2 Diari de l’Escola Diari...
of 1

Presumptes dislèxies

Published on: Mar 4, 2016
Source: www.slideshare.net


Transcripts - Presumptes dislèxies

  • 1. 2 Diari de l’Escola Diario de Mallorca DIMECRES 15 DE FEBRER DE 2012 2TRASTORNS D’APRENENTATGE EXPERIÈNCIA DE PROFESSIONALSLes presumptes dislèxies: conseqüències cultat considerada crònica, com- porta una responsabilitat deonto- lògica, no només en el sentit de de-negatives dels falsos positius tectar-la correctament i no caure en els falsos positius, sinó també en el fet de no sobretractar-la ni eter- nitzar-ne la intervenció. Desafor- tunadament, el negoci deslleial L’ús excessiu d’etiquetes diagnòstiques pot fer arribar a conclusions errònies sobre una malaltia amb aquest tipus de dificultats està força estès i es fa evident en ca- professionals que les diagnosti- ball dorientació escolar, que arreu sos on linterès divulgatiu està es-DAVID RIERA/ANNA SALAPSICÒLEGS DE LEQUIP ES CALIDOSCOPI quen argumenten que lafectació hi ha centres educatius especial- pecialment centrat en eines per a pot acabar aflorant en un futur o ment sensibilitzats amb la detec- la detecció i no pas per a la inter- Des de la nostra experiència en que hi és però no interfereix (fet ció daquestes dificultats i que, venció.la pràctica clínica i educativa en que, com sevidencia en els crite- malauradament, aquesta atenció També és habitual observar que,psicologia infantil, fa temps que ris, no té cabuda en el diagnòstic) especial sovint comporta unes el fet concret de que uns pares em-ens desperta neguit lús excessiu i, sovint, sexplica aquesta no in- prevalences excessivament eleva- prenguin la recerca dun diagnòs-detiquetes diagnòstiques i les terferència amb un efecte de com- des i absolutament desproporcio- tic que expliqui el baix rendimentconseqüències negatives que pensació de les dificultats dapre- nades daquestes necessitats edu- escolar dun nin/a, moltes vegadesaquesta tendència comporta. Ac- nentatge gràcies a altres aptituds catives dins les aules. es converteix en una autèntica ca-tualment, el camp de les dificul- com ara una elevada intel·ligència Per altra banda, trobam que un cera de justificacions. Donar unatats daprenentatge també pateix o una capacitat desforç i motiva- altre punt de la definició de trastorn explicació que no ajuda a fomen-i, segurament de forma especial, ció alta, entre daltres. Des del daprenentatge que també con- tar la responsabilitat del nin (per laun augment considerable da- nostre punt de vista, si un al·lot/a dueix a innumerables confusions presència dun trastorn) i comen-quest excés. pot compensar per ell mateix les és el que fa referència al "rendi- çar un conflicte família-escola, En medicina, es fa referència al possibles dificultats que es trobi en ment substancialment inferior a solen ser fets habituals que a mésterme falsos positius quan sarriba el transcurs de ladquisició da- lesperat per ledat, el quocient in- de no afavorir gens la tasca dea la conclusió errònia de la pre- prenentatges, diagnosticar-li un tel·lectual i lescolaritat pròpia de lEscola i desconcertar/desbordarsència duna malaltia que el pa- trastorn comporta una greu con- ledat". Entenem per tant que, un la família, sallunyen de represen-cient en realitat no pateix. No cal tradicció, a més de dur conse- "i" (i no un "o") representa inclou- tar una ajuda pel nin/a per acabardir que diagnosticar i tractar una qüències nefastes en les seves ex- re les tres condicions i no única- perpetuant o empitjorant la seva si-afecció inexistent pot arribar a ser pectatives cap a laprenentatge. ment una de les tres. Nins diag- tuació. Aquesta actitud que no-fatal. En el camp psicopedagògic, Tornant al camp mèdic, evi- nosticats de dislèxia a edats molt saltres consideram errònia peruna de les definicions més accep- dentment, detectar una malaltia primerenques (sense la possibili- part dels professionals, habitual-tades de Trastorn dAprenentatge que encara no es manifesta a tra- tat davaluar el nivell lector, senzi- ment porta a alimentar la falsaens lofereix el Manual Diagnòstic vés de cap símptoma, pot ser du- llament perquè encara no han co- creença que si un nin no té èxit es-i Estadístic dels Trastorns Mentals: na importància preventiva molt va- Si no té èxit escolar, sempre hi ha mençat dit procés daprenentatge), colar és perquè, de forma inequí-DSM-IV-R que els