Tema 1: Els presocràtics La cultura grega: característiques i períodes El problema del movimen...
Celrà Celrà La cultura grega: característiques i períodes • Origen de...
Celrà Etapes de la cultura grega • La Jònia, a les costes de l’Àsia Menor, i a la Magna Grècia, a...
Celrà 1.Els Presocràtics Demòcrit Els Pitagòrics ...
Celrà 2.Filosofia clàssica Sòcrates i sofistes Plató ...
Celrà 3.Filosofia Hel·lenística Epicureisme Estoïcisme Esc...
Celrà El pas del mite al logos• El mite• Es vol explicar la totalitat d’allò existent• S’ utilitza la fantasia•...
Celrà El pas del mite al logos • El logos • Es vol, també, explicar la totalitat d’allò exist...
Celrà Mite vs Logos Continuïtat i ruptura DÉUS EXPLICACIÓ ...
Celrà MITE VS LOGOS Qüestionari sobre el fragment de Cosmos, una sèrie de ...
Celrà Origen de la filosofia • Causes materials del “miracle grec”: 1. Raó política: organ...
Celrà El problema del moviment o canvi • Constatació empírica: experiència del canvi, la finitud i la mo...
COSMOS
Celrà El problema del moviment • Requisits o condicions del coneixement ...
Celrà El problema del moviment La qüestió queda, doncs, plantejada així: LA REALITAT L’EINA...
Celrà Els milesis La qüestió fins ara Hi ha quelcom de permanent, eter...
Celrà Els milesis • Què és la physis? • 1/ En ella tot està sotmès a la necessit...
Celrà Els milesis: Tales 1/ L’arkhé és l’aigua Explicacions d’Aristòtil: •Diferents estats de l’aig...
Celrà Els milesis: Tales Aparença: aigua, gel, aire GEL AIGUA AIRE ...
Celrà Els milesis: Anaximandre 1. L’arkhé és l’apeiron, allò indeterminat La generació no s’explica com ...
Celrà Els milesis: Anaximandre APEIRON 1.Arkhé CALOR SEC F...
Celrà Els milesis: Anaxímenes 1. L’arkhé és l’aire 2. Les diferències qualitatives poden ...
Celrà Els pitagòrics *Magna Grècia, fundador llegendari, influència ...
Celrà Pitagòrics vs Milesis Milesis Pitagòrics Saber individual...
Celrà L’orfisme Religió d’origen oriental que va introduir-se a Grècia cap al segle VI...
L’orfisme Apol·lo Apol·...
Celrà La concepció pitagòrica del nombre CONCEPCIÓ ACTUAL CONCEPCIÓ PITAGÒRICA El n...
Celrà La filosofia pitagòricaEls pitagòrics associen els nombres a figures i expliquen així l’origen del ...
Celrà Astronomia pitagòrica
Celrà La crisi de la teoria Descobriment dels nombres irracionals: per exemple, √2. Apli...
Carl Sagan: els pitagòrics1/ D’on era Pitàgores?2/ Quines raons, segons Sagan, haurien portat Pitàgores a creure que la t...
Celrà Un nou llenguatge de la raóLa tradició va considerar-los autors contradictoris, però avui destaquem tambéles...
Celrà HeràclitConegut com “Heràclit l’obscur”, degut al seu estil hermètici la fama d’arro...
Celrà Heràclit 1/ Quin és l’arkhé, l’ésser profund de tot? Respos...
Celrà Heràclit: l’esdevenir Als qui entren en els mateixos rius els corren per damunt aig...
CelràCelrà Heràclit: la dialèctica 2/ Si tot flueix, si tot canvia contínuament, com és que la ...
Celrà L’heraclitisme Anomenem heraclitisme la manera en què els contemporanis d’Heràclit van ...
Celrà Contra l’heraclitismeContra aquesta interpretació, els historiadors actuals destaquen els fragments...
Celrà Influències posteriors Hegel Marx Heràclit ...
Celrà Parmènides Elea, Magna Grècia Influències místiques (Xenòfane...
Celrà El poema de Parmènides Proemi: una deessa ens durà cap al camí de la Veritat. Primer...
Celrà El poema de Parmènides El fet que una deessa ens acompanyi mostra l’autoritat de la veritat en...
