Nàixer al teatre... nàixer a la vida. Una experiència Educativa.Educant en el Teatre en Escoles Infantils d’u...
© Engrata edicions 2004 c/L’olivera, 18 - 46600 Alzira (València) Tel...
Als trencabufes, gràcies als quals va nàixer este projecte, gràcies per ensenyar-nos a escoltar, per recordar-nos comes c...
Arbre = Nen Elements indispensables per al seu creixement Aigua: ...
Els fruits:Nutrients: conducta, les arts ...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa ÍndexA ...
Coneguem la Adquirim hàbits i els proposta, els incorporem al currículum personatges ...
Coneguem com Aprofundim en el s’expressa el nostre llenguatge de les cos ...
Ji, ji, ji!!! Quines pallass es!!! Sons Alejandra oles
El naixement de Caca... ACaca... per ENGRATA CIA DE TEATRE. (Format de teatre especia...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa El naixement de Caca - Qu...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa El naixement de Caca - Què ...
Nerea eh??! Manuel Tatxant!!!
Tatxant !!! “Nàixer al teatre” B Projecte educatiu. Introducció. Tea...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte edu...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte ...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educati...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte ed...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educati...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte e...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte edu...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte ...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educ...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte ...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educa...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educ...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educat...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - ...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educ...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - A...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu -...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educ...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educat...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - ...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educat...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Re...
Oscar: Ara ve Andrea: la la... C, laC!!!
CLa concepció de l’espectacle Caca... ALZIRA. CURS 03-04 Diari de treball (I) Tra...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca....
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... -...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca....
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... - ...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca....
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... - ...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca......
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... - ...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca....
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... -...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... - D...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... -...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca......
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... - ...
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca....
Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... -...
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre
of 108

Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre

Published on: Mar 3, 2016
Source: www.slideshare.net


Transcripts - Estudio Naixer al Teatre. ENGRATA Teatre

  • 1. Nàixer al teatre... nàixer a la vida. Una experiència Educativa.Educant en el Teatre en Escoles Infantils d’un a tres anys. Un llibre per a pares, professors i professionals del món del clown.
  • 2. © Engrata edicions 2004 c/L’olivera, 18 - 46600 Alzira (València) Tel: 962419588 - 689516687 www.engrata.com © De les il·lustracions, Toni Espinar© De les fotografies, Susana Oliva, Escoleta Tulell, Fons gràfic Engrata i Pere Fuster Coordinació editorial: Rosana Mira Correcció: Raquel Garés i Roser Escuriet Marco Fotografia coberta: Susana Oliva Disseny i maquetació: Pere Fuster Cap part d’aquesta publicació, incloent el disseny de la coberta, no pot ésser reproduïda, emmagatzemada o transmessa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric, químic, mecànic, òptic, de gravació, o bé de fotocòpia, sense la prèvia autorització de la marca editorial. Dipòsit legal: XXXXXXXXX Imprés a XXXXXXXXX
  • 3. Als trencabufes, gràcies als quals va nàixer este projecte, gràcies per ensenyar-nos a escoltar, per recordar-nos comes comença a caminar i per invitar-nos a no oblidar com es mira amb ulls de nen.
  • 4. Arbre = Nen Elements indispensables per al seu creixement Aigua: pluja de rialles, mínim una vegada , al dia mà Aire: peton r hu istat alo m i abraçade s l: c ies, a comunicacs, So ríc ió ca ots ge n: T ser cil!! Oxí dies arespi- Amb el joc tot és més fà els sible as de posamb n sos rat palla
  • 5. Els fruits:Nutrients: conducta, les arts actituds i (teatre, valors música, dança, pintura, poesia) Adob: Jocs i contes equilibri ia maduresa emocions a escolta c ut n on to lerà omía Terra: Família, institucions i societat (entorn)
  • 6. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa ÍndexA El naixement de Caca... 13 Qui és Engrata? 13 Què és Tulell.? 14B Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu. 17 Introducció. Teatre i escola 17 Objectius inicials. 20 Recorregut metodològic. 21 Propostes teatrals. 25 Activitats de recolzament a l’aula. 32 Excursió a casa de Pupetes i Fideu. 37 Reflexions, conclusions i avaluació. 40C La concepció de l’espectàcle Caca... 43 Diari de treball (I). 43 Diari de treball (II). 78D Caca... ix de Tulell. 83E Recomanació: Viatgem a... 89F Altres experiències teatrals. 99G Epíleg. Adéu!!!. 103H Bibliografia. 107
  • 7. Coneguem la Adquirim hàbits i els proposta, els incorporem al currículum personatges Aprenem Visitem el ta- Portem l’actitud ller de teatre el teatre a d’escolta l’escola Explorem tècni- ques i estratègies teatrals Nàixer Ens projectem a la La Familia Informació Participació Tallers Assistència Representació d’expressió Activitats per alumnes10
  • 8. Coneguem com Aprofundim en el s’expressa el nostre llenguatge de les cos emocions Juguem a fer teatreal teatrecomunitat educativa Representem per Les Institucions a la Comunitat Educativa Participació Visitem un Propostes d’altres teatre centres Explorem l’espai 11
  • 9. Ji, ji, ji!!! Quines pallass es!!! Sons Alejandra oles
  • 10. El naixement de Caca... ACaca... per ENGRATA CIA DE TEATRE. (Format de teatre especial per a escolesinfantils) Naix com a idea d’espectacle per a xiquets d’1 a 3 anys a causa de la carènciaque existix d’espectacles de teatre per a estes edats. Dos pallassos (Pupetes i Fideu) teatralitzaran sobre l’escena a manera debreus esquetxos eixos temes tan bàsics i assumits pels majors però que formenpart del dia a dia dels xiquets (pipi-caca, vaig a menjar, vaig a dormir...). El procés de creació de l’espectacle, la seua repercusió en els alumnes i lavaloració de l’instrument teatral com a ferramenta a utilitzar en un ensenyamentdiferent i lúdic, ens ha portat a fer este llibre que esperem siga d’utilitat tant per aprofessors com per a pares i també per a professionals del món del clown. Qui és Engrata?Engrata Companyia de Teatre naix dins de Pallasenda Escola de Teatre i Pallas-sos en 1.998, com a companyia professional i com una necessitat de definir elseu treball en la creació de muntatges teatrals especialment per a públic infantil, 13
  • 11. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa El naixement de Caca - Què és Tulell? la principal característica dels quals és utilitzar el llenguatge emocional, el llen- guatge del pallasso. Tots els seus espectacles infantils (La Pallacienta, 1.999, SuperNas, 2001, Pe- ter Clown, 2002), estan dotats d’un alt contingut pedagògic i sorgixen sempre de problemàtiques actuals tractades d’una manera còmica i amb participació activa dels xiquets. Així va sorgir des del seu primer muntatge una col·lecció paral·lela de contes (Pallacontes), basats exclusivament en les obres de teatre i amb fitxa didàctica incorporada, com són La Pallacienta, SuperNas i Peter Clown, este últim en format CD Rom. A causa del seu creixement i fruit de l’interés constant per evolucionar i innovar en el camp teatral i educatiu es crea el GRUP ENGRATA, el qual consta d’Engrata Edicions que englobarà esta col·lecció de Pallacontes i este llibre “Nàixer al Teatre... ; Engrata Formació (L’Escola), Engrata Cultural, per a res- catar la història de cada ciutat i donar-li un format teatral unit a l’audiovisual, i Engrata Teatre (La Companyia), per a continuar amb els muntatges infantils i d’adults (sent l’últim el de Mamà 10, 2003, molt relacionat també amb els xiquets.) El seu pròxim muntatge CACA... s’estrena en la Mostra de Teatre de Pallassos de Xirivella (18 de novembre 2004), i és ací on comença l’aventura d’este llibre, el projecte educatiu del qual es presenta des de l’Escola Infantil Tulell d’Alzira dins de les Jornades d’Innovació Educativa (novembre del 2004) organitzades pel Gabinet Psicopedagògic de l’Ajuntament d’esta ciutat juntament amb el Cefire d’Alzira. Què és Tulell? Tulell és una Escola Infantil que acull nens i nenes de 0 a 3 anys, és a dir, el 1er Cicle d’E.I.; depén de la Conselleria de Cultura i Educació, i està ubicada a Alzira. Esta escola va nàixer al Setembre de 1988. Des d’aleshores el seu equip edu- catiu ha anat canviant, però no les ganes i la il·lusió.14
  • 12. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa El naixement de Caca - Què és Tulell? La proposta educativa d’esta Escola ha estat sempre encarada a facilitar unambient d’aprenentatge ric, en espais, materials, propostes d’activitats... Una metodologia basada en experiències estimulants que enriquixen els nensi nenes, des de la importància de fomentar l’autonomia, el respecte per u mateix ipels altres, el llenguatge, la motricitat, el respecte per la natura, els hàbits d’higi-ene, de responsabilitat, de treball, d’alimentació, de descans... Però, sobretot, este projecte educatiu és compartit i recolzat per les famílies.Un dels trets característics del nostre centre és la participació de les famílies. Les portes del centre estan obertes i els pares i mares poden participar enqualsevol de les propostes de la jornada. (Plagiant el Jaume Sisa: “El nostre centreés el vostre centre, si és que hi ha centres d’algú... Oh benvinguts, passeu, pas-seu...”). Fer un projecte de TEATRE al centre, ha estat una ENGRATA sorpresa. “NÀI-XER AL TEATRE” amb Jose Carlos I Rosana (FIDEU I PUPETES), ens ha enriquitmolt com a mestres, com a pares i com a persones. Hem reflexionat i hem apréstots junts, ens hem divertit i estem molt, molt agraïts. Tots els alumnes de la “nostra” Escola (estem ben segurs) han tingut moltasort, i ho recordaran sempre. Moltíííííííííííííííssimes gràcies a RUBÉN, per haver compartit els seus papàsamb nosaltres. Una abraçada. Gerardo, Isa i Roser** ROSER ESCURIET MARCO, ISABEL MARTÍNEZ GIMÉNEZ són mestres de l’Escola Infantil TULELL des de 1988. Han participat, entre altres, en els següents projectes d’innovació educativa: “LES FAMÍ- LIES A L’ESCOLA”, “A 2 I 3 ANYS TAMBÉ INVESTIGUEM: LA LLUM”, “NÀIXER A LA LECTURA”, “NÀIXER AL TEATRE”. 15
  • 13. Nerea eh??! Manuel Tatxant!!!