considera “una luosa. Però, malauradament, en un trastorn de l’aprenentatge? amb nivells intel·lectuals clara- voca: presenta un trastorn de la-alteració reflectida en un nivell psicologia, detectar quelcom que ment acords amb els de lectura o prenentatge.de rendiment lector, escriptor o del no es manifesta, sovint represen- escriptura o amb alteracions prou Òbviament, no pretenem, ambcàlcul substancialment inferior a ta el risc didentificar alguna cosa Hem vist innombrables casos significatives en el desenvolupa- aquestes consideracions, posar enlesperat per a la edat del subjecte, que senzillament no existeix, amb de presumpta dislèxia amb un ment de lescolarització, són alguns dubte el fet que les dificultats da-el seu nivell intel·lectual i lescola- la imprudència afegida de la pos- èxit escolar evident i sense cap dels errors diagnòstics típics cau- prenentatge poden representarritat pròpia de la seva edat” A més, . sibilitat de fer-ho aparèixer. Po- alteració en altres àrees sats per no tenir en compte de for- un obstacle a tenir en compte ensegons aquesta definició, “lalte- dríem dir que, en aquest camp, de- ma correcta aquest criteri. Però la ladaptació al currículum escolar,ració ha dinterferir significativa- terminats tipus de prevenció tenen Si es poden compensar possibles llista de paranys en la detecció però si, i com a síntesi de la nostrament en el rendiment escolar o al- un risc considerable de crear pro- dificultats d’aprenentatge, encara és més extensa: dèficits reflexió, direm que, en aquesttres activitats quotidianes que re- blemes enlloc devitar-los. diagnosticar un trastorn sensorials, problemes de relació, camp, veiem tant poc prudent laquereixen lectura o escriptura” . Segons el nostre punt de vista, comporta una greu contradicció dactitud cap a laprenentatge o di- manca de detecció com lexcessi- En la nostra experiència hem els protocols de detecció són eines ficultats emocionals són altres da- va tendència al diagnòstic i lúsvist innombrables casos de pre- que poden representar certa utili- questes freqüents falsos positius. dintervencions massa extenses osumpta dislèxia amb un èxit esco- tat en el procés didentificació, pèrdua dobjectivitat en la detec- En un panorama tant propens innecessàries. És a dir, les conse-lar evident i sense cap alteració en però que també amaguen la tram- ció. Aquest fet es veu reflectit, es- als problemes dobjectivitat diag- qüències negatives dels falsos posi-altres àrees. És a dir, un oblit fla- pa perceptiva de trobar el que es- pecialment, en lús de protocols es- nòstica, prenen especial impor- tius.grant del criteri "ha dinterferir tam cercant precisament perquè pecífics per a una sola problemà- tància els aspectes relacionats ambsignificativament en el rendiment ho estam cercant i hi prestam es- tica com pot ser la de laprenen- lètica professional dels especia- Més informació sobre elescolar o altres activitats quoti- pecial atenció. Dita "profecia au- tatge. És una obvietat per als que listes encarregats datendre-la. La projecte dels autors:dianes" daquesta definició. Els tocomplida" sovint afavoreix la estam familiaritzats amb el tre- detecció i tractament duna difi- www.escalidoscopi.netPASSATEMPS MOTS ENCREUATS PER GUILLEM MONSERRAT LLIBRE PER BARTOMEU FONT Tirant lo Blanc JOANOT MARTORELL Clàssic universal de la literatura catalana. Aquesta edició s’adreça a alumnes de batxi- llerat. Inclou un estudi preliminar, propostes de treball, resums de l’argument i detallats comentaris per a l’estudi específic de cadas- cun dels textos seleccionats, a càrrec de Jordi Galves, professor de literatura a la Universi- tat Pompeu Fabra. Editorial: Educaula / Preu: 10,95 € / Pàg.: 448 AGENDA Flora balear i massatges per a infants Jardí Botànic de Sóller. ‘Dels Massatge infantil. Margalida Briòfits a les Angiospermes’ és un Noguera, pedagoga i especialista itinerari per a 50-60 alumnes per en Atenció Primerenca i educado- conèixer la flora baleàrica. L’activi- ra de massatge infantil, ofereix un tat s’adreça a ESO, batxillerat i ci- taller de massatge a Palma i a Inca cles formatius i dura 1 hora i mitja. per a infants de 1 a 3 anys i per a Totes les visites escolars s’han de nadons de 0 a 12 mesos.Demanau concertar prèviament a horaris i preu al tel. 636 442 094 o educacio@jardibotanicdesoller.org al c/e. pasapas@juanedainca.es.

Related Documents