Celrà Zenó d’Elea: Aquil·les i la tortuga L’argumentació de Zenó opera per reducció a l’absurd ...
Celrà ELS PLURALISTES Tots aquests pensadors comparteixen el model conceptual ...
Celrà EMPÈDOCLES D’AGRIGENT Segueix la tradició eleàtica i pitagòrica. Fama de profeta i mís...
Celrà ANAXÀGORES DE CLAZÒMENES Natural de la Jònia; procés per impietat a Atenes. Segons Plató, haur...
Celrà DEMÒCRIT I L’ATOMISME Natural d’Abdera, fama de “rialler”, gran influència a la seva època,De...
Celrà L’ATOMISME DE DEMÒCRIT Els àtoms són l’arkhé de què tot està fet: Són indi...
Celrà DEMÒCRIT: ANTROPOLOGIA I ÈTICA L’ésser humà és un microcosmos L’ànima és material, e...
Celrà COMPARACIÓ ANAXÀGORES I DEMÒCRIT
Celrà Els presocràtics Aquí teniu un quadre per resumir i repassar els filòsofs grecs... ...
Celrà ELS PRESOCRÀTICS I ELS FÍSICS CONTEMPORANIS Els filòsofs grecs Étienne Klein ...
Celrà ELS PRESOCRÀTICS I ELS FÍSICS CONTEMPORANIS 1ª/ La teoria ...de cordes seria una teoria única que po...
Presocràtics [modo de compatibilidad]
of 54

Presocràtics [modo de compatibilidad]

Presentació del tema 1: Els presocràtics. Història de la filosofia de segon de batxillerat
Published on: Mar 4, 2016
Published in: Education      
Source: www.slideshare.net


Transcripts - Presocràtics [modo de compatibilidad]

  • 1. Tema 1: Els presocràtics La cultura grega: característiques i períodes El problema del moviment o canvi Els milesis: Tales, Anaximandre, Anaxímenes. Les escoles italianes: el pitagorisme. Un nou llenguatge de la raó: Heràclit i Parmènides.Els pluralistes: Empèdocles, Anaxàgores, l’atomisme de Demòcrit. Montse López Institut de Celrà
  • 2. Celrà Celrà La cultura grega: característiques i períodes • Origen de la filosofia occidental: Milet, Jònia, Grècia, segle VII a.C
  • 3. Celrà Etapes de la cultura grega • La Jònia, a les costes de l’Àsia Menor, i a la Magna Grècia, al sud d’Itàlia: els presocràtics.(VII-V a.C) • Atenes, seu de la filosofia clàssica (V-IV a.C): Sòcrates, Plató i Aristòtil. • Atenes, Alexandria, Roma: l’època hel·lenística i romana (III a.C-II d.C).
  • 4. Celrà 1.Els Presocràtics Demòcrit Els Pitagòrics Anaxàgores Parmènides Els milesis Empèdocles Heràclit
  • 5. Celrà 2.Filosofia clàssica Sòcrates i sofistes Plató Aristòtil
  • 6. Celrà 3.Filosofia Hel·lenística Epicureisme Estoïcisme Escepticisme
  • 7. Celrà El pas del mite al logos• El mite• Es vol explicar la totalitat d’allò existent• S’ utilitza la fantasia• Les causes són antropomòrfiques i transcendents Hesíode: (déus) Teogonia• La realitat així explicada resta arbitrària (no necessària) Homer• Es tracta, pròpiament, d’un pensament preracional i no pas irracional• Homer i Hesíode en són exemples La Ilíada-L’ Odissea
  • 8. Celrà El pas del mite al logos • El logos • Es vol, també, explicar la totalitat d’allò existent, PERÒ • S’utilitza la raó • Les causes són immanents (físiques o metafísiques) • La realitat així explicada es revela com a necessària • Parlarem, ara, de pensament racional (indistintament ciència i filosofia) • Els filòsofs presocràtics en són l’exemple (milesis, pitagòrics etc) Logos = pensament, raó, paraula λóγος
  • 9. Celrà Mite vs Logos Continuïtat i ruptura DÉUS EXPLICACIÓ TRANSCENDENT PHYSIS EXPLICACIÓ DESTÍ IMMANENT TEOGONIA REALITAT REALITAT ARBITRÀRIA NECESSÀRIA MITE LOGOS
  • 10. Celrà MITE VS LOGOS Qüestionari sobre el fragment de Cosmos, una sèrie de Carl Sagan: 1ª/ A la vora de quin mar va néixer la filosofia? 2ª/ L’origen del pensament és descrit com “una revolució que va treure.........................................................................................................” 3ª/ Per què, se’ns diu, és l’univers cognoscible? 4ª/ Si l’univers és un cosmos, llavors, hi ha unes lleis .............................. ................................................................................................................... 5ª/ Aquí es produeix el primer conflicte entre ciència i................................, Naturalesa i................................................................................................. 6ª/ Per què aquesta revolució es produeix justament en aquesta regió i en aquest moment? 7ª/ El fragment no arriba a explicar la relació entre els viatges i l’aparició de la reflexió crítica, en particular sobre la qüestió dels déus. Intenta una explicació pròpia.