  • 14. Tatxant !!! “Nàixer al teatre” B Projecte educatiu. Introducció. Teatre i escolaLa presència del teatre en les escoles sol ser un conjunt d’experiències aïllades, iles propostes culturals de l’entorn, escasses i poc adaptades als interessos i capa-citats dels nens menudets. Mai no ens cansem de reivindicar la importància deles vivències experimentades als primers anys de vida, i el teatre, com els llibres,com la música i com qualsevol expressió plàstica constituïxen fonts inesgotablesde satisfacció personal, d’autoconeixement , d’acceptació de l’altre, de construccióde l’univers relacional... Què pot haver-hi més important?Llenguatge i comunicacióEl llenguatge oral es construïx des de la interacció amb l’entorn cultural, per imi-tació; la seua funció bàsica és anomenar els objectes i els pensaments, és intrínseca cada comunitat cultural. En canvi, el llenguatge corporal és ancestral i univer- 1
  • 15. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Introducció. Teatre i escola sal, els codis varien poc d’unes cultures a altres, perquè respon als sentiments, desitjos i necessitats primàries. Formem part d’un grup humà des del naixement, i anem ampliant este uni- vers relacional al llarg de la vida. En eixe sentit, expressar-se corporalment amb claredat i interpretar els missatges corporals dels altres, esdevé una eina de comu- nicació i empatia necessària, sobre tot en una societat tecnològicament avançada com la nostra. El llenguatge del cos complementa i matisa les paraules fins el punt que elles soles, sense un context que les identifique, diuen poc. La intel·ligència emocional Constatar que estem limitats per a utilitzar els llenguatges de forma adequada, ens convida a buscar els elements necessaris per construir millors estratègies de comunicació, i arribem al procés de configuració de la pròpia imatge, que és la mare de tots els processos de construcció. Les relacions amb l’entorn esdevenen els resultats acumulatius de tot el que el nostre cos percep des de la sensorialitat individual i col·lectiva: els sentits, les emocions i els altres van configurant la imatge que ens fem de nosaltres matei- xos. L’aventura que proposem de dur el teatre a l’escola pretén molt més que en- tretindre; volem mirar amb ulls de nen, recuperar el llenguatge de les emocions, Male n (tren a - cabu fes) Què é açò? s18
  • 16. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Introducció. Teatre i escolagaudir amb l’escolta pròpia i dels altres, aprendre el llenguatge universal, que ésel dels nens i el dels pallassos...La família a l’escolaD’altra banda, la participació de les famílies a l’Escola Infantil TULELL , constituïxun dels projectes més importants per a nosaltres, al qual dediquem temps i esfor-ços considerables, donat que ens sembla prioritari que s’entenga i es complimenteel nostre treball educatiu des de casa . La proposta metodològica d’actuació amb pares i mares a l’aula s’enceta ambel curs, per la complexitat inherent al període d’adaptació escolar. Habitualment,conforme anem coneguent i superant els conflictes i dubtes inicials, els mestresanem suggerint propostes i situacions on els pares i mares poden trobar el mo-ment i la manera de participar del projecte educatiu. En el cas que ens ocupa, la situació és especialment significativa, donat queal nostre desig d’incorporar el teatre de forma habitual i sistemàtica al centre,s’unix el desig personal i professional de Jose Carlos i Rosana (companyia EN-GRATA TEATRE, i pares de RUBEN, un alumne del nostre centre), per indagar enles estratègies d’aproximació teatral de nens molt menuts, a la fi de poder incor-porar elements als seus espectacles, així com aprofundir en la importància delscodis no verbals i l’empatia emocional amb ells. Rubén. Jo sóc pal- lasso? 1
  • 17. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Objectius inicials Objectius inicials • Relacionar a J. Carlos i Rosana ( papàs de Ruben), amb els pallassos PUPETES I FIDEU. • Facilitar a Ruben el repte de compartir els seus papàs amb els amics. • Acostumar-nos a les transformacions físiques que experimenten els actors en realitzar el seu treball. • Reconéixer les fórmules bàsiques d’un espectacle: espai físic que diferencia els actors dels espectadors, fórmules d’inici i acabament de la funció, participació en les propostes que els pallassos van suggerint... • Anticipar i gaudir de les propostes teatrals cada setmana. • Situar-se en un context comunicatiu diferent, establint-ne punts de referència. Fideu Pupetes Rubén. pis,20 Els meus pa síííííí!!
  • 18. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Recorregut metodològic Recorregut metodològicAdaptació a la proposta i als personatgesComencem l’aventura de conéixer FIDEU I PUPETES (personatges que encarnenJose Carlos i Rosana respectivament) des de l’aula TRENCABUFES d’alumnes d’una dos anys (que correspon al grup on està assignat el seu fill RUBEN), en xicotetessessions setmanals. Estes primeres sessions són un intent d’aproximació als personatges, al llen-guatge clown en particular i als codis teatrals en general. Encara no hi ha un espaidefinit i els nens i els pallassos compartim un mateix espai físic. Som a una fased’adaptació. També hem de prendre confiança amb aquelles persones que “inva-dixen” la nostra sala, i hem de perdre la por a la transformació de la seua imatge(veu, vestuari, moviments, expressions...). una abraçada!! Ui, ui, ui... Cada setmana, Rosana i J. Carlos reflexionen sobre el seu treball i van arre-plegant-ne les valoracions escrites, d’allò que els sembla més significatiu. Tanma-teix, des de l’escola, intentem complementar les apreciacions i aprenem a analit-zar les incidències des del rol d’espectadors d’un fet educatiu. És molt gratificant,no ens cansarem de dir-ho, l’actitud d’escolta. Esta pràctica ens permet ajustar lesvariables cada vegada de manera més encertada. 21
  • 19. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Recorregut metodològic Ampliació dels referents Per tant anem creant, junt als nens, un espai més definit: L’ entaulat, el teló, fo- tografies d’alguna sessió anterior amb PUPETES I FIDEU, cartells que anuncien la seua visita, algun element característic utilitzat en les sessions (sabatots, un nas, un barret...). En fi, uns codis on els nens puguen anar associant esdeveniments i anar incorporant estes activitats, de manera sistemàtica a la nostra rutina escolar. Cada vegada es va definint millor el rol d’espectador i el dels actors. Que gran!!! El teló Pummmm!!! Es fan dos sessions en Novembre (18 i 25), i dos en Desembre (2 i 9). Gaudir de les funcions setmanals amb Fideu i Pupetes com a mestres espec- tadors, ens permet observar i aprendre com va fluint la comunicació no verbal entre els pallassos i els nens, com van ajustant els missatges dels seus “gags” fins aconseguir la interacció del públic, en un procés gradual d’identificació recíproca. Vegem que fan falta poques paraules per comunicar les coses veritablement im- portants, que l’escolta crea una empatia difícil d’imitar amb paraules ... Necessitem aprendre el llenguatge dels pallassos perquè ells no s’han oblidat de ser nens.22
  • 20. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Recorregut metodològic Ràpidament, anem trobant-noscòmodes i prou satisfets com perampliar les propostes a la resta delcontext escolar. Així doncs, les prope-res sessions de teatre es realitzen a laSALA D’USOS MÚLTIPLES.Anem al teatre. illaLa motivació continua sent “HUI TEA- Roser maqu BorjaTRE, AMB PUPETES I FIDEU”. els nens S’anuncia a la resta de grups,coincidint amb les properes festes deNadal, un motiu perfecte: TOTS ALTEATRE. En esta ocasió acudixen totsels grups, doncs és un primer contacteper a la resta, és la presentació. A partir de Gener, l’agrupació seràla següent: tots els alumnes d’un any(24 nens), i dos grups de 2 anys (35nens). (Els quatre grups de 2 anys, vantornant-se, dimarts si, dimarts no). La temporalització serà una ve- Isa els dónagada a la setmana (dimarts de matí). les ulleres Preparem l’espai (més gran i més màgiquesample). Elaborem unes entrades... Encada sala l’expectació és diferent. Enalguna es pinten un nas, com el delspallassos, en altres es posen unes ulle-res màgiques, per vore-ho tot millor,en l’altra s’han pentinat i perfumat perestar més “guapos”... Que comence la Ja tensfunció! la teua entrada? 23
