUROPEA: (Integraciò econòmica) facilitar les condicions necessàries pe...
ESCENARI INDÚSTRIA A CATALUNYAFotografia dels diferents sector industrials a CatalunyaEscenari Local: ens hem de posar les...
Vídeos d’interès;Quan manen les doneshttp://www.tv3.cat/videos/1496839Cooperatives de treballhttp://www.tv3.cat/videos/433...
of 17

Política industrial i econòmica

Published on: Mar 4, 2016
Source: www.slideshare.net


Transcripts - Política industrial i econòmica

  • 1. EMPRENEDORIAPOLÍTICA INDUSTRIALECONOMIAORGANITZACIÓ INDUSTRIALEMPRENDRE AMB ELS JOVESJosep Mª Benet – Paula Montal Figueres
  • 2. POLÍTICA INDUSTRIAL I ECONÒMICA – ORG. INDUSTRIALPregunta prèvia:Les societats com la nostra es qualifiquenamb l’expressiósocietats de consum. Sabries dirper què? Creus que és necessari el consum?CONSUM: Acció de satisfer una necessitat mitjançant un producte.A la nostra societat aquesta acció de consumir és bàsica, el nostre sistema econòmic estàbasat precisament en el consum. El consum i, per tant, la possibilitatde vendre productesés el que fa que una empresa es decideixi a produir-los. A partir de la venda de productess’obté un benefici econòmic, i una part d’aquest passa a mans dels treballadors en formade sous: Amb aquests diners, podran adquirir nous productes.MERCAT: Tot el conjunt de persones i empreses que ofereixeni que compren un productedeterminat. En el mercat és on es realitza intercanvi de productes i de diners. Conjunt depersones amb unes necessitats o desitjosque podrien voler satisfer.La quantitat d’unitats d’un producte que els productors posen a la venda s’anomenaoferta, i la quantitat d’unitats d’un producte que elsconsumidors estan disposats acomprar s’anomena demanda.La fusta, més oferta, menys demanda; http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=48336
  • 3. Classificació dels mercats:A. Segons el tipus de producte: Immobiliari (habitatges, locals, naus,...), fruita,capitals (diners),mà d’obra o de treball (persones), automoció,...B. Segons l’oferta: Segons com sigui l’oferta hi ha tres tipus de mercats:Monopoli: quan només hi ha una empresa que aporta l’oferta. En aquestcas, tots els possiblescompradors es veuran obligats a comprar el productea aquesta empresa i,per tant, hauran d’acceptar lescondicions (preu,servei,característiques del producte,...)que aquesta imposi. (1 venedor,molts compradors – Renfe, endesa,...)Oligopoli: quan hi ha unes poques empreses que aporten l’oferta. A causade la tendència actual de les empreses a fusionar-se o absorbir lesméspetites per formar grans empreses multinacionals, aquest tipus de mercatsés el que prolifera actualment (pocs venedors, molts compradors –telefoniamòbil).Competència perfecte: Quan hi ha moltes empreses que aporten l’oferta.És el mercat ideal per al nostre sistema econòmic, ja que la competènciaque es crea entre les empreses per aconseguir vendre els seus productes faque ajustin molt els preus i que millorin la qualitat i el servei, amb la qualcosa els consumidors se’n veuen directament beneficiats. (productesalimentaris, roba de vestir,...)Target: mercat clau al que es dirigeix la meva empresa.Competència: qui ofereix un producte o servei que satisfà la mateixa necessitat.El preu dels productes: Expressió en diners del valor econòmic d’un producte. Quantitat dediners que hem de pagar per adquirir-lo. Així doncs, els productes més valuosos tenen unpreu més elevat que altres de menys valuosos. Quan una industria fabrica un producte,està multiplicant el valor econòmic de les matèries primeres emprades i transformades enaquest nou producte.El valor és subjectiu, quan pagaries per una cantimplora d’aigua fresca enmig del desert?Màrketing: eina que tenen les empreses per aconseguir augmentar les vendes dels seusproductes. Detectar canvis a l’entorn per anticipar-se (ex.celíacs).Nínxol: Mercat desatès.