  • 11. Celrà Origen de la filosofia • Causes materials del “miracle grec”: 1. Raó política: organització pròpia o POLIS (= ciutat-estat) Foment de l’individualisme i la llibertat 2. Raó econòmica: país pobre en recursos, abocat al mar i al comerç Enriquiment, aparició de la moneda, viatges Foment del pensament abstracte, obertura d’esperit, esperit crític 3. Raó religiosa: no hi ha llibres sagrats ni casta sacerdotal Interpretació i reinterpretació dels mites fins a la desmitificació.
  • 12. Celrà El problema del moviment o canvi • Constatació empírica: experiència del canvi, la finitud i la mort enfront d’una visió estable del firmament: DUALISME CEL (regular, estable, etern i perfecte)= COSMOS • _______________________________________________ TERRA (sotmesa al moviment, finita i imperfecta)= CAOS CANVI: ja NO és verda, La fulla ÉS verda encara NO és La fulla ÉS groga groga
  • 13. COSMOS
  • 14. Celrà El problema del moviment • Requisits o condicions del coneixement APARENÇA: mòbil, múltiple, accidental, Qüestió ontològica: il·lusòria OBJECTE conegut Què és real? ESSÈNCIA: permanent, una, essencial, verdadera La RAÓ, el LOGOS, que és la funció pròpia del NOUS (ment), part divina de l’ésser humà, estable i permanent. Qüestió SUBJECTE que coneix gnoseològica: Els SENTITS del cos, part finita de l’ésser humà, inestable i mòbil. Com es coneix la realitat?
  • 15. Celrà El problema del moviment La qüestió queda, doncs, plantejada així: LA REALITAT L’EINA DE TIPUS DE CONEIXEMENT CONEIXEMENT APARENÇA SENTITS “DOXA”, OPINIÓ (múltiple, mòbil (saber aparent) Sembla-ser) ESSÈNCIA NOUS CONEIXEMENT (Una, immutable (Esperit) (saber real) Ser)
  • 16. Celrà Els milesis La qüestió fins ara Hi ha quelcom de permanent, etern i cognoscible en un comentada: món on tot sembla canviant, moridor i incognoscible? Existeix un primer principi o arkhé que reuneixi aquestes Nou plantejament característiques? Allò d’on tot prové, origen ARKHÉ Allò que és, en el fons, tot; essència Els milesis van respondre: sí, aquest arkhé existeix i es troba en la physis, en la naturalesa
  • 17. Celrà Els milesis • Què és la physis? • 1/ En ella tot està sotmès a la necessitat. Es tracta d’un cosmos i no pas d’un caos: tot està en el seu lloc perquè tot té l’essència, la naturalesa, que li correspon. • 2/ No es tracta d’una cosa inert, quieta, sinó dinàmica; ho veiem en el moviment dels astres, en el pas de les estacions i les generacions, on tot se succeeix ordenadament. • 3/ A més, aquesta activitat que defineix la physis no prové de fora, sinó que li és pròpia, interna. El model de la physis seria, així, la d’un gran organisme viu; d’aquí el terme HILOZOISME (=doctrina que atribueix vida pròpia a la matèria).