  • 21. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Recorregut metodològic Quan anem esgotant les sessions de teatre, on els nens i nenes són espectadors, ens plantegem acudir a sessions de joc amb Pupetes i Fideu, perquè, com es vorà, els nens van manifestant interés per moure’s i implicar-se en l’acció. La necessitat de moviment ja és imminent. Metodològicament també és el moment que els nens vagen extraient totes les vivències i recursos expressius acumulats. El taller es realitzarà a la mateixa sala (usos múltiples), on hem realitzat fins ara els espectacles de teatre. Els codis per anar-hi són diferents i la mo- tivació també. Ja no portem entrada, no cal entrar espaiet, en silenci, ni seure... La decoració no és la mateixa. L’agru- pació serà conjunta amb xiquets/es de tots els grups de l’Escola, però en un Per favor, grup més reduït, en total un màxim les entrades!! d’uns 25-30 xiquets i xiquetes. De cada grup-sala van 5 o 6 xi- quets, en un principi intentem que tots els nens hi participen, i després seran els propis nens qui decidisquen par- ticipar de l’activitat. Les propostes es mantenen una vegada a la setmana. En total es fa una sessió-taller el Que comence ja!! 23 de Març, tres en Abril (6, 20 i 27) i dos en Maig (5, i 26). Al final de les sessions, i això ha estat habitual des de l’inici, sempre hi ha un temps on els nens es retroben trna amb els pallassos. S’abracen, es donen besets, manipulen els objectes, el ves-Be tuari, els instruments... ens acomiadem fins a la propera. Alejandra24
  • 22. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Propostes teatrals També cal dir, que en totes les sessions s’ha convidat les famílies que desitjaren participar, i en totes hi ha hagut alguna d’elles que ha gaudit amb nosaltres.Mare de Sonsoles. Quina at-enció!! Propostes teatrals Recorregut general: A l’annex que adjuntem al final del projecte, figura la transcripció de totes les sessi- ons realitzades per Jose Carlos i Rosana, interessants per la seua qualitat descriptiva i metodològica. El seu idioma és el castellà perquè així s’ha redactat originalment. En elles es pot apreciar el recorregut metodològic i les valoracions cronològicament ordenades. També cal destacar l’avaluació contínua i com esta, influïx immediata- ment en la proposta de nous objectius i en l’adaptació de tots els elements que inter- venen en la pràctica educativa (espais, material, agrupació, temps, motivació....). Al llarg de les nou sessions de teatre, Fideu i Pupetes venen a contar-nos històries que tenen a veure amb sentiments. Ajuda Quina por! Fideu!! No vaaa!!! Tinc pupa!! Podríem dir que plantegen un esquema de treball més o menys així: TINC UN SENTIMENT... QUIN ÉS EL CONFLICTE... COM EL SOLUCIONE 25
  • 23. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Propostes teatrals Els conflictes que plantegen els pallassos deriven de les xicotetes i grans frus- tracions que els nens experimenten en apropiar-se de la realitat; aquestos generen emocions concretes, i les solucions passen en gran mesura pel suport de l’altre, pel valor de l’esforç personal i, de vegades per art de màgia, doncs, no sempre en tenim una explicació a tot allò que ens passa. Exemples: • Pupetes està PREOCUPADA perquè HA PERDUT UNA SABATA, però, després de buscar-la, el seu AMIC Fideu la troba, i es posa molt contenta. (primera sessió) • Pupetes experimenta una gran SORPRESA en trobar una peça de construcció; decidix TRANSFORMAR-LA en una polsera i es mostra molt SATISFETA del resultat, gaudix de COMPARTIR el seu descobriment amb els amics. (segona sessió) • Pupetes està DESCONCERTADA perquè el seu peu s’ha CONSTIPAT, de no dur sabata, i no para d’esternudar. El seu AMIC Fideu li dóna paper higiènic per a torcar-se els mocs del peu, i Pupetes es TRANQUIL·LITZA. • Fideu NECESSITA AFECTE, agafa un sabatot i DEMANA BESETS a tots els amics per omplir-lo i emportar-se’l abans d’acomiadar-se. (4ª sessió) • Fideu S’ENFADA amb Pupetes perquè li ha FURTAT el llit, intenta despertar- la, amb AJUDA dels amics, fent sonar un despertador IMAGINARI. Els dos s’abracen i GAUDIXEN de seguir sent AMICS.( sisena sessió, amb ampliació de grup). • Fideu se sent FRUSTRAT perquè un fil d’aram li impedix passar. Com més ho intenta menys pot. Va passant al plor de RÀBIA, però, CASUALMENT, troba la solució en baixar per arreplegar un objecte ,Així SUPERA sol la seua limi- tació inicial. (setena sessió) • Pupetes SE SENT angoixada perquè necessita fer caca i el WC està ocupat. Per a que no s’escapen els pets, es posa una agulla d’estendre al cul. Quan aconseguix fer caca, NO POT baixar del WC perquè es MASSA GRAN i Fideu li ajuda, però és Fideu qui cau al terra i necessita Pupetes. Juguen amb el paper higiènic i es DIVERTIXEN, però provoquen un DESASTRE que intenten arreplegar JUNTS. (8ª sessió) • Fideu i Pupetes estan CONTENTS perquè celebren l’aniversari de Pupetes.2
  • 24. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Propostes teatrals Fideu li mostra una capseta de regal, però en obrir-la, Pupetes S’ESGLAIA del soroll que fan els instruments (la flauta, la turura...). Descobrixen que pot ser divertit JUGAR AMB LA POR, i s’inventen un joc de les grandàries dels esglais. (9ªsessió)Aspectes evolutius.Analitzant els elements i les tècniques utilitzades pels pallassos, descobrim nom-broses dades que fan referència als aspectes evolutius més significatius d’estesedats, que ens permeten situar el llenguatge clown com una eina de treball fona-mental en educació infantil:EL JOC SIMBÒLICApareix cap a final del segon any de vida, i permet als nens, mitjançant la subs-titució i la imitació, jugar amb la realitat, en adaptar-la a les seues necessitats. Ésuna constant en totes les sessions de teatre, utilitzar objectes amb funció simbòli-ca: una sabata fa de telèfon, un raspall fa d’instrument, un cub de construcció fade WC, una caixa fa d’avió... Els jocs “fer com si...”, fomenten el pensament divergent, l’objecte substituïxla idea, ens imaginem que fem això. Per tant, el pensament pre-lògic empra elllenguatge teatral: NO CAL APRENDRE’L.L’OBJECTE INSTRUMENTALITZA LA RELACIÓ:Els nens en estes edats no només estan aprenent els usos i funcions dels objectes,sinó les interaccions que generen: compartir, rivalitzar, construir, destruir. Tan-mateix, este és el moment evolutiu en el qual els nens comencen a construir lesprimeres interaccions amb iguals: els objectes constituïxen un dels pilars de larelació, paral·lelament a la construcció de la pròpia imatge: la forma de resoldreels conflictes de possessió d’objectes són un exemple de com evolucionen estosprocessos paral·lels. Els pallassos utilitzen els objectes per a generar interaccions entre ells i entreel públic. Al teatre d’adults l’objecte no te tant de significat, doncs el llenguatgeoral i corporal es decodifica d’una altra forma. 2
  • 25. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Propostes teatrals Apareixen molts exemples a les sessions, com ara, l’intercanvi de paper higiènic (8ª sessió), la sabata de Pupetes, els instruments musicals, els mocadors, el barret, la granera de fer pessigolles, el plat xinés, el menjador improvisat (7ª sessió), el titella Fideuet... L’OBJECTE IMAGINARI: L’objecte sorpresa, la caixa de regals, la bossa dels instruments que fan por,la rentadora invisible, la cadena del Wc... L’imaginari ens permet optar a transformar la realitat: resoldre situacions mitjançant l’imaginari ajuda a tolerar millor la frustració. El principi de realitat és més lleuger quan els nens tenen eines de joc imaginari, PERQUÈ ACONSEGUIR SOMNIS és un impuls vital. ELS JOCS D’INTERACCIÓ AMB EL PÚBLIC On l’acció dels nens (lliure o induïda pels pallassos) modifica, transforma o deter- mina la continuïtat del joc proposat. Ex.: els mocadors volen si bufen els nens. Un objecte de la sala s’incorpora a l’espectacle...la flauta no va... L’aprenentatge es produïx mitjançant l’acció: el moviment i la manipulació són eines de comprensió de la realitat anteriors al llenguatge. L’acció del nen sobre l’entorn ens dóna les pautes d’avaluació dels processos individuals i col·lectius, per tant quan els espectadors actuen sobre les propostes dels pallassos, transformen i s’apropien dels continguts. Quina vergonya!!!28 Manuel vol actuar...