  • 4. Book;http://www.youtube.com/watch?v=iwPj0qgvfIs30 minuts. No pensi, compri!http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1862/No-pensi-compriProducció: quantitat d’unitats d’un producte que fabrica una indústria en un període detemps determinat (unitat/temps).Productivitat: expressa la relació entre la producció obtinguda i elsmitjans utilitzats. Aixídoncs, quan diem que la productivitat augmenta volem dir que es produeixen mésproductes amb una menor quantitat de recursos utilitzats.COSTOS: elscostos són els diners que l’empresa ha hagut de pagar per utilitzar tots icadascun dels recursos necessaris per realitzar la producció. Recursos: matèries primeres,energia, mà d’obra, organització,...Costos fixes: No depenen de la quantitat de producte que elabori l’empresa (lloguer local,factura electricitat, telèfon,manteniment maquinària,...).Per poder produir, l’empresa també ha hagut de comprar maquinària i muntar unesinstal·lacions. Aquest capital acostuma a durar uns anys; per això, cada any compta ambun cost fix de només una part del que ha costat en total . Aquesta part comptabilitzadacada any com a cost fix s’anomena amortització.Costos variables: Són aquells que depenen de la quantitat de producte que elaboril’empresa (compra de matèries primeres, sous-nòmines,...)CTOTAL=CF+CVBENEFICI: Total de diners que vol guanyar l’empresa un cop hagi venut el producte, pagatels costos de producció i elsimpostos. Aquests diners poden ser destinats a fer novesinversions en l’empresa (compra de nova maquinària, formació de treballadors,investigació, I+D+i, més competitivitat,..), a ser repartits entre els seus propietaris oaccionistes, o a totes dues coses.Model alemany: competitivitat, reinversióa l’empresa, llarg termini.Model espanyol: rèdits a curt termini,repartir dividentsals accionistes.El benefici s’expressa normalment com un percentatge del cost total; B(%,CT).
  • 5. ORGANITZACIÓ: compostes d’individuso grups, amb vistesa aconseguir certs objectiusper mitjà de funcions diferenciades.Objectius de l’empresa: Maximitzar el benefici a llarg plaç.CreixementMaximització de lesvendesCreació de valorDesenvolupament de nous productesMantenir la independènciaSatisfer a altres (accionistes, empleats, clients)Risc empresarial: es medeix en funció de la variabilitat del benefici.Quant major és lainnovació del producte, major és el risc.Empresari: Suma de diferentscapacitats (quantes més millor).Capacitat d’assumir riscos,d’innovar, d’organitzar, habilitat per captar l’evolucióde l’entorn, desig d’independència,afició al diner i a la competició, possessió d’un producte innovador.Frank H. Knigth: és un assegurador de rendes, i el benefici empresarial és larecompensa d’assumir riscos.Adam Smith: és el propietari delsmitjans de producció i patró o mestre deltreball.J.A. Shumpeter: és el protagonista principal del desenvolupament econòmic idels avanços socials. En l’innovació hi ha l’essènciade la funció empresarial.Jeffrey A. Timmons: és la persona que pren accions humanes, creatives perconstruïr quelcom amb valor partint del no res.EMPRENADOR:Persona capaç de percebre una oportunitat de negoci a partir d’una idea i assumir un riscper a dur-la a terme. Observació de l’entorn; vida econòmica, quotidiana, canvis socials,...Emprenedor és una paraula provinent del llatí prendere i que era usada en documents delConsolat de Mar com acordar o iniciar. En ledat mitjana fou utilitzat per a designar elsarquitectes dobres civils i religioses. Posteriorment semprà per a designar els militarsmercenaris. A començaments del segle XVIII el terme entrepreneur ja era corrent per areferir-se als empresaris i comerciants, especialment a partir del model de John Law.Cantillon fou el primer en destacar el paper de lentrepreneur en lactivitat econòmica. Elseu emprenedor és algú que compra a preus certs i ven a preus incerts i per tant la sevaprincipal funció és la dassumir risc.Durant la major part del segle XVIII i XIX els economistes de lescola britànica no realitzendistincions entre lemprenedor, lempresari i el capitalista, ja que normalment les tresfuncions les exercia la mateixa persona.