  • 18. Celrà Els milesis: Tales 1/ L’arkhé és l’aigua Explicacions d’Aristòtil: •Diferents estats de l’aigua (líquida, sòlida, Tales de Milet gasosa) • Supervivència •Fascinació pel Nil •Influències mítiques 2/ “Tot és ple de déus” Exemple d’hilozoisme. Magnetisme? Cosmologia de Tales
  • 19. Celrà Els milesis: Tales Aparença: aigua, gel, aire GEL AIGUA AIRE Essència o arkhé: aigua
  • 20. Celrà Els milesis: Anaximandre 1. L’arkhé és l’apeiron, allò indeterminat La generació no s’explica com alteració d’un element, sinó com separació de contraris Si l’arkhé fos un element determinat, com s’explicaria l’existència del seu contrari? 2. Primera formulació sobre l’origen de la vida: l’home hauria estat abans un peix...
  • 21. Celrà Els milesis: Anaximandre APEIRON 1.Arkhé CALOR SEC FRED HUMIT 2.Separa- ció de contraris Món visible i determinat 3. Món visible
  • 22. Celrà Els milesis: Anaxímenes 1. L’arkhé és l’aire 2. Les diferències qualitatives poden reduir-se a diferències quantitatives FOC Procés de rarefacció: de + a - Anaxímenes AIRE TERRA AIGUA Procés de condensació: de – a +
  • 23. Celrà Els pitagòrics *Magna Grècia, fundador llegendari, influència òrfica, organització sectària, esperit aristocràtic. *L’arkhé és el nombre, l’univers està harmònicament constituït i la matemàtica ens revela el seu secret. Pitàgores El teorema de Pitàgores La Magna Grècia
  • 24. Celrà Pitagòrics vs Milesis Milesis Pitagòrics Saber individual i obert al debat Saber col·lectiu i secret, revelat públic pel mestre Concepció monista i biologista de Concepció dualista i matemàtica la natura Saber obert a l’experimentació: Saber que menysprea aplicació tècnica l’experiència: preocupacions espirituals (salvació de l’ànima)
  • 25. Celrà L’orfisme Religió d’origen oriental que va introduir-se a Grècia cap al segle VI a.C. Forma part de les religions mistèriques. El nom prové d’Orfeu, però la base doctrinal barreja creences procedents, sobretot, de Dionís. Es creu en la naturalesa dual de l’ésser humà, feta d’elements titànics i dionisíacs, i també en una culpa original que hem de d’expiar.
  • 26. L’orfisme Apol·lo Apol·lo Des del punt de vista filosòfic, la novetatd’aquesta teoria rau en l’afirmació de lasuperioritat de l’ànima i la seva immortalitat.Es defensa, així, la reencarnació. El naixement de Dionís Quant a la purificació de l’ànima, es propo-sen dues vies El model ascètic El model intel·lectual
  • 27. Celrà La concepció pitagòrica del nombre CONCEPCIÓ ACTUAL CONCEPCIÓ PITAGÒRICA El nombre és una abstracció; ens El nombre té una entitat, una el representem com a relacions personalitat pròpia. Resulta de la d’unitats: 1+1+1=3 divisió de la unitat El nombre expressa una quantitat; El nombre és quantitatiu però és qualitativament neutre també qualitatiu Concepció aritmètica Concepció més aviat geomètrica
  • 28. Celrà La filosofia pitagòricaEls pitagòrics associen els nombres a figures i expliquen així l’origen del mónL’1 és el punt, el dos la línia, el tres el pla i el quatre el cos sòlid. La realitat es compon de cossos sòlids; els sòlids provenen de la unió de plans; els plans de la unió de línies i les línies de la unió de punts
  • 29. Celrà Astronomia pitagòrica
  • 30. Celrà La crisi de la teoria Descobriment dels nombres irracionals: per exemple, √2. Aplicació del teorema de Pitàgores
  • 31. Carl Sagan: els pitagòrics1/ D’on era Pitàgores?2/ Quines raons, segons Sagan, haurien portat Pitàgores a creure que la terra era un globus?3/ Quin famós terme va ser utilitzat per primer cop per aquest filòsof?4/ Quina és la principal diferència entre el mètode de la ciència actual i el de Pitàgores?5/ Quants cossos sòlids regulars hi ha? A quins elements es fan correspondre?6/ De què estava fet l’univers?7/ Quan va produir-se la crisi de la teoria?8/ Quins són els dos sentits del terme irracional?9/ Qui va ser el més famós pitagòric? Què defensava? Què criticava?