  • 26. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Propostes teatrals Tornem a incidir que el llenguatge teatral s’ajusta perfectament al pensamentinfantil. APRENDRE = ACTUAR El teatre d’adults que utilitza espectacles interactius, amb participació delpúblic, sol despertar sentiments molt gratificants, sobre tot al gènere d’humor. Ajuda’m Man Miranda... uel!!! Bravo!! DiuEL PRINCIPI DE REALITAT.El món imaginari i el real encara es confonen, però hi ha moltes experiències on elnen controla i sap com funciona. Estos jocs de transgressió, on el pallasso fa comque no sap res i són els nens qui li diuen com ha de fer-ho, els ajuden a consolidaraprenentatges, fomenten la seguretat i l’autoestima. Quan el pallasso fa vore que no sap on posar-se la sabata, o que no trobael seu company parcialment camuflat, o que no sap com sortejar un obstacleevident, els nens experimenten la sensació de saber moltes coses, de posar-se allloc de qui es troba amb una limitació, del valor del procés i de l’impuls a actuar,malgrat els resultats obtinguts.ELS JOCS MUSICALS: SINCRONIA MOTRIU.Els ritmes biològics tenen molta importància en la vida quotidiana. Mantindreritmes dóna seguretat i confiança per situar-se en el món. Els nens se sincronitzende forma natural amb els sons repetitius . 2
  • 27. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Propostes teatrals La resposta corporal als ritmes de l’en- torn és molt clara, i determina en gran me- sura la predisposició a actuar. Ex.: els jocs de situacions rutinàries (rentar-se, higiene, des- cans....) fan referència a estos factors rítmics, seqüencials, de seguretat, ordenats.... El component repetitiu de qualsevol joc rítmic ajuda a interioritzar les situacions, per això, la música esdevé un recurs important. Els nens no es cansen de repetir, hi ha un factor de domini, de control de la realitat, en la repetició. Ex.: El joc de frases rítmiques a partir de demanar un got d’aigua (setena sessió), el joc dels esglais combinats de fort i fluix amb instruments de vent (9ª sessió), el Anem joc de cridar a la porta i contestar que està a pa ocupat (8ª sessió), els intercanvis per telèfon s pel t sar (totes), les fórmules d’acomiadar-se amb pa- únel! !! raules i gestos repetitius (Adéu, el trenet...) LES EMOCIONS, LES FRUSTRACIONS. Les emocions i els sentiments no es poden racionalitzar, simplement es senten. Els nens d’estes edats necessiten ajuda per anomenar els sentiments propis i dels altres. La configuració de la pròpia imatge passa, en estos moments per una fase impres- cindible: la oposició. Oposar-se a l’altre, transgredir la norma establerta, ens definix com a persones diferents i úniques, traça el camí de l’autonomia progressiva. Però este procés ha de donar-se necessàriament en un ambient de calma afectiva, des d’on poder tornar a la dependència i la seguretat i anar provant camins nous. El joc teatral possibilita jugar amb els sentiments, les contradiccions i les frustracions, incorporant-ne tots els elements necessaris per abordar els conflic- tes, des del joc, la ficció, la rialla.... que juguen un paper de seguretat contenidora. Ex.: “no puc”, “no sé”, “no va”... (l’objecte, l’altre, la transgressió, la repetició, el ritme...)30
  • 28. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Propostes teatralsEL COSLa percepció del cos en estes edats encara és molt global, de fet poques coses po-den racionalitzar-se si no han passat per una vivència física i emocional intensa.La maduresa motriu neurològica evoluciona de forma espectacular als tres pri-mers anys. El cos esdevé una font inesgotable d’experiències que queden gravadesper sempre. Des de l’autonomia motriu passant per la coordinació òculo manual, el con-trol esfinterià, l’estructuració espai-temps, les postures estàtiques i dinàmiques, eldomini del gest facial i corporal, tot lligat a les emocions... són conquestes decisi-ves en la configuració de la pròpia imatge. El joc teatral possibilita experimentarde forma natural amb el cos com una globalitat física i emocional. Exemples: el pallasso es convertix en una rentadora mitjançant el movimentsincronitzat amb el soroll, reacciona a l’estímul amb tot el cos, fins i tot es relacionaamb el propi cos com si es tractara d’un objecte exterior (li diu al peu que calle)EL LLENGUATGE:Els pallassos, com els nens, utilitzenonomatopeies o paraules soltes ambun sentit d’idea o frase completa, elsentit de la qual queda patent en elgest i el context que l’acompanya. Lacapacitat de comprensió del llenguat-ge oral és molt superior a la d’expres-sió en estes edats; en canvi, la capaci-tat de comprensió i expressió a nivellcorporal és elevada, contràriament alque solem pensar els adults. Per què tenim dues orelles i dosulls i només una boca?. Seguint con-signes matemàtiques hauríem de mi-rar i escoltar el doble del que parlemno?. És una qüestió interessant per areflexionar. Iupii!!! iujuu!!!! 31
  • 29. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Activitats de recolzament a l’alula Activitats de recolzament a l’aula EL MOVIMENT COM A LLENGUATGE. El treball consistix en: saber fer teatre des de les situacions més quotidianes. Fideus i Pupetes ens mostren com buscar dins de nosaltres aquelles expressions més genuïnes que ens connecten amb la realitat. El moviment com a llenguatge , Instrument , Instrument Instrument , d auto-coneixement d interacció amb , d interacció l entorn físic i , (control d altres llenguatges progressiu) social Postures Tonicitat Relació Sincronització muscular Emocions Consciència, utilització i transformació dels codis comunicatius: Fem teatre32
  • 30. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Activitats de recolzament a l’alulaIntroduccióEl cos i el moviment ens donen les primeres informacions sobre els nens: si estàtens, expectant, obert als estímuls, si té iniciativa, si espera que les solucionsvinguen de fora, si se sent impotent, frustrat, temerós, receptiu... Tot açò ho co-neguem pel llenguatge corporal, i ells, a la vegada, capten la mateixa informaciódels adults i dels altres nens, però, de vegades, no saben interpretar-la. Per tant, la motricitat és el llenguatge més genuí i primari, aquell que hemd’emprar per apropar-nos a l’estat emocional de cada nen, per ajudar-los a reco-néixer les pròpies emocions, a compartir-les, a conéixer i acceptar les emocionsdels altres, a construir, en definitiva el llenguatge d’interacció i acceptació neces-sari. Així, el treball de motricitat és també una actitud, una predisposició a rebreinformació i planificar situacions estimulants, on els nens puguen canalitzar ade-quadament el món emocional mitjançant els moviments i arribar a construir unsistema comunicatiu vàlid. Les propostes que esmentem a continuació es realitzen de forma habitual alllarg de la jornada, aprofitant qualsevol estímul que done peu a jugar amb el cosi posar-nos a prova a nosaltres mateix, o davant els altres. De vegades, les propostes han de realitzar-se amb una planificació prèvia,una preparació de l’espai i dels materials, un consens en els criteris d’actuaciói una valoració conjunta de les progressions dels alumnes, com és el cas de lessessions relacionals, per la complexitat psicològica que comporta.Moviment i postura • Aprenem a quedar-nos quiets com un ninot. • Aprenem a imitar postures estàtiques i dinàmiques. • Aprenem a relacionar l’absència de moviment amb la postura de dormir, o d’estar quiets. • Aprenem a moure el cos de forma segmentada • Aprenem el gust de TRANSGREDIR el moviment convencional: — desplaçar-se amb el cul, amb els genolls, amb la panxa, amb l’esquena, rodolant, botant... 33
  • 31. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Activitats de recolzament a l’alula — enfilar-se a llocs impossibles. — ballar sense estereotips. — Fer volantins, desafiant la gravetat. Moviment i emoció • Aprenem a descarregar tensions mitjançant moviments intensos. • Aprenem moviments grans, amples, expansius, i moviments xicotets, compri- mits. • Aprenem a afrontar la por als altres des d’un entaulat * Moviment i to muscular • Aprendre a estirar i a comprimir tot el cos. • Vivenciar la diferència entre moviment sinuós i moviment brusc, rígid. • Aprendre a relaxar-nos en rebre un massatge corporal. • Aprendre com afavorir la relaxació dels companys fent-los massatges. Moviment sincronitzat • Moure’s al ritme de la música o de determinades consignes auditives: cançó, pulsació amb instruments, històries o contes. • Moure’s en sincronia amb els altres: rogle, dansa, tren... creant un ritme col- lectiu. Moviment i relació • Accions i moviments que ens agraden: abraçades, balls... • Accions i moviments que no ens agraden: espentes, colps, patades... * L’entaulat és un raconet que hem creat a l’aula, amb un palet de fusta, davant d’un espill i una cor- tineta darrere, des d’on treballar la “por escènica” i els codis de teatre formal.34