  • 6. Els economistes francesos i alemanys associaren el risc amb el benefici i així von Thunenconsiderà que a lemprenedor li corresponia el benefici que quedava un cop pagats elcapital i la tasca dorganitzar els factors productius. Knight (1921)seguí posteriorment unalínea similar, distingí entre el risc (sobre el que es possible establir una prima dassegurança)i la incertesa (allò que és del tot desconegut) i determinà que aquesta darrera era la quedefinia lactivitat emprenedora.Lescola històrica alemanya també sinteressà pel fenomen i pel paper de les minories(jueus, estrangers,...) desenvolupant aquesta funció. També utilitzaren el concepte decreativitat destructiva per indicar que la creativitat dels emprenedors destruïa els vellsnegocis (per exemple la substitució de les mules i bous pels tractors)Per a Schumpeter lemprenedor és fonamentalment un innovador, algú que combina nousmitjans de producció. Aquesta acció li permet obtenir uns beneficis, ja que trencamomentàniament lequilibri de mercat. A llarg termini els seus beneficis van desapareixentja que altres empresaris el copien, retornant leconomia a una situació dequilibri.Els economistes austríacs també han defensat el paper de lemprenedor en eldesenvolupament econòmic. Von Mises (1949) destaca que més que emprenedors hi haaccions emprenedores, és a dir accions que incorporen incertesa. Kirzner (1973)consideraque leconomia no es troba mai en situació dequilibri, ja que els venedors no coneixenperfectament les intencions de compra dels compradors. Els emprenedors són agents quees troben alerta i que detecten les diferències entre les necessitats dels compradors i allòque realment es produeix i per tant actuen com arbitratgistes. Daquesta manera esconverteixen en agents que fan tendir leconomia cap al seu punt dequilibri.El concepte està molt de moda, però el cert és que d’emprenadors n’hi ha hagut tota lavida. La humanitat sempre ha tingut la necessitat de canviar i millorar. De fet, finsrecentment, d’aquesta actitud se li’ndèia tenir iniciativa.L’emprenedoria és doncs unaactitud davant la vida. Marcar-se reptes i abordar-los, a vegades amb èxiti a vegades no.CREACIÓ D’UNA EMPRESA:Fases en la creació d’una empresa:Creació de la ideia(creativitat)Avaluació de lesoportunitats de negoci, a partir de leshabilitats, capacitats irecursos disponibles.Desenvolupament del procés de negoci.El.laboració del pla d’empresa.Definiciói obtenció de recursos, que en general seran externs i escassos.També cap la possibilitatd’aprofitar lesidees delsdemés, es pot comprar la llicència,espot optar per l’opció d’una franquícia,...
  • 7. Vivers d’empreses: sessiótemporal d’espai a baix cost pels primers passos d’emprenedors.ELECCIÓ DE LA FORMA JURÍDICA:A. Empresari individual o autònom (persona física - responsabilitat il·limitada)B. Societats mercantils (personalitat jurídica, es registren al registre mercantil).Societat Civil:2 o més socis. Hauran de cotitzar en règimd’autònoms a la S.S. Responsabilitat il·limitada,la persona físicarespon a les deutes de l’empresa.Societat Anònima: Número mínim de socis, 3, i anònims. Capitalmínim → 60101€. Capital social dividit en accions. Participació al’empresa dels socis. Responsabilitat limitada a les aportacionsrealitzades.Societat Limitada: Número mínim de socis, 2. Identitats públiques.Capital mínim → 3012€. Responsabilitat limitada a les aportacionsrealitzades. (patrimoni personal dels socis a sà i estalvi).Cooperativa: Societats d’economia social. L’objectiu deixade ser elbenefici al capital i passa a ser la prestació de serveis als socis.Òrgan de govern assembleari.ESTRATÈGIA:Missió: expressa el caràcter, la identitat,la raó de ser de la organització; distingint-lad’altres (referent moral, manera de funcionar,..)Vissió: Estat futur desitjat per la organització (ocupar un mercat concret,...)Meta: Fi general d’acord amb la missió.Objectiu: Fi més precís d’acord amb la meta, petits passos.Matriu DAFO; Kenneth Andrews i Roland Chistensen. → Anàlisi de l’entorn per poderdissenyar una estratègia empresarial.DEBILITATS; Aspectes interns de l’empresa. Obstacles i limitacions que talleneldesenvolupament de l’organització, i que són necessaris d’eliminar, com perexemple la manca d’experiència.AMENACES: Esdeveniments externs a l’empresa que, sent previsibles,sisucceïssin, dificultarienel compliment delsobjectius (canvis demogràfics, delegislació,aparició de productes substitutoris,...)
