Tema: Si vas en moto, tu ets la carrosseriaParticipant: Nana M‟aixeco un altre dia sense ganes de res. Recordo que abans...
suportar-ho, no vull suportar-ho més. Aixeco la mirada, recolzant la barbeta als genolls. Vullque s‟apagui... Que els reco...
of 2

Nana si vas en moto, tu ets la carrosseria

Published on: Mar 3, 2016
Source: www.slideshare.net


Transcripts - Nana si vas en moto, tu ets la carrosseria

  • 1. Tema: Si vas en moto, tu ets la carrosseriaParticipant: Nana M‟aixeco un altre dia sense ganes de res. Recordo que abans, al aixecar-me, m‟agradava mirar-me al mirall. Al menys, recordo això. El que se suposa que es casa meva, el meu barri, els meus amics, tot se m‟ha fet estrany. Guardo molt pocs records de la meva antiga vida. Tinc imatges del que un dia va ser una vida maca. Però hi ha un record, un únic record, nítid i dolorós. Un record que no m‟abandona, un record que em ve a visitar casa nit i que no m‟abandona al despertar. Tanco els ulls fort, només vull que desaparegui. Surto al passadís i em trobo la meva mare, o qui m‟han dit que és la meva mare, que em diu bon dia. Ni tan sols me l‟escolto. Aquelles imatges, tan clares, que es repeteixen al meu cap, em turmenten. Obro la nevera i trobo llet. M‟agradava la llet? Ja no puc estar segura de res. “Va, sisplau, fes-ho per mi. Només una volta...” Calla, sisplau, calla. “Ja es tard, preciosa” No vull sentir-ho. “Sisplau? Per mi...” Prou! Ja no sé què fer per deixar d‟escoltar-ho. Em poso llet a un got i me la miro. A què sap la llet? Se‟m fa estrany. “Va, d‟acord. Però el casc te‟l poses tu, ¿eh?” Hauria d‟haver sigut jo... “No home, posa-te‟l tu, no siguis burro.” Hauria d‟haver insistit més... “No, no, te‟l poses tu. A més, no ens passarà res, tranquil•la.” Em va convèncer amb els seus ulls segurs... Tenia ganes de saber què se sentia. Ell sempre em deia que era genial... Desgraciadament ho recordava. Recordava cada moment d‟aquella nit. Com em va acariciar les mans quan les hi vaig passar al voltant de la cintura. Com es va girar per fer-me un petó al coll, ja que el casc em tapava tot el cap. L‟últim... el seu últim petó. Tanco la mà amb força al voltant del got i s‟esmicola. Merda. No sabia que tenia tanta força. Aquella dona que diu ser la meva mare ve corrents. Sembla molt preocupada. Em pregunta si estic bé i m‟agafa la mà. La tinc plena de sang. La sang que em recorda... Aquella imatge envaeix la meva ment. La sang sortint del seu cap... Aparto aquella dona bruscament. Entro a la meva habitació i em tanco al lavabo. Estic farta... Obro la dutxa i em fico a sota, amb la roba posada. Ni tan sols me‟n adono. Em miro la mà ensangonada. M‟han quedat vidres clavats. Me‟ls trec sense gaire cura. Em despullo tirant la roba fora de la banyera. Recordo que abans els banys em relaxaven molt. M‟esborraven els problemes durant una estona. Bé, suposo que això ja és impossible. Mentre l‟aigua em baixa pel cos, les imatges d‟aquella nit no em donen treva. Gairebé puc sentir el vent que fa voleiar la meva camisa oberta i la meva jaqueta. El cos del meu xicot, el Jan, enganxat al meu. L‟adrenalina corrent pels nostres cossos. Tot era perfecte. Tot havia sigut culpa meva... Sec al terra de la banyera amb els genolls al pit. D‟aquella nit, de totes les imatges horribles, hi havia una que sobresortia de les altres. Aquella llum, aquella llampada que ens va enlluernar. Era com si sentís el clàxon dins el meu cap. Tot va ser culpa meva... Si no haguéssim sortit... Si hagués insistit a que es posés ell el casc... Hauria d‟haver sigut jo... Les meves llàgrimes es confonen amb l‟aigua de la dutxa. L‟única cosa... L‟única cosa que recordo, a l‟únic que puc aferrar-me, ja no hi és. No vull seguir amb això. Fingint que no n‟hi ha per tant, que em recuperaré, que tot tornarà a ser normal. Farta d‟enganyar-me a mi mateixa i als que havien format part de la meva antiga vida. Farta de seguir vivint en un món on el Jan ja no existeix. No hi ha res que em lligui a aquest lloc, ja. Em miro el cos, ple d„hematomes. N‟hi ha de tots colors: porpres, verds, blaus, grocs... Tots i cada un em recorden a la caiguda. Però el pitjor és el de l‟espatlla. Va ser el primer que va impactar contra el terra fred i dur. L‟última imatge que vaig veure va ser la del cap del Jan ensangonat. Després, tot es va tornar fosc i ell... No puc
  • 2. suportar-ho, no vull suportar-ho més. Aixeco la mirada, recolzant la barbeta als genolls. Vullque s‟apagui... Que els records d‟aquell dia desapareguin... Que aquell dia desaparegui... I veigla manera. Davant meu, la maquineta d‟afaitar. Una imatge ve al meu cap, de la meva antigavida. Jo depilant-me les cames per primer cop. La mà em va lliscar i em vaig fer un tall alturmell. Les fulles estaven molt afilades... Agafo la maquineta d‟un sol ús amb la mà dreta i emmiro el canell esquerre. Sento com l‟aigua calenta em segueix caient. És estrany, recordo quel‟aigua calenta accelera una hemorràgia. Apropo la maquineta al canell i faig el primer tall. Eldolor es fort però no m‟importa. Em faig un segon tall, un tercer. Sento que començo a oblidar.L‟aigua de la banyera es torna vermella, d‟un vermell lleig, diluït. Les imatges se‟m fan borrosesi segueixo fent talls. Sento que oblido, que ho oblido tot. Tot se‟m va fent fosc, ja no fa mal.Aviat tornaré a ser amb ell, el meu xicot, la meva alegria: el Jan.

Related Documents