  • 32. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Activitats de recolzament a l’alula • Aprendre a compartir i a construir des del moviment: amagar-nos junts sota una tela, fer carreres per parelles, “conduir” des de dins d’una orella... • Explorar la destrucció des del moviment: escampar, llençar, tombar, colpe- jar... • Experimentar les jerarquies grupals des del moviment: Enfilar-se ......................... dominar Fugir ...................................... renunciar, ser dominat Contacte ............................ protecció Fusió ................................... empatia... • Aprendre a conéixer i a respectar l’espai físic de l’altre.I a més... • Ens mirem a l’espill i experimentem amb la nostra imatge. • Transformem la nostra imatge de forma global o concreta: maquillatge, comple- ments de tot tipus. • Assagem rols des del moviment, la postura, la transformació, o des de tots els àmbits. • Aprenem a decodificar gestos i onomatope- ies dins d’un context. • Aprenem a captar significats des de codis posturals o gestuals, ajustant-ne l’acció. • Aprenem a realitzar moviments segmen- tats amb intenció expressiva. trac- • Aprenem exercicis de control de la mus- Alex. Que A culatura facial. tiu!!! • Aprenem a jugar amb certes parts del cos com un tot, com a entitats que s’expressen pel seu compte. • Aprenem a ridiculitzar els sentiment negatius jugant amb ells: esglais grans i xicotets, culades, carasses lletges... • Coneguem elements o gestos característics de determinats personatges. 35
  • 33. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Activitats de recolzament a l’alula Llenguatge corporal: • Control tònic • Motricitat Llenguatge • Joc de rols oral: • Expressió facial- • Comunicació gestual • Contextualització • Descodificació • Emotivitat Llenguatge Plàstic: • Composició escènica Llenguatge • Creativitat matemàtic: • Seqüenciació Llenguatge • Ordenació Musical: temporal • Motivació- socialització • Estructura rítmica. • Sincronia motriu • Instrumentació Coneixement , Configuració de l entorn de la pròpia Fisic-Social imatge3
  • 34. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Excursió a casa de Pupetes i Fideu Excursió a casa de Pupetes i FideuEsta proposta és suggerida per J. Carlos i Rosana. Com que ja som amics, elspallassos ens volen convidar a jugar a sa casa. Ens sembla una idea genial, i aixího planifiquem. Fem una nota avisant la família i demanant la seua autorització: NOTA PER A LES FAMÍLIES ANEM D’EXCURSIÓ Els TRENCABUFES pensem anar el dia 9 de Març, dimarts, de visita a un lloc molt especial: la casa de Fideu i Pupetes. Com que són els nostres convidats d’honor totes les setmanes, hem d’agrair-los que desitgen mostrar-nos el lloc on treballen habitualment quan no ho fan a l’escenari. Pensem que per als xiquets i xiquetes serà molt interessant explorar el món “entre basti- dors”, els elements i recursos que s’utilitzen en els espectacles teatrals i, sobre tot, trobar els seus ídols en un context diferent. L’eixida serà cap a les 9’15, amb un microbús que ens deixarà prop de SALASENDA, i tornarem de 10’30 a 11h. Signeu l’autorització i torneu-la abans de divendres 5 de Març. ..................................................................................................................................................................................................................................... Jo .......................................................................................................................................................... pare, mare o tutor de l’alumne: ....................................................................................................................................................................................................... AUTORITZE la seua participació en l’activitat extraescolar planificada per al dimarts 9 de Març de 2004. Signat 3
  • 35. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Excursió a casa de Pupetes i Fideu Tanmateix comencem la motiva- ció amb els nens: els expliquen on hem d’anar, com, amb qui, què anem a fer allí... A la fi, el dia 9 de Març arriba Jose Carlos a l’Escola, amb Ruben. Es disfressa de Fideu i ens comunica que prompte vindrà un autobús a replegar- nos perquè Pupetes ens espera en sa casa. Es tracta de la primera eixida en autobús i alguns nens ploren en acomiadar- se dels familiars. Fideu ve amb nosaltres, i en el trajecte ja comença l’excitació, anem recorreguent Alzira i veient llocs coneguts... Arribem. Ens parem a la porta de l’ambulatori, que és a prop de Salasenda, i... Pupetes, molt bonica i emocionada, ha vingut a esperar-nos!. Els xiquets i xique- tes, que la reconeixen, de sobte corren a abraçar-la i donar-li la mà. Les persones grans del barri observen l’escena amb expectació. També els “autobuseros” ens acompanyen a casa de Pupetes i Fideu. Fem una cercavila molt especial i divertida. Pupetes, est às preparada? Bééé!!! Ja estem ací!38
  • 36. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Excursió a casa de Pupetes i Fideu La supercasa de Pupetes i Fideu. Halaaaa!!! La casa és preciosa i els nens la miren amb curiositat. Ja dins tot convida a córrer, tocar, mirar, somriure... Hi ha moltes fotografiesfamiliars, dels espectacles de “La Pallacienta”, “Supernàs”, “Peter Clown”, i de“Pupetes” i “Fideu”. Els nens els reconeixen i se n’alegren. Juguem tots junts. Fideu fa xicotetes demostracions de circ i malabars: ambel monocicle, els cilindres, els cércols, les pilotes... Pupetes està tan contenta queens posa música per a ballar tots junts. És un espai idoni per als nens, i no parend’explorar-ho tot. Però és l’hora de tornar al cole, ens hem d’acomiadar. Ens repartim moltaestima, com sempre, i ens n’anem. Què bé!, l’autobús ha vingut a replegar-nos justa la porta de la casa QUINA SORT!. Adéu Pupetes!. Fideu ens acompanya fins al cole. Ruben fa d’amfitrió amb satisfacció duranttota l’activitat. La resta dels TRENCABUFES, s’ho han passat pipa. UN APLAUDI-MENT A TOTS ELS CAMPIONS!!!!!!!!!! 3
  • 37. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Reflexions, conclusions i avaluació Reflexions, conclusions. Avaluació. Fideu i Pupetes han anat convertint-se al llarg del curs en un referent essencial, tant per als nens, amb qui han establert un fort vincle afectiu a força de jugar a compartir emocions, com per als adults: gràcies al bon quefer, l’anàlisi i adequació a les variables que van sorgint, l’esforç pels interessos dels xiquets i xiquetes... Nosaltres hem anat reflexionant sobre molts aspectes evolutius i incorporant estratègies més encertades de relació amb els alumnes. Hem descobert en el llenguatge teatral una forma natural de connectar-nos, de motivar i “traure suc” a TOTES les situacions d’aprenentatge, no només les d’expressió corporal, també en les de motricitat, llenguatge, música, plàstica, hàbits..., perquè l’ACTITUD d’ ESCOLTA permet estalviar molta energia que possi- bilita aprendre altres coses. • Per a connectar amb els nens, els pallassos intenten viure a l’escenari les ma- teixes LIMITACIONS que ells tenen, pel fet de ser menudets en un món massa gran. Aleshores, l’aparent frustració per no poder, no saber, no entendre... es convertix en un camí de recerca de solucions, gens estereotipades, en la línia d’un pensament prelògic, que encara no pot racionalitzar la realitat. Quines cares!!!40
  • 38. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Reflexions, conclusions i avaluació• La importància de L’HUMOR: desdramatitzar les petites frustracions, compar- tir les pròpies limitacions amb la resta, riure’ns junts de la realitat i jugar a canviar pautes, esdevé un llenguatge d’acceptació i tolerància.• La LÒGICA del pensament infantil és diferent a la dels adults, de fet, ens re- sulta difícil desfer-nos d’estereotips, com la terrible necessitat de verbalitzar i racionalitzar-ho tot, en un intent de simplificar la realitat per què els nens “ho entenguen millor”: quan som capaços de comprovar que el nen percep de forma global i extrau allò que li resulta significatiu encara què els adults ens esforcem en parcel·lar els estímuls, en jugar de forma “pedagògica”, desco- brim que el que fem realment és com mastegar un entrepà per tal que ells no hagen d’esforçar-se a descobrir el procés... aleshores, no trau trellat. Per tant, reivindicar la importància de situacions globals i complexes.• El RITME té molt a vore amb l’empatia que es crea en les funcions. La repe- tició d’esquemes és necessària per què els nens interioritzen les propostes i establisquen referents vàlids , que els proporcionen seguretat. A més, propo- sar situacions de forma lenta, repetitiva, sincronitzada... esdevé una neces- sitat quan es tracta del llenguatge corporal: la traducció de significats no és immediata, com en les paraules; interpretar el llenguatge corporal és un acte d’observació, de reflexió, de deducció a partir d’un context... Les mamis també! 41
  • 39. Oscar: Ara ve Andrea: la la... C, laC!!!