  • 8. FORTALESES: Aspectes interns de l’empresa que representen els seus puntsforts (avantatges en costos, capacitat directiva, flexibilitatorganitzativa,...)OPORTUNITATS: Aspectes externs de l’empresa. Possibilitatsper obteniravantatges (nous mercats, grups adicionals de clients,...)Productivitat, el futur necessari / Nova york en plena crisi / Ifest, innovació concentrada:http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=35947&p_ex=nova%20york%20en%20plena%20crisiPRODUCTE:Bé o servei que pot ser ofert a un mercat que pugui satisfer un desig o una necessitat.Si l’empresari no té en compte tots aquests aspectes, no tindrà èxit.
  • 9. INVESTIGACIÓ (R + D + i)RECERCA: Descobrir nous coneixements.DESENVOLUPAMENT: Aplicació dels resultats de la recerca.INNOVACIÓ: Procés en el qual una idea es transforma en una realitat que és acceptada ireconeguda pel mercat propi com un avantatge competitiu.Aquest avantatge només apareix als inicis,i deixa de ser-ho quan tothom el potimplementar. És la clau de la competitivitat.El concepte innovació és aplicable a un nou producte, procés, mercat, matèriaprima, estructura organitzativa,...Al llarg d ela història, la innovació ha estat causa de la renovació delspoderosos (generalment innoven elsdèbils per la necessitat de canvi ievolució).La innovació implica risc elevat de fracàs.La innovació no és una tàctica del moment, sinó una actitud.Resistència a la innovació; por als canvis. “Shock del futur” → Conservadorisme.Protecció de la innovació → Patent: títol de propietat industrial concedit perl’Estat. Poques patents a Espanya; el 70% de l’economia espanyola és delsector serveis, on la innovació no és sempre patentable. Copy right:mecanisme de protecció de la propietat intel·lectual.INVENT: Aplicació d’una idea per crear una cosa que no existia abans.DESCOBRIMENT: Difusió del coneixementd’una idea que ja existia,però no se’n teniaconeixença.PLA D’EMPRESA“Durant les batalles t’adones que els plans són inservibles, però fer plans és indispensable”.Aquesta cita, de Dwight Eisenhower, exemplificaperfectament la importància de fer unbon pla d’empresa.El pla dempresa és un document que es fa, normalment prèviament a iniciar una activitato projecte empresarial, i que analitza i detalla tots els aspectes daquesta activitat oprojecte per tal de poder-ne definirla viabilitat i elspassos a seguir.Guia per a un pla dempresa1. Presentació1.1. Definició del negoci1.2. Descripció de l’equip promotor2. Pla de Màrqueting2.1. Servei
  • 10. 2.2. Mercat2.3. Competència2.4. Preu2.5. Promoció2.6. Previsions de vendes3. Producció i qualitat3.1. Prestació del servei3.2. Qualitat3.3. Equips i infraestructura3.4. Seguretat a la feina i medi ambient4. Organització i gestió4.1. Planificació i temporalització4.2. Organització4.3. Gestió de personal5. Jurídicofiscal5.1. Determinació de la forma jurídica5.2. Aspectes laborals de l’equip promotor5.3. Aspectes laborals i Seguretat Social delstreballadors5.4. Obligacions fiscals5.5. Permisos, llicènciesi documentació oficial5.6. Cobertura de responsabilitats5.7. Patents, marques i altres tipus de registres6. Economicofinancera – Pla financer6.1. Sistema de cobraments i pagaments6.2. Resum de les dades econòmiques més rellevants7. Valoració7.1. Anàlisi de punts forts i feblesPOLÍTICA INDUSTRIALSECTORS ECONÒMICS:Primari: Agricultura, ramaderia, pesca,...Secundari: Indústria, construcció,...Terciari: Serveis, comercial,...PRODUCTE INTERIOR BRUT (PIB): índex de riquesa. El producte interior brut o producteintern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmicdurant un període de temps determinat, normalment un any, excloent el consumintermedi utilitzat en la producció.
