LA PREGUNTA PEL COSMOS <ul><li>1- Univers, món,cosmos i cosmovisió </li></ul><ul><li>2- Astronomia i cosmologia </li></ul>...
1- Univers, món,cosmos i cosmovisió <ul><li>Univers : conjunt de la realitat material que també anomenem món . </li></ul>...
2- Astronomia i cosmologia <ul><li>Astronomia : ciència que estudia els astres o cossos celestes per conèixer els moviment...
3- El saber antic <ul><li>3.1 La pregunta per la naturalesa </li></ul><ul><li>- Existència d’un principi elemental o arché...
ELS MODELS D’EXPLICACIÓ RACIONAL EN ELS PRESOCRÀTICS odi-amor la ment o nous en el buit Quatre elements Llavors(homeomer...
3- El saber antic <ul><li>3.2 Els primers sistemes cosmològics </li></ul><ul><li>Pitàgores: el Sol, la Terra i els altres ...
Aristòtil <ul><li>L’univers aristotèlic es divideix en dues regions diferenciades: l’ esfera sublunar , terrestre, que c...
Cosmologia Ptolomeu
Cosmologia Ptolomeu
Cosmologia Ptolomeu
La cosmologia moderna: El Renaixement i la nova ciència <ul><li>S. XVI Revolució científica (canvi de paradigma). </li></u...
Galieu Galilei
Lleis de Kepler 1-L’òrbita és una el·lipsi amb el Sol en un dels seus focus. 2-La línia que uneix els centres dels planete...
La cosmologia en el segle XX <ul><li>1- La mecànica quàntica. Max Planck. </li></ul><ul><li>Lleis en el món subatòmic: </l...
La cosmologia en el segle XX <ul><li>La teoria de la relativitat. Albert Einstein. </li></ul><ul><li>La velocitat de la ll...
El temps ja no és absolut com afirmava Newton, sinó relatiu a l’espectador. Des del nostre punt de vista un objecte que va...
El principi antròpic <ul><li>Principi antròpic dèbil: l’univers en què existim té unes característiques molt concretes que...
of 17