  • 40. CLa concepció de l’espectacle Caca... ALZIRA. CURS 03-04 Diari de treball (I) Transcripció de les sessions realitzades a l’E.I. Tulell Engrata teatre Equip Educatiu E.I. Tulell 43
  • 41. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I) Martes 18-11-2003 Pupetes y Fideu llegan a la Escoleta por primera vez. Objetivos El objetivo de este día, era el tener una primera toma de contacto entre los Payasos y los niños para observar sus diferentes reacciones. Horario: 9:45 h Duración: 20 mín, aprox. Método Las profesoras Isa y Roser crean la expectativa y llaman a los payasos por sus nombres (Fideu y Pupetes), quienes previamente se han vestido en el dormitorio. Utilizamos un lenguaje gestual, emocional y apoyado solo con onomatopeyas. El tipo de movimiento es muy lento y siempre que podemos, procuramos poner- nos a su altura. Es importante escucharles y dejar fluir las propuestas que captan su atención. Es más importante escucharles que atosigarles con propuestas sin más. Pequeños Momentos: Debido a su corta edad (1 y 2 años) no pueden mantener la atención durante mucho tiempo en una misma cosa. A continuación relatamos las historietas más significativas de hoy: a) Pupetes pierde el zapato. b) Fideu hace malabares con los pañuelos mientras los niños le soplan. c) La maleta voladora. La maleta de Fideu vuela por el espacio acompañada por sonidos. d) Pupetes transforma un objeto (esponja de baño para la espalda) en una flauta y en una máquina para hacer cosquillas. e) Hola y Adéu. Los Payasos entran (llamando a la puerta) y salen de dife- rentes maneras. Saludándose ellos, a los niños, en voz baja, muy expresi- vamente, con el pie, etc...44
  • 42. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)Valoración desde dentro.- (Payasos)Estamos satisfechos, puesto que hemos conseguido en los 20 minutos que hemos es-tado, que centraran su atención en lo que hacían los payasos . Incluso hemos tenidoalgunas participaciones por parte de los niños. ( Ayudaban, imitaban, etc...)Valoración desde fuera.- (Profesoras)Como primera aproximación, nos ha parecido genial. Pensamos que los matices que sugieren el lenguaje de gestos y onomatopeyasdebe ir calando progresivamente en el grupo de niños-as, es decir, hemos de pretenderque vayan captando las sutilezas por ellos mismos y así evitar intervenciones oralesinnecesarias. Quizás nosotras, hablamos sin necesidad de hacerlo, también ha sido edificantedarnos cuenta que la mayoría de las cosas que decimos sobran. Gracias. Notas: Es interesante localizar y acondicionar un espacio físico, por lo menos para comenzar y acabar .(Hacer una despedida final con aplausos. Que quede claro el cierre). Las profesoras comentan que se puede poner un telón frente a la alfom- bra y presenciar el espectáculo desde los lados.Avanzar en el Teatro:Para crear una expectativa para la próxima visita del martes, ellunes aparecerán los zapatos de Fideu y Pupetes (Previamentese los daremos a las profesoras) para crearles la expectativa a losniños de que mañana vendrán los Payasos. de La màquina de Pupetes pessigolles 45
  • 43. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I) Martes 25–11–2003 “Introducción de Fideuet, la marioneta de Fideu” Objetivo Afianzar el espacio escénico. Dónde nos situamos nosotros y dónde ellos. Determinar de una manera clara el inicio y el final del espectáculo, ó sesión teatral. Método A través de la marioneta (Fideu) queríamos mostrar el concepto de grande (payaso real) y pequeño (payaso marioneta). (Igual ha sido pretender demasiado para el 2º día) Zapatos caminantes por las paredes. Pupetes se pone cosas cercanas a ellos (piezas de construcción) y esto les provoca un acercamiento e interés. (Pupetes guapa, lo transforma en pulsera, etc.) Fideu toca la armónica. Introducción de la música. Notas Nos hemos visto invadidos de nuevo por Rubén (nuestro hijo) y Nerea, los dos con bastante afán de protagonismo y participación. Manuel también ha participado más activamente pero de una manera más sere- na y prudente, primero escuchaba y luego actuaba. Hemos percibido una mayor escucha por parte de todos, que atendían con más ó menos interés a lo que sucedía delante del telón. Interesante. Los que en un principio estaban más reacios (Malena y Adrián) se han ido introdu- ciendo poco a poco, y, al final, se han ido acercando todos con necesidad de tocar y descubrir de cerca lo que les asustaba de lejos. Observaciones y valoración interna. Hemos de cambiar el sistema de actuación, puesto que al introducir objetos o estar tan cercano el lugar del cambio de vestuario, los pequeños actores protagonistas nos4
  • 44. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)comen el terreno y nos asaltan unas dudas: ¿Hacemos colaboradores a los protagonistas? ¿Esto perjudica al grupo? ¿Distrae su atención y se pierde la intención nuestra?Estas dudas se las transmitimos a Isa y Roser en una reunión, donde llegamos a varias conclusiones: Roser propone la participación nuestra como Rosana y José Carlos en las sesionesrelacionales (actividades que se realizan en la sala semanalmente y que tienen quever con la motricidad relacional). En la reunión nos explican que al ser tan pequeñosprimero hay que ganar su confianza, y su orden es diferente, primero tienen que tocar,experimentar y actuar ellos y luego ya puedes mostrarles cuando ya has captado suescucha . Hay que conseguir esa complicidad y que se rían contigo. (Ejemplo, Isa cuandose pone la nariz). Dicen que para ser el segundo día ha estado muy bien. Lo de que Rubén (nuestrohijo) participara activamente y a nosotros nos preocupaba no lo ven un problema, puesya es mucho que nos quiera compartir con sus amigos. Nos pasan unos apuntes de las sesiones relacionales y quedamos que conformequede el próximo martes, continuaremos haciendo. Interesante la propuesta de Isa de mantener cosas que hemos hecho de un prin-cipio (zapato de Pupetes), el que puedan relacionarlo con algo ya conocido les daseguridad. Lo pondremos en práctica.ConclusiónNo querer hacer cosas muy grandes ni complicadasy asentar lo que tenemos, a partir de ahí podemoscrecer y construir más.Propuestas a estudiar para hacer el Martes 2de Diciembre.Interesante lo de mantener cosas y acciones dedías anteriores para que ellos empiecen a asociary así sentirse cómodos y seguros. Les saba t Pupe es de tes 4
  • 45. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I) Inicio • Hay un zapato de Pupetes en escena. • Juego de Pupetes que no tiene el zapato. (¿Dónde está?, sin palabras.) • Lo encuentra o se lo da Fideu. Juego de dónde se pone el zapato, cabeza, mano, nariz, “¡qué peste!”... lo usa de teléfono... etc. • Cuando se lo va a poner, Fideu le dice... “chs,chs,chs... dame”. Pupetes le da el za- pato a Fideu. También le pide el que lleva puesto. Pupetes se lo da. • Fideo los hace caminar por la pared. Pupetes sorprendida “¡qué alto!” Fideo juega al avión con ellos (sonido de que se caen al suelo, puede andar a 4 patas con los zapatos de Pupetes en las manos.) • Pupetes se ve los pies descalzos y se le ocurre una idea. Cosquillas en los pies con su aparato de cosquillas y masajes. • Juego de cosquillas a Fideu ó a algún niño? • Tela-sábana. Fideu la saca. Presume y se hace un vestido, se lo pone en la barriga, ho,ho,ho. Papá Noel. • Pupetes lo quiere para estar guapa. (juego) • ¿A hacer No-no (dormir)? Sábana. ¿Se utiliza como pañuelo?. Martes 2-12-2003 “El zapato de Pupetes” Objetivo Poner en practica lo conversado con Isa y Roser en anterior reunión. Potenciar la confianza y la escucha mediante propuestas anteriores que ya les sean familiares. Ir ampliando y creciendo en estas propuestas y añadir una nueva. (Juego con la sábana) Método Previamente Isa y Roser han potenciado la expectativa de que hoy hay teatro y ven- drán Pupetes y Fideu (Han puesto carteles, colocado el escenario y anunciado oral-48
