Cicle de Col·loquis Desembre 2014 - Febrer 2015
SCHCT-IMF Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i l...
Cicle de Col·loquis Desembre 2014 - Febrer 2015
SCHCT-IMF Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i l...
of 2

Natura i ciència al Parc de la Ciutadella

Natura i ciència al parc: continuïtats i discontinuïtats de les ciències naturals a la Ciutadella. Desembre 2014-Gener 2015 Coordinadors: Ferran Aragon (CEHIC-UAB) i Laura Valls (CSIC)
Published on: Mar 3, 2016
Published in: Education      
Source: www.slideshare.net


Transcripts - Natura i ciència al Parc de la Ciutadella

  • 1. Cicle de Col·loquis Desembre 2014 - Febrer 2015 SCHCT-IMF Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica. 2014-2015 Els Col·loquis tenen lloc a l’Institut d’Estudis Catalans, c/ del Carme, 47, Barcelona. Natura i ciència al parc: continuïtats i discontinuïtats de les ciències naturals a la Ciutadella Darrerament diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò de l’estat de deteriorament en què es troben el Museu Martorell i el Castell dels Tres Dragons, edificis emblemàtics del Museu de Ciències Naturals dins el Parc de la Ciutadella que han quedat tancats al públic amb el trasllat de la part expositiva al Museu Blau. Pot Barcelona permetre’s el luxe d’abandonar el seu patrimoni científic? Una ciutat que es diu del coneixement i la innovació pot oblidar la història del Parc de la Ciutadella com a centre de recerca i difusió d’idees i d’ideologies científiques quan es projecta cap al futur? Quin paper poden tenir els edificis i les col·leccions de ciències naturals que tradicionalment han ocupat aquest espai públic quan elaborem discursos sobre la ciutat del coneixement? El Parc de la Ciutadella ha estat des de la seva fundació, l’any 1872, un espai urbà consagrat a les ciències naturals. Testimonis d’aquesta continuada tradició naturalista en són el Museu de Ciències Naturals i el Parc Zoològic, creats al 1882 i al 1892, respectivament. I també l’escultura del mamut instal·lada al parc a principis de segle XX. Un fet sovint oblidat és que el parc va acollir el primer aquari públic de la ciutat a la capçalera de la Cascada monumental. O que la creació del ‘nou’ Museu de Catalunya de Ciències Naturals, l’any 1917, va suposar la incorporació a l’activitat museística -que hom ja duia a terme a l’edifici del Museu Martorell- del Castell dels Tres Dragons, l’Hivernacle i l’Umbracle. Aquest cicle se centrarà en els inicis de les institucions científiques que es van instal·lar al Parc de la Ciutadella, amb la intenció de posar de manifest les continuïtats, però també les discontinuïtats, de l’activitat naturalista al parc i també amb la intenció d’obrir una perspectiva comparada amb altres casos europeus, començant amb el cas de Viena. Defensem la importància de presentar el patrimoni científic d’una manera que permeti copsar la complexitat de les relacions que han existit, i existeixen, entre ciència i societat. Entendre la gestió del coneixement científic en la Barcelona de fa cent anys, les seves relacions amb elits que aspiraven a assolir una hegemonia cultural, la seva vinculació a la retòrica de la modernitat i el civisme, i en definitiva la seva càrrega ideològica lligada a les lluites polítiques del moment i sovint camuflada en una aparent neutralitat, ens ha de conduir a reflexionar sobre la no neutralitat, ni del fet científic ni del cultural, tant en el passat com en el present, i per tant a obrir alguns interrogants al voltant de les polítiques envers el patrimoni científic de la ciutat que ha tingut i té fins ara en el Parc de la Ciutadella un dels seus espais més representatius. Organitzen: Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica i IMF-CSIC Coordinen: Laura Valls i Ferran Aragon Autor: Josep Maria Co. i de Triola. Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.