  • 11. PIB = Consum + inversió + despesa pública + exportacions – importacionsRENDA PER CÀPITA: Renda nacional / nº d’habitants.Renda nacional → quan es mesura el PIB en costos.La competitivitat és un concepte comparatiu de la capacitat i rendiment duna empresa,subsector o país per produir i vendre béns i serveis en elsmercats interiors i exteriors.Segons làmbit, la competitivitat pot tenir elssegüents significats:a nivell empresarial, la competitivitat és la capacitat de proveir elsproductes i elsserveis tan o més eficientment i eficaçment que no pas els competidors;en el sector industrial i el comerç exterior, la competitivitat és la capacitat de lesempreses de la mateixa indústria per aconseguir lèxitsostingut en comparacióamb els competidors estrangers, sense cap tipus de protecció i subsidis;per als Estats, la competitivitat és la capacitat delsciutadans per aconseguir unestàndard de vida alt i creixent, el qual és determinat per la productivitat en lúsdels recursos naturals i la producció de leconomia per cada unitat de ma dobra ocapital que sutilitza.Diversificació: “no posar tots els ous al mateix cistell”Proteccionisme: Imposar taxes i aranzels als productes de fora, per a protegir la indústrianacional.POLÍTICA MONETÀRIA: Objectiu d’evitar tendències inflacionisteso deflacionistes iincentivar o desincentivar l’economia segons convingui.Tipus d’interès: Depèn del Banc Central Europeu.Si baixa el tipus d’interès→ incrementa el consum, es crea més ocupació, major recaptaciód’impostos, puja el PIB, puja l’IPC(inflació).Al baixar el tipus d’interès,l’economia s’escalfai perd competitivitat respecte altres economies i augmenten les importacions. Es mou mésdiner (ja no surt a compte tenir els calers al banc) i puja l’inflació.Al pujar la inflació, esperd competitivitat i al valer més els productes de casa que els de fora es passa a comprarmés a fora (augmenten lesimportacions).Poc interessant aquest extrem, l’objectiués aconseguir un equilibri.Jonathan Tepper: diner virtual i deutes realshttp://www.tv3.cat/videos/4547271/Jonathan-Tepper-diner-virtual-i-deutes-reals
  • 12. POLÍTICA FISCAL: Recaptació de recursos monetaris per medi dels impostos directes (IRPF– Impost sobre la renda i persones físiques i jurídiques, IVA – Impost sobre el valor afegit),o indirectes(transaccions comercials – hidrocarburs, tabac, alcohol, herències,...).Idistribució d’aquests recursos als objectius decidits per l’Estat (pressupostos generals del’Estat).Una baixada delsimpostos directes incentiva el consum i l’inversió.IVA – 3 tipus:General (18%)→ sofà, televisió,...Reduït (8%)→ aliments,aigua, transports, cultura, hosteleria, neteja urbana,...Super reduït (4%) → productes de primera necessitat, medicines,...L’estat espanyol actualment està introduint reformes per intentar reactivar l’economia,entre elles el canvi impositiu d’impostos com l’IVA (molts experts opinen que l’apujadade l’IVA serà contraproduent i un error, ja que desincentivarà el consum).Principals models d’organització social occidental:Socialdemocràcia escandinava: Més benestar social, finançat amb uns impostosmés elevats, protecció febles. (tarannà europeu).Liberalisme americà: Menys impostos, lliure mercat, desprotecció desafavorits.A més a més algunes escoles introdueixen matisos;- Escola austriaca; neoliberalisme, lliure mercat i autoregulació.- Escola keynesiana; equilibri. Més poder de l’estat per a regular els mercats. Inversiópública.A CATALUNYA; existeix un dèficitfiscal (diferència entre els que Catalunya paga ambimpostos i el que rep en inversions) amb l’estat del 8% del nostre PIB. Una opiniómajoritària del món polític català opina que aquesta situació és un greuge i limita lacapacitat de progrés de Catalunya. Altres estats com l’Alemany,que s’estructurafederalment, es limitael dèficit fiscal de qualsevol dels seus estats federals al 4%, i undèficit fiscal superior es considera anticonstitucional.El dèficit fiscal reiterat és dèficit socialhttp://www.tv3.cat/videos/4054270/Guillem-Lopez-Casasnovas-El-deficit-fiscal-reiterat-es-deficit-socialCarles boix; camins cap a l’estat propihttp://www.tv3.cat/videos/4269490/Carles-Boix-camins-cap-a-lestat-propi-i-escenaris-de-rupturaTrens, aeroports i decadència Germà Belhttp://www.tv3.cat/videos/4106970/Germa-Bel-Trens-aeroports-i-decadencia