  • 46. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)mente a los niños que hoy hay teatro). Están todos bastantes atentos y sentados abuena distancia. (Incluso Rubén y Nerea.). Nota Isa y Roser consiguen milagrosamente que ninguno se mueva de su sitio, creando ese espacio de separación que existe en el teatro entre el actor y el espectador. (Difícil tarea para un público tan menudo.) Lo que primero aparece en escena esta vez es el zapato de Pupetes. (Manipuladopor Fideu como una marioneta). Se ha consolidado este elemento, así como el cosqui-llero-masajeador. Las propuestas se juegan mas, no mareamos con excesivos cambios, si no queprofundizamos en las acciones ya conocidas. Nota El lenguaje de las emociones es fundamental.Las Historias a) Recuperamos el squetch de Pupetes que sale sin zapato. (Fideu por detrás lo hace aparecer y desparecer.) Pupetes busca el zapato. Sale Fideu y le dice ehh!. Juego de cogerlo y Fideu no se lo da. b) Juego rítmico: Toma-toma (intenta dárselo)... No-no (lo retira). c) El pie de Pupetes se constipa al no llevar zapato y el pie empieza a estornudar sin parar. Fideu coge papel de W.C. (que utilizan las profesoras para quitarles los mocos a los nenes) para quitarle los mocos al zapato. Importante Al utilizar cosas cercanas a ellos y que las vivan día a día hay un mayor acercamiento y una mayor atención a lo que va a pasar. d) Cosquillitas. Pie descalzo y varios sitios. Fideu también juega a hacer cosqui- llas. e) Pupetes recupera su zapato y le da muchos besitos. 4
  • 47. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I) f) Juego de estornudos y caídas del gorro. (El gorro también se constipa). Pupetes pone el gorro de Fideu encima de un cochecito y lo pasea. g) Fideu descuelga los zapatos de payaso del telón e invita a los niños que los llenen más de besitos. h) Transformación de los zapatos en otras cosas, (flauta, teléfono, guante...) i) Una vez Pupetes tiene su zapato, ¿dónde se lo pone? ¿cabeza, rodilla, mano, juego con Fideo. “Noooo”( implica a los niños). Habitualmente también juegan con las profesoras a este tipo de juego. j) Como Fideu no para de estornudar, Pupetes introduce de Diga’mmm? una manera natural la sábana-pañuelo. (Fideu se quita los mocos haciendo un ruido muy fuerte.) k) Bastante importancia a los sonidos y pequeñas palabras habituales ya en ellos (achís, achís, altoooo, no stà, nooooo, ala...ohhhh.) l) Jugamos con la sábana. Se es- conden bajo la sábana Pupetes y luego Fideu. Muy evidente. Otra vez utilizamos técnicas y juegos que les son familiares al haberlos utilizado las profesoras con ellos. (Sesiones relacionales). m) Con la sábana Pupetes hace un vestido. (¡qué guapa!!). n) Fideu se lo pone a Pupetes de sombrero y empieza a ponerle cosas en la cabeza, su gorro, un sol de la Escoleta, Pupetes pone cara de cabreada. (“ya taaa- aaà.”). Pupetes se despide diciendo que se va a un baile, Adéu!!!50
  • 48. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)Valoración desde dentroAl estar el ambiente más preparado, hemos podido ver más juegos de Payaso. Paranosotros es importante y gratificante el poder comprobar como se instala poco a pocoel código del payaso. Ejemplos (Para los payasos) • Si algo se constipa, todo se puede constipar y así el Payaso tiene mas libertad de expresión. • El sombrero de Fideu cobra vida. Aquí entra en juego el Imaginario del payaso, ese mundo en el que se sumerge y nada a sus anchas. • Fideu al colocar cosas en la cabeza de Pupetes, no tiene final, siempre se puede más (desbarre del payaso), “así estarás más guapa”. (Acaba haciendo una torre en la cabeza de Pupetes con objetos y bajo la mirada cabreada y paciente de Pupetes.) Hemos utilizado más lenguaje gestual y corporal. Ya estamos más cómodos sinhablar nada y los niños captan nuestra intención. Ya van apareciendo algunas sonrisasy risas. Notas • Tener en cuenta el tiempo de duración y más claro el final: ¿cómo cerramos? • Hoy Isa nos ha tenido que cortar. (Los niños empezaban ya a moverse demasiado, a cansarse) • Oscar ha estado hoy muy participativo y queriendo ayudar. • Adrián ya no ha llorado y se reía incluso. • Adriana participaba cuando a Fideu se le caía el gorro. • Muy bonito hoy todos juntos cuando Pupetes se tapaba con la sábana y Fideu preguntaba on està? Y todos al unísono decían ahí, ahí...Valoración desde fuera. (Isa y roser.) • Ver vídeo también. 51
  • 49. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I) Parece que el momento del “teatro” va cobrando consistencia, se va incorporando a la rutina del cole. La última sesión ha sido significativa porque parece que empezamos a desempeñar el rol “espectadores” en un espacio (la alfombra), en una buena actitud (sentados, callados, observando, participando desde la distancia...). Nos ha parecido muy chulo que Rubén haya aceptado su papel de “espectador” (poco a poco este se va consolidando). Muy bien incorporar elementos propios de Pupetes y Fideu (vestuario, zapatos....) que los niños ya van identificando, y MUY BIEN, utilizar elementos de la sala que los nanos pueden luego rescatar y recordar. Conforme los niños van cogiendo más confianza con Pupetes y Fideu, les van “dejando hacer” más cosas, ¿a que sí?. Otra cosa bonita es que saben diferenciar (nosotras lo notamos) a Rosana y José Carlos de Pupetes y Fideu, y aceptan ,sobre todo Rubén, los dos roles. Para el próximo día • Mantener el inicio con los zapatos, darle más protagonismo y ampliar la historia. • Seguir investigando con la sábana. • ¿Nuevo elemento?. Martes 9-12-2003 Fideu: “solo ante el peligro” Hoy Rubén se ha puesto enfermo, por lo tanto la sesión de hoy ha tenido nuevas variaciones. Pupetes (Mama de Rubén) no ha participado en la sesión, se ha quedado con Rubén en casa. Fideu, valientemente ha decidido continuar con las sesiones de los martes. Al llegar a la clase de Trencabufes ( la clase de Rubén) se observa que la mitad de los niños no habían asistido, por lo visto también estaban malitos.52
  • 50. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I) Teniendo estos condicionantes, a Roser e Isa se les ha ocurrido el invitar a otrogrupo de la Escoleta “Els Artistes” para que participaran de la sesión. La experiencia ha sido fantástica, “Els Artistes” al ser un curso superior (tienen dosaños) entraban y participaban en el juego de Fideu con mayor facilidad. Ai, que explota!!!La HistoriaFideu sale arrastrando su maleta simulandoque pesa mucho, poco a poco la empuja has-ta que la sitúa en el centro del escenario. Después el cuerpo de Fideu sigue elmismo proceso, poco a poco y con onoma-topeyas se incorpora hasta que se pone enpie. Abre la maleta y saca objetos que pre-senta a los niños y posteriormente hace usode ellos. Al sacar el Plato-chino, una niña (Ne-rea) propone que se utiliza para comer (diceAUMM...) y Fideu come con él. Aunque los elementos están en la male-ta de Fideu, el payaso siempre se sorprende. Hay un momento en el que descubre unglobo y juega a: lo cojo-no lo cojo... dicien-do, SI-NO-SI-NO... Introduce un ritmo y varios niños seunen al juego rítmico. SI—NO-SI-SI-NO-NO... SI-NO... SI-NO... NO-SI... (Ellos contro-lan el juego). La comunicación fluía muy bien. Fideu se despide de los niños y semarcha haciendo lo mismo que hizo al en-trar. (Baja al suelo y empuja la maleta a lasalida). Açò que és? 53
  • 51. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I) Que guai!!! Valoración desde dentro La palabra mágica sería comunicación, ha sido una verdadera gozada el poder estar delante de estas personitas comu- nicándonos con el juego. Las emociones fluían constantemente y los dos grupos han respondido muy bien. Sobre todo el de “Els Artistes” ya que no era su clase y tenían que hacer de espectadores. Valoración desde fuera El factor novedad se nota en el grupo artistes, algunos niños muestran des- confianza por desconocimiento. Hay 2 ó 3 que a pesar de estar escondidos detrás de otros, siguen el desarrollo de la acción emocionados, hasta que, al final, entien- den que es un código distinto y acaban entrando a saco, verbalizando todos los juegos propuestos por el payaso y crean- do ellos la dinámica del grupo. Muy bien Jose Carlos aprovechando los elementos surgidos de los niños, in- Vaja, quines sabates! corporándolos al show y repitiendo hasta que queda claro el código. Julia i Nerea s’acosten a Jose Carlos54