La Pregunta Pel Cosmos

Published on: Mar 4, 2016
Source: www.slideshare.net


Transcripts - La Pregunta Pel Cosmos

  • 1. LA PREGUNTA PEL COSMOS <ul><li>1- Univers, món,cosmos i cosmovisió </li></ul><ul><li>2- Astronomia i cosmologia </li></ul><ul><li>3- El saber antic </li></ul><ul><li>4- La cosmologia moderna </li></ul><ul><li>5- La cosmologia en el segle XX </li></ul><ul><li>6- Problemes cosmològics actuals: </li></ul><ul><li>L’origen i expansió de l’univers </li></ul><ul><li>El principi antròpic </li></ul>
  • 2. 1- Univers, món,cosmos i cosmovisió <ul><li>Univers : conjunt de la realitat material que també anomenem món . </li></ul><ul><li>Món (dos sentits): </li></ul><ul><li>1- medi humà o natural estructurat, organitzat i dotat de sentit i utilitat per a l’ésser humà. </li></ul><ul><li>2- el Sistema Solar o la nostra galàxia. </li></ul><ul><li>També s’entén per univers o cosmos a la totalitat d’astres organitzada i regida per regularitats que s’expressen en lleis. </li></ul><ul><li>cosmovisió : visió del món i imatge del món són termes que expressen una «visió» global del conjunt de l'univers amb què els humans intentem captar el sentit que aquest té per a l' home , no merament des d'una perspectiva teòrica, sinó també vital, amb l'objectiu tàcit o explícit que li serveixi com marc orientatiu de la seva acció pràctica. Els elements constitutius d'aquesta visió són no sols idees , sinó també i sobretot creences , judicis de valor, actituds vitals i sentiments . </li></ul>
  • 3. 2- Astronomia i cosmologia <ul><li>Astronomia : ciència que estudia els astres o cossos celestes per conèixer els moviments, canvis, distàncies, composició, origen,etc. </li></ul><ul><li>Cosmologia : ciència que estudia l’origen i evolució de l’univers basant-se en les observacions i les teories de la física, l’astronomia i les matemàtiques. </li></ul><ul><li>Temes de la cosmologia: </li></ul><ul><li>extensió de l’univers en l’espai </li></ul><ul><li>durada en el temps (origen i futur) </li></ul>
  • 4. 3- El saber antic <ul><li>3.1 La pregunta per la naturalesa </li></ul><ul><li>- Existència d’un principi elemental o arché. </li></ul><ul><li>- La naturalesa s’organitza en parelles d’elements contraris. </li></ul><ul><li>- Relació entre el canvi o devenir dels éssers naturals amb l’existència d’una realitat que romàn única malgrat els canvis. </li></ul><ul><li>- Presència d’una raó universal (logos) que explica l’ordre de l’univers(cosmos). </li></ul>
  • 5. ELS MODELS D’EXPLICACIÓ RACIONAL EN ELS PRESOCRÀTICS odi-amor la ment o nous en el buit Quatre elements Llavors(homeomeries) Elple(àtoms)permet infinites combinacions Física Pluralistes: Empèdocles Anàxagores Atomistes: Demòcrit Leucip Complexa en continu devenir no és possible els números/ les coses el logos/ les coses l’ésser/ les coses Mística Dialèctica Metafísica Pitagòrics Heràclit Parmènides Dualista Un Arkhé o principi únic, concret (aigua, aire), l’indeterminat(apeiron Física Tales, Anaxímenes, Anaximandre Monista Explicació del canvi Nivell de realitat Explicació Escola Solució
  • 6. 3- El saber antic <ul><li>3.2 Els primers sistemes cosmològics </li></ul><ul><li>Pitàgores: el Sol, la Terra i els altres planetes són esfèrics. </li></ul><ul><li>Aristòtil: la Terra al centre del sistema i divideix el món en sublunar i supralunar. </li></ul><ul><li>Aristarc de Samos: concepció heliocèntrica </li></ul><ul><li>Ptolomeu: concepció geocèntrica </li></ul>
  • 7. Aristòtil <ul><li>L’univers aristotèlic es divideix en dues regions diferenciades: l’ esfera sublunar , terrestre, que comprèn la regió d’espai compresa des de l’esfera de la Lluna fins a la Terra, que ocupa immòbil el centre de l’univers; la regió en què el moviment, natural o violent, dels quatre elements (aire, terra, foc i aigua) dóna origen a la natura , </li></ul><ul><li>i l’ esfera supralunar , celeste, que comprèn la regió que està més enllà de l’esfera de la Lluna fins a les estrelles fixes, i on no hi ha canvi ni alteració possible, a excepció del moviment circular i uniforme dels planetes portats per les seves esferes. Ja que, segons aquesta doctrina, tots els cossos busquen el seu lloc natural i el lloc natural de la terra, com a cos pesat és el centre, la Terra és centre immòbil de l’univers . </li></ul>
  • 8. Cosmologia Ptolomeu
  • 9. Cosmologia Ptolomeu
  • 10. Cosmologia Ptolomeu
  • 11. La cosmologia moderna: El Renaixement i la nova ciència <ul><li>S. XVI Revolució científica (canvi de paradigma). </li></ul><ul><li>Copèrnic (gir total a l’astronomia), Tycho Brahe (defensa el concepte d’òrbita) i Kepler ( la màquina celeste no és un organisme diví,sinó un complicat mecanisme de rellotgeria, i les lleis que regulen el moviment de Mart). </li></ul><ul><li>Galileu (moviment uniformement accelerat i el principi d’inèrcia) i Newton (llei de la gravitació universal i espai i temps absoluts) </li></ul>
  • 12. Galieu Galilei
  • 13. Lleis de Kepler 1-L’òrbita és una el·lipsi amb el Sol en un dels seus focus. 2-La línia que uneix els centres dels planetes i el Sol escombra àrees iguals en temps iguals. 3-Els quadrats dels temps que cada planeta inverteix a recórrer la seva òrbita són proporcionals als cubs de les seves distàncies al Sol. Sol: t ²/d³
  • 14. La cosmologia en el segle XX <ul><li>1- La mecànica quàntica. Max Planck. </li></ul><ul><li>Lleis en el món subatòmic: </li></ul><ul><li>1r. Els elements apareixen en unes situacions com a partícules i en altres situacions com a ones ( no es pot predir el comportament). </li></ul><ul><li>2n. Principi d’incertesa de Heisenberg : no és possible conèixer alhora la posició i la velocitat d’un electró. El determinisme de la física clàssica deixa de tenir sentit. </li></ul>
  • 15. La cosmologia en el segle XX <ul><li>La teoria de la relativitat. Albert Einstein. </li></ul><ul><li>La velocitat de la llum és teòricament la màxima que es pot assolir i, atès que no és infinita, és impossible la simultaneïtat entre esdeveniments observats per diferents observadors. </li></ul><ul><li>El temps deixa de ser una cosa absoluta i passa a dependre de cada observador </li></ul><ul><li>No és possible parlar d’espai sense parlar de temps, ni a la inversa. </li></ul><ul><li>La teoria escapa a l’experiència i fins i tot a la imaginació. </li></ul><ul><li>L’espai físic no és recte (geometria euclidiana), sinó corb. </li></ul>
  • 16. El temps ja no és absolut com afirmava Newton, sinó relatiu a l’espectador. Des del nostre punt de vista un objecte que va a la velocitat de la llum va més a poc a poc, mentre que si ens situéssim en el lloc de l’objecte, seria totalment al contrari, veuríem com el temps passa molt més ràpid respecte als que estan viatjant a velocitat normal. És l’anomenada paradoxa del bessons. Si un dels bessons es queda a la Terra i l’altra viatja a la velocitat de la llum, les seves perspectives del temps seran diferents.
  • 17. El principi antròpic <ul><li>Principi antròpic dèbil: l’univers en què existim té unes característiques molt concretes que fan que la vida sigui possible. </li></ul><ul><li>Principi antròpic fort: defensa l’existència d’una vertadera finalitat; l’univers, des del principi, estava orientat perquè hi pogués aparèixer la vida humana (plantejament que escapa a la ciència). </li></ul>

Related Documents