  • 13. POLÍTICA EDUCATIVA: a Espanya estem fatal (I+D+i, idiomes,competitivitat, generació deconeixement,manca d’estratègia en política industrial, pla de rescat de cervells,....)Cada govern fa la seva llei. Conseqüència, educació a la deriva.El nostre model de creixement (turisme i “totxo”) no s’ha basat suficientment amb el valorafegit i el coneixement,factors claus de l’èxitper a occident.Xavier Melgarejo: millorar leducació per millorar la societathttp://www.tv3.cat/videos/4368870/Xavier-Melgarejo-millorar-leducacio-per-millorar-la-societatPOLÍTICA LABORAL: Ha de conduir a l’equilibri entre posicions contraposades.Treballadors - empreses.Conflicte: els teòrics de la organització consideren el conflicte com un defecte o unaestructura incomplerta a l’organització.Mediació: S’utilitza per solucionar problemes derivats de tot tipus de conflictes: entretreballador / empresa, persona /persona, persona / clan,... L’acord al que s’arriba té valorde contracte privat. La mediació difereix de l’arbitratge on en aquest la decisióque prenun àrbitre és d’obligatorietat jurídica i que pot no satisfer a ambdues parts.Mobbing: Fenomen d’exercir violènciapsicològica extrema, de forma sistemàtica irecurrent durant un temps prolongat sobre una altra persona en el lloc de treball, amb lafinalitat que acabin abandonant el lloc de treball. No confondre mobbing amb estrés.Tipus de mobbing:Ascendent: quan la persona es veu agredida per subordinats.Horitzontal: quan la persona es veu agredida per companys del mateix nivelljeràrquic.Descendent: quan l’acusat té un nivell jeràrquic inferior.Riscos Laborals: Cada lloc de treball tindrà els seus riscos específics depenent de lanaturalesa de les accions que s’hi realitzin.El tractat de Roma (1977) i la Acta única (1986)indiquenque a la zona euro s’haurà de promoure la millora del medi ambient de treball ala fi de protegir la seguretat, la salut dels treballadors i lescondicions laborals.Ergonomia: prové del grec ergon (activitat) i nomos (llei).Desitjaadaptar lescondicions detreball a la naturalesa física i psicològica de les persones, amb la finalitatd’assegurar unescondicions laborals correctes.La crisi del tèxtil;http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=42938&p_ex=la%20crisi%20del%20t%E8xtil
  • 14. POLÍTICA AMBIENTAL: Equilibrar el creixement econòmic i la preservació del mediambient en termes de sostenibilitat.L’estat té un paper important en l’elaboració de lleisinormatives que protegeixinel Medi Ambient i potenciïn lesenergies renovables(concienciació del canvi climàtic. El 80% de l’energiaconsumida al món prové de lacombustió d’elements finits). Paradoxa; creixementinfinitamb recursos naturals finits.Sostenibilitat:Satisfer les necessitats d’avui sense hipotecar lesnecessitats de les futuresgeneracions. La sostenibilitatconsisteix a proveir el millorpossible avui sense posar enperill els recursos de demà, és a dir, exactament evitar el que la cultura popular en castellàanomena “pan para hoy y hambre para mañana”, aplicat en el sentit més ampli i a totamena de recursos: econòmics, materials, humans, socials i ambientals.3 tipus:Sostenibilitatambiental: recursos finits,residus, impacte ambiental, pèrdua dela biodiversitat, emissionsde CO2, capa d’ozó,...Sostenibilitatsocial: 1/5 part de la població mundial té el 85% de la riquesa,desequilibrissocioeconòmics.Sostenibilitateconòmica.Comprar, llençar, comprarhttp://www.rtve.es/alacarta/videos/el-documental/documental-comprar-tirar-comprar/1382261/Fiscalitat verda / Lideratge /Gelatines de peixhttp://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=48458El zenit del petrolihttp://www.veoh.com/watch/v14193152pgtHAhJr?h1=El+Zenit+del+Petroli+-+30+minutsAntonio Turiel; Condemnats a decrèixer.http://www.tv3.cat/videos/4325010/Antonio-Turiel-Condemnats-a-decreixerORGANISMES SUB I SUPRA ESTATALS:SUB ESTATALS:Alemanya – Federal → regions, länders, amb moltes competències.França → Centralista, regions sense poder.Espanya → comunitats autònomes amb algunes competències. I als municipisamb petit marge de maniobra i incapacitat legal per legislar.SUPRA ESTATALS:De menys a més integració econòmica:Àrea de lliure comerçUnió duanera