  • 2. Cicle de Col·loquis Desembre 2014 - Febrer 2015 SCHCT-IMF Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica. 2014-2015 Els Col·loquis tenen lloc a l’Institut d’Estudis Catalans, c/ del Carme, 47, Barcelona. Dimarts 16 de Desembre, 19:00 Reconstruint el Martorell. Donants i col·leccions del primer museu públic de Barcelona al tombant del segle XX Ferran Aragon (CEHIC-UAB) i José Pardo Tomás (IMF-CSIC) El Museu Martorell, localitzat dins el Parc de la Ciutadella i inaugurat l’any 1882, fou el primer museu públic de Barcelona. Amb les seves col·leccions i els seus donants, constitueix un valuosíssim testimoni local de l’aliança entre ciència i nació que es va gestar a tota Europa i Amèrica des de finals del segle XIX i durant tot el segle XX i que ha arribat fins als nostres dies. En aquest col·loqui reconstruirem els espais del Museu Martorell per fixar-nos en les seves etapes iniciàtiques, observarem com les col·leccions eclèctiques d’aire colonial foren deixant pas a un projecte de representació del patrimoni natural d’una nació catalana en fase de construcció, veurem com aquest projecte cresqué en tal mesura que sobrepassà els murs del Martorell i anà a ocupar altres espais dins del Parc, veurem també de quina manera el museu fou un element de modernitat per a la ciutat i al mateix temps l’instrument d’una comunitat científica militantment catòlica, conservadora i catalanista. El fet d’explorar les històries que s’amaguen rere l’origen i el trànsit dels objectes que el museu ha anat acumulant des de fa més de 130 anys, ens ha de permetre considerar la importància patrimonial del conjunt de les col·leccions i els espais científics dins del Parc de la Ciutadella. Un patrimoni que es troba en un moment crític que caldrà superar amb un debat obert i amb vocació pública i plural. Dijous 15 de Gener, 19:00 El primer parc científic de Barcelona? La transformació de la Ciutadella (1872-1917) Laura Valls (CEHIC-UAB, CSIC) i Oliver Hochadel (IMF-CSIC) D’entre les iniciatives que han circulat sobre els plans de futur pel Parc de la Ciutadella, algunes n’han destacat el fet que fou el primer parc científic de Barcelona, un fet prou cert i desconegut. En aquesta direcció, podem dir que, a més del primer museu públic de la ciutat, dedicat a la història natural, a les darreries de segle XIX també s’instal·là al parc, la primera col·lecció pública d’animals vius de la mà de Francesc Darder; que el primer aquari públic de la ciutat s’ubicà a la capçalera de la Cascada Monumental; i seguir la llista amb altres exemples més o menys afortunats. Però, quan intentem connectar passat i present, potser ens podem preguntar amb quina voluntat ho fem. Volem simplement posar una etiqueta per legitimar futurs usos que no tenen res a veure amb el passat al que al·ludim? Què en sabem de les pràctiques científiques que s’hi han dut a terme? I què ens poden dir aquestes ara, en el present? La sessió explicarà el procés de transformació de la Ciutadella des del parc higiènic de 1872, de Fontserè, fins al parc científic de 1917 amb la creació del Museu de Catalunya de Ciències Naturals. Examinarem algunes iniciatives com el zoològic, el mamut, els blocs petrogràfics, l’aquari o l’exposició de piscicultura, que ens mostraran quina era la concepció de la natura, les pràctiques científiques o la ideologia dels seus impulsors, així com les reaccions del públic. Esperem aportar alguns elements al debat sobre els usos que es pot donar al patrimoni científic del parc. Dijous 12 de Febrer, 19:00 Under Water in the Park. Cultures of Oceanography in Vienna's Prater, ca. 1900 Christina Wessely (Universitat de Lüneburg) Until well into the nineteenth century the ocean was a widely uncharted space and as such object of both scientific interest and popular imagination. From 1850 onwards, zoological and marine biological field stations and research institutes were founded. Aquaria opened in the European cities to present the “wonders of the deep sea” to a large public. Countless urban amusements played with the underwater-theme. In Vienna’s Prater, the former hunting ground of the Austrian emperors, a part of which became one of the world’s largest amusement parks in the course of the nineteenth century, many different cultures of oceanographic and marine biological knowledge were present around 1900. In my talk I will trace the histories of the public aquarium, the Biologische Versuchsanstalt (Institute for Experimental Biology) and fun fair attractions like the “Prater-diver”, which were only a few hundred meters away from each other. I will thus show that nineteenth and early twentieth century knowledge of marine environments was co-produced in extremely diverse cultural fields by many different actors: biologists and businessmen, pleasure-seekers and amateur zoologists, showmen and science popularizers. The park was the ideal (and probably the city’s only) place were all these people and ideas came together. It was thus the ideal milieu for new knowledge to be generated and to spread.