  • 52. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I) Martes 16-12-2003 Todos al teatroPor sugerencia de Isa y Roser, toda la escuela va a asistir a la representación de teatro,nosotros estamos encantados, pues se presenta un nuevo reto. Observamos con mucho agrado y alegría el ambiente y clima teatral que re respiraen la escoleta, todo el personal se pone manos a la obra. Nos han habilitado el dormi-torio de los mayores, también utilizado como sala de usos múltiples, un espacio quetendrá mas de 400m. Lo han decorado, han puesto un telón, suelo de vinilo, inclusohan repartido “entradas” a los niños para que las entreguen al entrar. Han creado una expectativa y una ilusión por el steatro a los niños. Y lo hanhecho muy bien.La HistoriaComienza saliendo Fideu para ir a dormir (sale muy poco a poco) con un almohadón.Sale de escena y entra Pupetes que ve el almohadón solo en escena y se lo arregla paradormir. Una historia muy sencilla que ha dado para mucho.Juegos dentro de la historia: • Pupetes se prepara la cama. • Fideu enfadado con Pupetes por quitarle la cama, le lanza todos los cojines que encuentra (siempre se hace sin agresividad ). • Pupetes, se duerme encima de los cojines y Fideu vuelve con otra estrategia, hace el sonido de un despertador e invita a los niños a hacer el RINGGGG. • Una vez despertada Pupetes, se miran y se abrazan muy tiernamente. (Fideu no le guarda rencor). • Pupetes lleva una sábana con la que juega a esconderse detrás de ella. Fideu pregunta a los niños si han visto a Pupetes. • A raíz de un estornudo de Fideu, Pupetes sigue el juego reaccionando con el cuerpo, Fideu vuelve a estornudar dos veces y Pupetes reacciona doblemente (comunicación) hay un momento en el que Fideu se limpia los mocos exagera- 55
  • 53. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I) damente (se ayuda del sonido de la boca) con la sábana de Pupetes . Después de esto también se limpia con lo que va encontrando (zapato de Pupetes, sombre- ro, etc). • La lavadora. Siempre que Fideu termina de sonarse con algo lo mete a la lava- dora (Abre puerta, enchufa, aclarado, centrifugado, etc.) Pupetes imita con el cuerpo lo que le ocurre al objeto. • Hay un momento en el que Pupetes tiende la sábana,(imagen anterior de jugar al escondite) y Fideo pierde de vista a Pupetes. La llama... • Fideu encuentra el zapato de Pupetes y la busca, Pupetes a ver el zapato solo también la busca .El payaso se deja llevar por la inercia y hace de ello un juego. • Pupetes no recuerda donde se pone el zapato (cabeza, codo, culo, ...). • Fideo entra en el imaginario e intenta comérselo como un bocadillo (Los niños le dicen que nooooooooo...). • Después de esta Odisea con el zapato, descubren el desastre que hay en esce- na (Cojines esparcidos).!!!!!!Que desastre!!!!!!!! Dicen los payasos mientras se echan la mano a la cabeza. • Mientras que van recogiendo se acuerdan de que tienen que irse a dormir. Se despiden de los niños varias veces y con ritmos varios. (Juegan con la palabra ADEU). Entran, salen, etc... • Pupetes les deja una Flor en escena. (Pequeña muestra de Amor). A la una, a les dos i Uauhhhh!!, Qui5 a les ... naa expecta ció!!!
  • 54. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)Valoración desde dentroHabía mucha escucha por parte de todos. La historia ha funcionado tanto para losmás pequeños como para los mayores. Se notaba a los alumnos de Trencabufes mas predispuestos a la hora de hacer elTeatro (Fruto de una rutina establecida en anteriores sesiones). Inicio y despedida bastante más claros que en anteriores sesiones. El tiempo de duración ha sido más amplio que en otras sesiones , siendo los es-pectadores los que nos lo han permitido. Hemos ganado en escucha en escena, pues ya percibimos cuando se tiene quecerrar la sesión. (Por lo menos hoy estaba muy claro). Nota Muy importante lo de repetir las cosas. Eso les dá seguridad y control. Ring, del despertador, sonido de lavadora, Si-No al colocar el zapato, etc. Hemos dejado que los niños (como siempre) se acerquen al final a tocar los ele-mentos y a los payasos. Es una experiencia muy difícil de contar con palabras el verleslas caras y cómo reaccionan. Quizás nos empecemos a crear una idea de los que sonmas atrevidos y los que son mas observadores, en cualquier caso hay que dejarles aellos que tomen la iniciativa (cuando les surja), nosotros solo les invitamos.Valoración desde fueraUna vez más Teatro. Pero el de hoy es diferente: a) Nos juntamos por vez primera todos los niños-as del cole. b) Es una de las primeras actividades de atención conjunta que realiza el COLE, i además en un espacio cerrado. c) Estamos en un espacio común, diferente del habitual para TRENCABUFES y nuevo para el resto de los alumnos (que normalmente lo utilizan como dormitorio), en una actividad de Teatro,( que también para ellos es nueva). d) Rubén hace tiempo que no viene al cole (ha estado malito). Se queda en la sala con las profes para que sus papis se puedan cambiar de Fideu y Pupetes (separación de sus papas). Se vuelve a encontrar con ellos en el Teatro, cuando ya son FIDEU y PUPETES. 5
  • 55. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I) A pesar de los pesares... • Muy claro el principio y el final del teatro. • Los nanos hacen perfectamente de espectadores (admirable la actitud de Ruben). • Reconocen los “Esquets” de la sala y eso les place. • Muy bien insistir en lo que tiene éxito (tirar almohadones, esconderse, “no está”, despedirse). • Posibilidad de sistematizar el momento del Teatro para el resto de los grupos. Para el próximo día/año Retomar cosas ya familiares y hechas en anteriores sesiones. No añadir nada nuevo debido al periodo vacacional. Escuchar como han venido los niños de vacaciones. Martes 13-1-2004 “Feliz año nuevo” Desde la Escuela, muy acertadamente han decidido llevar tres grupos de niños a cada sesión de teatro, con lo que tenemos cada vez a unos cincuenta niños/as. También es importante la situación espacial, pues a partir de ahora, también hacemos el teatro en la sala de USOS MULTIPLES, donde tenemos un lugar para cambiarnos, poner un telón y hay bastante espacio. Rubén lleva muy bien el quedarse con sus compañeros a la llegada a la Escoleta para después convertirse en un espectador más. Objetivo Hemos decidido contar una historia a partir de un hábito, el de la alimentación: Pupetes se prepara para comer. Teniendo en cuenta el ritual que los niños hacen para ello, colocación del pechito, lavar- se las manos, etc. Les mares s’animen...58
  • 56. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)MétodoHemos pensado en utilizar elementos propios de la Escoleta como son la mesa y la silla.Y probar con otros nuestros. La flauta de color y la cajita de Fideu hacen de teléfono. Elcubo de agua hace de vaso, el plato chino de plato para comer, el palo hace de tenedory el zapato de comida.La HistoriaSale Pupetes muy poco a poco, hay un momento en el que hay un juego de estornudosde Fideu desde fuera de escena y Pupetes reacciona muy bien. –Lo registra corporal-mente–. Esto lleva a un juego de sonidos que finalmente suenan a pedorretas, (algunosniños hacen referencia a la bufa). Hasta que Pupetes coge una pinza de la ropa y se lacoloca en el culo. Intenta colocarse la mesa para comer y le pesa mucho, pide ayuda a Nerea queen ese momento está en escena (es una protagonista) y reacciona con sorpresa al vercomo ella la mueve con mas facilidad. Le da las gracias y Nerea se sienta. Aparece Fideu tocando la flauta de colores y posteriormente transformándola enun teléfono. Fideu descubre que no puede pasar por que un hilo de alambre a la alturade su frente (el del telón) se lo impide, sin embargo Pupetes puede pasar. Hay un mo-mento de frustración por parte de Fideu que le hace agacharse y ver que ha pasado.(Momento de alegría). Desde ese momento se suceden las entradas y salidas de los payasos Pupetesquiere comer y Fideu le pone los obstáculos. Finaliza Pupetes colocando las flores en escena y nos despedimos varias veces ycon varios ritmos.Objetos a mantener • Masajeador de Pupetes. • Pinza tapa-culos. • Caja de Fideu. • Tela de Pupetes. • Plato chino. (dos palos?). Ajuda’m Fideu !! 5

Related Documents