  • 32. Celrà Un nou llenguatge de la raóLa tradició va considerar-los autors contradictoris, però avui destaquem tambéles seves semblances. HERÀCLIT PARMÈNIDES Efès, tradició jònica Elea, tradició mística L’essència és l’esdevenir L’essència és l’ésser En ells trobem una major “què vol dir que les coses són” abstracció que en els precedents: Inici, doncs, de la metafísica del “què són les coses” a
  • 33. Celrà HeràclitConegut com “Heràclit l’obscur”, degut al seu estil hermètici la fama d’arrogant.Atribució d’un llibre Sobre la physis, col·lecció d’aforismesde to dèlfic. A la natura li plau amagar-se Vaig investigar-me a mi mateix Els ases prefereixen deixalles abans que l’or Mals testimonis són per als homes els ulls i les oïdes quan es tenen bàrbares les ànimes
  • 34. Celrà Heràclit 1/ Quin és l’arkhé, l’ésser profund de tot? Resposta: l’arkhé és el foc, entès com a símbol de l’esdevenir Aquest món, el mateix per a tots, cap dels déus ni dels homes l’ha fet, sinó que ha existit sempre, existeix i existirà com a foc sempre viu, encenent-se amb mesura i amb mesura apagant-se (fragment 741)
  • 35. Celrà Heràclit: l’esdevenir Als qui entren en els mateixos rius els corren per damunt aigües diferents cada vegada (fragment 12)
  • 36. CelràCelrà Heràclit: la dialèctica 2/ Si tot flueix, si tot canvia contínuament, com és que la realitat sembla estable? RESPOSTA: perquè l’aparent quietud és el resultat d’un moviment doble, en sentit oposat, i momentàniament en equilibri, com l’arc i la fletxa. La guerra és el pare i el rei de totes les coses (Fragment 53)
  • 37. Celrà L’heraclitisme Anomenem heraclitisme la manera en què els contemporanis d’Heràclit van interpretar la seva teoria, considerada sinònim de fenomenisme (res no és real, sinó mera aparença), relativisme (els valors morals absoluts no existeixen) i irracionalisme (la raó és incapaç de revelar-nos la veritat) L’ésser seria el no res? CANVI: ja NO és verda, encara NO és groga La fulla ÉS groga La fulla ÉS verda
  • 38. Celrà Contra l’heraclitismeContra aquesta interpretació, els historiadors actuals destaquen els fragments on Heràclit parla del LOGOS com a mesura, l’ordre del desordre Després d’escoltar el logos i no a mi, és fàcil reconèixer que totes les coses en són una Objectiu: mesura de la realitat LOGOS Subjectiu: raó-eina que pot mesurar la realitat
  • 39. Celrà Influències posteriors Hegel Marx Heràclit La dialèctica Segle XIX L’etern retorn, El fenomenisme Nietzsche
  • 40. Celrà Parmènides Elea, Magna Grècia Influències místiques (Xenòfanes) i pitagòriques Atribució d’un llarg poema sobre l’ésser, compost d’un proemi i dues parts Considerat el fundador de la lògica Elea
  • 41. Celrà El poema de Parmènides Proemi: una deessa ens durà cap al camí de la Veritat. Primera part: la via de la veritat. “El ser és; el no ser no és” “Ser i pensar és el mateix” Segona part: la via de l’error; els sentits L’esfera eleàtica representaria el ser: immòbil i massís
  • 42. Celrà El poema de Parmènides El fet que una deessa ens acompanyi mostra l’autoritat de la veritat enunciada, que es presenta com a revelada, doncs, indubtable
  • 43. Celrà Zenó d’Elea: Aquil·les i la tortuga L’argumentació de Zenó opera per reducció a l’absurd Tesi a demostrar: el moviment que veiem és contradictori; per tant, no pot existir I com és, que Aquil·les no atrapa mai la tortuga? a/ Suposem que Aquil·les vol atrapar una tortuga que es troba a certa distància d’ell b/ Quan Aquil·les comença a córrer cap a la tortuga, aquesta corre en la mateixa direcció que ell. c/ Quan Aquil·les arriba al punt 2, la tortuga ha avançat fins al punt 3. I quan Aquil·les arriba a aquest punt 3, la tortuga ha recorregut, de nou, una certa distància (4). I així contínuament, fins a l’infinit: la distància disminuirà sempre, però mai podrà desaparèixer (1/2, 1/4, 1/8, 1/16, 1/32 etc)