  • 15. Mercat comúUnió econòmicaIntegració econòmica.UNIÓ EUROPEA: (Integraciò econòmica) facilitar les condicions necessàries per mantenir lacompetitivitat de la indústria comunitària. Els països amb més renda financen elspaïsosamb menys renda.Fons estructurals: per regions amb renda per sota del 75% de la mitja (fonseuropeus de desenvolupamentregional).Fons de cohesió: per països amb un PIB< 90% de la mitjana i dèficitpúblic dinsles toleràncies (finançament d’infraestructures, de transport i medi ambient al50%).FEOGA - política agrària: Penalització econòmica a les importacions a tercers,proteccionisme, subvencions econòmiques a la producció pròpia.NAFTA: (USA, Mèxic i Canadà): Àrea de lliure comerç.MERCOSUR: (Argentina, Brasil, Uruguai, Paraguai): Unió duaneraOMC: Organisme internacional que determina lesnormes i mecanismes per assegurar queel comerç mundial sigui tant fàcil i lliure com sigui possible (engloba el 97% del comerçmundial).ONU: Organisme d’harmonització per resoldre els problemes de la humanitat. En sónmembres pràcticament tots elspaïsos del món (192 estats), però això no és garantia d’èxit.Consell Nacional: format per 15 països, dels quals 5 són fixesamb dret a vet (França, Xina,Rússia, USA i Regne Unit), i elsaltres rotatoris.FMI: Fons monetari internacional: assessorament fiscal als països que ho necessitin. Deixardiners a països en crisi (Christine Lagarde, presidenta.... Rodrigo Rato, expresident -tambéde Bankia; conglomerat d’entitats tóxiques - “too big to fail”...)BM: En canvi el Banc Mundial deixa diners a països per portar a terme un cert projecte.
  • 16. ESCENARI INDÚSTRIA A CATALUNYAFotografia dels diferents sector industrials a CatalunyaEscenari Local: ens hem de posar les pilesen termes de competitivitat i apostar per unsector secundari fort i solvent, sobretot pel que fa a la Indústria del coneixement.Occident ha d’apostar per ser competitiu en generació de coneixement i producció ambvalor afegit (alta tecnologia). La indústria manufacturera ara com ara és impossiblecompetir amb Orient (salaris baixos, no democràcia ni drets dels treballadors, desigualtats).Cal preveure una disminució dràstica del sector serveis, sobretot del turisme - ja no som elpaís de sol i platja amb rendes baixesque tant atreia als europeus -.A més a més, lesrelacions entre Catalunya i l’estat espanyol s’hauran de replantejar.Independentment de nacionalismes, Catalunya pateix un dèficit fiscal amb l’estat asfixiant(8%) i això limitasubstancialment la capacitat de progrés de Catalunya.Escenari global: El lliure mercat o capitalisme, ha patit un embús i necessita reinventar-se.Són molts els líders mundials que han parlat de refundar el capitalisme. Sentim sovint queestem immersos en una crisi econòmica, podem afegir que la crisi també és de valors,moral o ètica. Sovint, el que és bo per l’individu,no ho és pel col·lectiu. Ladesregularització del sistema (sobretot el financer) ha comportat aquesta situació d’embúscol·lectiu.Cal que prenem nota dels errors que ens han dut a l’escenari actual i que refundem valorstals com la responsabilitat, l’esforç, el valor per la feina ben feta, el valor del saber i elconeixement,… res és fàcil i ens hem d’esforçar per aconseguir-ho.Una altra qüestió a abordar a nivell global és el model de creixement i consum de recursosnaturals. El cas presenta una paradoxa, no es pot créixer finsa l’infiniten un entorn iplaneta on els recursos són finits.Caldrà ser imaginatius...
  • 17. Vídeos d’interès;Quan manen les doneshttp://www.tv3.cat/videos/1496839Cooperatives de treballhttp://www.tv3.cat/videos/4331730/Cooperatives-de-treballL’economia del bé comúhttp://www.tv3.cat/videos/4039250/Christian-Felber-leconomia-del-be-comuL’estat del malestarhttp://www.tv3.cat/videos/4009190/Jordi-Bosch-lestat-del-malestarArcadi Olivereshttp://www.tv3.cat/videos/3443930/Arcadi-OliveresTeresa Forcadeshttp://www.tv3.cat/videos/4149710/Teresa-Forcades-El-capitalisme-no-es-eticJordi Pigem – filòsof - Economia psicopatològicahttp://www.tv3.cat/videos/4388071/Jordi-Pigem-Economia-psicopatologicae-konomiahttp://videos.lavanguardia.com/canal/e-konomia/index.html

Related Documents