POMPEU FABRA i
la NORMATIVITZACIÓ moderna
del català
Des del segle XIX,
tres processos confluents
permeten explicar el pro...
Un procés econòmic,
fruit de la revolució
industrial. Apareix la
burgesia industrial i
el proletariat i es
produeixen gran...
2
Un procés polític:
necessitat de disposar
d’una estructura política
al servei de l ’ economia
emergent i recobrar poder
...
3
Un procés cultural, l ’ estabilització d ’ un
sentiment de col·lectivitat diferenciada,
basada en la idiosincràsia histò...
SITUACIÓ LINGÜÍSTICA
AL LLARG DEL SEGLE XIX
1
diglòssia en relació amb
l’espanyol i el francès (segons
els estats):
a) el ...
CAOS ORTOGRÀFIC I SINTÀCTIC
provocat per una tensió de doble sentit:
►un corrent arcaïtzant fonamentat en el
moviment de l...
TRES CONDICIONS PER CONSTRUIR
UNA LLENGUA “REFERENCIAL”
►que fos formalment adequada
i, doncs, unificada
►que per la seva ...
Fabra, el “seny ordenador de la
llengua catalana”
Model de llengua que proposa
► No podia ser dialectalitzant; però, en ca...
ELS RES
PILARS DEL
MODEL
LINGÜÍSTIC DE
FABRA
►Els dialectes
►El català medieval
►Les llengües de
cultura veïnes
LLENGUA NACIONAL
► Fabra se sent legitimat per fer la reforma gràcies
al suport de la nova Mancomunitat de Catalunya
d’Enr...
OBRA DE
FABRA
► Normes ortogràfiques
(1913)
► Diccionari ortogràfic
(1917)
► Gramàtica (1918)
► Diccionari general de la
l...
Resistències i
acceptació final (1932)
► Polèmica amb
Antoni Maria
Alcover (1913 –
1926)
► Francesc de
Borja Moll
(1932) i...
Pompeu Fabra, a l’exili, com
centenars de milers de catalans…
L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
(1907 fins avui)
►Creada l’any 1907 per la Diputació de
Barcelona d’Enric Prat de la Riba, f...
Seccions de l’IEC► Secció
Històrico-
Arqueològica
► Secció de
Ciències
Biològiques
► Secció de
Ciències i
Tecnologia
► Sec...
of 15

Pompeu Fabra i la normativització moderna del català

Síntesi d'introducció a l'obra de Pompeu Fabra i el procés de codificació del català modern. Amb referències a l'IEC, les Normes de Castelló, Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll.
Published on: Mar 4, 2016
Published in: Education      
Source: www.slideshare.net


Transcripts - Pompeu Fabra i la normativització moderna del català

  • 1. POMPEU FABRA i la NORMATIVITZACIÓ moderna del català Des del segle XIX, tres processos confluents permeten explicar el procés de fixació ortogràfica i gramatical del català modern Pompeu Fabra (1868-1948), figura clau Joan Buades, març del 2014 (a partir d’Empar Vidal )
  • 2. Un procés econòmic, fruit de la revolució industrial. Apareix la burgesia industrial i el proletariat i es produeixen grans canvis socials. Aquest procés només es dóna a Catalunya i al País Basc. 1
  • 3. 2 Un procés polític: necessitat de disposar d’una estructura política al servei de l ’ economia emergent i recobrar poder propi davant Madrid. ✔ Creació de la Mancomunitat de Catalunya, el primer òrgan polític autònom català des de la derrota del 1714.
  • 4. 3 Un procés cultural, l ’ estabilització d ’ un sentiment de col·lectivitat diferenciada, basada en la idiosincràsia històrica i en signes d ’ identitat vertebradors, especialment una llengua que ha de ser modernitzada per tornar a ser llengua de cultura com l’anglès, l’alemany o l’espanyol.
  • 5. SITUACIÓ LINGÜÍSTICA AL LLARG DEL SEGLE XIX 1 diglòssia en relació amb l’espanyol i el francès (segons els estats): a) el català representava la llengua de la família, de l’ús privat i dels Jocs Florals b) el castellà i el francès, en canvi, la llengua formal i d’ús públic 2 crisi d’autoritat lingüística entre els escriptors i la gent amb cultura: a)fragmentació i diversificació dialectal de la llengua b) una llengua fortament interferida pel castellà (o el francès) tant en sintaxi com en lèxic
  • 6. CAOS ORTOGRÀFIC I SINTÀCTIC provocat per una tensió de doble sentit: ►un corrent arcaïtzant fonamentat en el moviment de la Renaixença ►un corrent dialectalitzant, defensat pels escriptors modernistes.
  • 7. TRES CONDICIONS PER CONSTRUIR UNA LLENGUA “REFERENCIAL” ►que fos formalment adequada i, doncs, unificada ►que per la seva funcionalitat proporcionés prestigi social, especialment a la nova burgesia industrial. ► que fos comparable a altres llengües cultes d’Europa.
  • 8. Fabra, el “seny ordenador de la llengua catalana” Model de llengua que proposa ► No podia ser dialectalitzant; però, en canvi, havia de permetre representar les principals opcions dialectals. ► Havia de tenir en compte la llengua medieval, pel prestigi del model de llengua d’aquest període. ► No podia prescindir de les solucions adoptades per altres llengües de cultura, sobretot les llengües romàniques. ► S’havia de configurar “científicament” emprant el mètode comparatiu. ► Havia de comptar amb mecanismes de difusió, en complicitat amb els escriptors , i emprant les infraestructures escolars i culturals existents. ► S’havia de sentir com una llengua de prestigi i havia d’arribar a ser la llengua de la burgesia il·lustrada.
  • 9. ELS RES PILARS DEL MODEL LINGÜÍSTIC DE FABRA ►Els dialectes ►El català medieval ►Les llengües de cultura veïnes
  • 10. LLENGUA NACIONAL ► Fabra se sent legitimat per fer la reforma gràcies al suport de la nova Mancomunitat de Catalunya d’Enric Prat de la Riba. ► Aquesta legitimació li permet usar els termes “llengua nacional” i “nacionalització” per referir- se al procés de fixació i de consolidació supradialectal de la llengua. ► L’estratègia de Fabra per reeixir s’ajusta als dos pols que configuren qualsevol nacionalisme: a) la màxima cohesió interna (tots els dialectes s’havien de reconèixer en la llengua comuna) i b) la màxima diferenciació externa (s’havia de depurar la llengua catalana de tots els trets no genuïns).
  • 11. OBRA DE FABRA ► Normes ortogràfiques (1913) ► Diccionari ortogràfic (1917) ► Gramàtica (1918) ► Diccionari general de la llengua catalana (1932)
  • 12. Resistències i acceptació final (1932) ► Polèmica amb Antoni Maria Alcover (1913 – 1926) ► Francesc de Borja Moll (1932) i el Diccionari Català-Valencià- Balears (1900- 1962) Normes de Castelló (1932)
  • 13. Pompeu Fabra, a l’exili, com centenars de milers de catalans…
  • 14. L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (1907 fins avui) ►Creada l’any 1907 per la Diputació de Barcelona d’Enric Prat de la Riba, fa la funció d’acadèmia nacional de les humanitats i les ciències.
  • 15. Seccions de l’IEC► Secció Històrico- Arqueològica ► Secció de Ciències Biològiques ► Secció de Ciències i Tecnologia ► Secció Filològica ► Secció de Filosofia i Ciències Socials