  • 44. Celrà ELS PLURALISTES Tots aquests pensadors comparteixen el model conceptual que permet harmonitzar: El concepte d’ésser El concepte de canvi PARMÈNIDES HERÀCLIT IDEA BÀSICA I COMUNA: La pluralitat de l’experiència sorgeix d’una pluralitat de principis El canvi en el món visible es redueix al moviment de partícules immutables
  • 45. Celrà EMPÈDOCLES D’AGRIGENT Segueix la tradició eleàtica i pitagòrica. Fama de profeta i místic; llegenda sobre la seva mort. L’arkhé són els quatre elements: la terra, l’aire, el foc i l’aire Les forces que actuen sobre ells per donar lloc al món visible són: L’Amor i l’Odi El procés seria etern; d’aquí la defensa de la immortalitat de les ànimes (Purificacions)
  • 46. Celrà ANAXÀGORES DE CLAZÒMENES Natural de la Jònia; procés per impietat a Atenes. Segons Plató, hauria estat primer admirat i després rebutjat per Sòcrates Dues idees bàsiques: 1ª: “En tot hi ha de tot” LES HOMEOMERIES (Aristòtil) 2ª: El NOUS Principi ordenador que no es barreja amb res, diferent de la resta. (Finalisme i no mecanicisme?)
  • 47. Celrà DEMÒCRIT I L’ATOMISME Natural d’Abdera, fama de “rialler”, gran influència a la seva època,Deixeble d’un llegendari Leucip, que li hauria llegat el concepte d’àtom. Atribució de l’obra: Petit sistema del món Poden les substàncies dividir-se fins a l’infinit? NO: concepte d’àtom Els àtoms son indivisibles, sòlids, plens; qualitativament idèntics; es distingeixen per la figura, l’ordre i la posició
  • 48. Celrà L’ATOMISME DE DEMÒCRIT Els àtoms són l’arkhé de què tot està fet: Són indivisibles, sòlids,plens,qualitativamet idèntics i eterns. L’univers no ha estat creat ni cal cap força exterior per explicar-ne l’existència: tot deriva del àtoms que es mouen des de sempre i per sempre en el buit. El moviment dels àtoms està més enllà de tota causa i és la causa de tot Explicació aristotèlica: A#N per la figura AN#NA per l’ordre Z#N per la posició
  • 49. Celrà DEMÒCRIT: ANTROPOLOGIA I ÈTICA L’ésser humà és un microcosmos L’ànima és material, està feta d’àtoms subtils i mou el cos Defensa d’una teoria empirista del coneixement Defensa d’una ètica optimista i humanista: la filosofia ha de servir-nos per deslliurar-nos de la por que ens fa infeliços La por als déus, La por a la mort que no s’ocupen de nosaltres ja que la mort no és res
  • 50. Celrà COMPARACIÓ ANAXÀGORES I DEMÒCRIT
  • 51. Celrà Els presocràtics Aquí teniu un quadre per resumir i repassar els filòsofs grecs... 1 Elea: Parmènides 2 Crotona: Escola pitagòrica 3 Agrigent: Empèdo- cles 4 Leontini: Gòrgies 5 Siracusa: 6 Estagira: Aristòtil 7 Abdera: Demòcrit; Protàgores 8 Atenes: Sòcrates; Plató 9 Clazòmene: Anaxà- gores 10 Colofon: Xenòfa- nes 11 Èfes: Heràclit 12 Milet: Tales; Anaximandre; Anaxímenes
  • 52. Celrà ELS PRESOCRÀTICS I ELS FÍSICS CONTEMPORANIS Els filòsofs grecs Étienne Klein W. Heisenberg
  • 53. Celrà ELS PRESOCRÀTICS I ELS FÍSICS CONTEMPORANIS 1ª/ La teoria ...de cordes seria una teoria única que podria explicar-ho tot, des dels moviments dels ...àtoms fins a la vida de les ...galàxies 2ª/ Segons aquesta teoria hi ha móns... paral·lels i ...... 11 dimensions, la majoria de les quals no les hem percebut mai. 3ª/ En quin sentit pot dir-se que la teoria de Newton és unificadora?...... 4ª/ Què va buscar Einstein tota les seva vida i per què? Ho va aconseguir? ........... Einstein Newton