23-12-2014
Els companys i companyes del Col•lectiu Malesherbes de la CGT
de Parcs i Jardins de Barcelona us fem arribar aq...
Antecedents
Els parcs i jardins de la ciutat no sempre han estat gestionats per l’Institut Municipal de
Parcs i Jardins, n...
Exigimdes d’aquí una política d’ocupació de l’espai públic més sostenible, que eviti les
grans inversions per la seva “pos...
De la mateixa manera es crearan comissions de control de districte representades en les
mateixes proporcions abans descrit...
La xarxa d’horts urbans per a gent gran es va originar amb la petició d’un grup veinal, al
districte de Gràcia; s’ha d’aco...
Les mal anomenades males herbes no son altre cosa que herbes espontànies, vegetals
que reclamen el seu lloc a la ciutat. N...
of 6

Propuesta abierta por un servicio público de jardinería de gestión colectiva para la ciudad de Barcelona

Propuesta abierta por un servicio público de jardinería de gestión colectiva para la ciudad de Barcelona
Published on: Mar 4, 2016
Published in: Economy & Finance      
Source: www.slideshare.net


Transcripts - Propuesta abierta por un servicio público de jardinería de gestión colectiva para la ciudad de Barcelona

  • 1. 23-12-2014 Els companys i companyes del Col•lectiu Malesherbes de la CGT de Parcs i Jardins de Barcelona us fem arribar aquest esborrany de document que estem elaborant per tal que pugueu fer les vostres aportacions i així enriquir-lo pel bé del servei que debem a la ciutadania. La idea és no conformar-nos amb la gestió piramidal de fets consumats i de l’allunyament dels gestors de les realitats socials dels nostres barris. Digues la teva, ara depèn de tots i totes. Per un servei públic de jardineria de gestió col·lectiva per a la ciutat de Barcelona Col·lectiu malesherbes de la CGT de Parcs i Jardins de Barcelona novembre de 2014
  • 2. Antecedents Els parcs i jardins de la ciutat no sempre han estat gestionats per l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, ni el treball que té encomanat s’ha fet sempre mitjançant un organisme públic. A finals dels anys setanta la gestió que es feia per part de les múltiples empreses de jardineria privada deixava molt a desitjar i el govern municipal va decidir que era convenient la municipalització del servei per acabar amb la degeneració de les “contractes” heretades del règim totalitari del franquisme. Aquesta decisió va significar que es van contractar treballadors itreballadores que fins llavors estaven alsector privat i es va crear el servei municipal, com avui el coneixem. Una clara aposta per la gestió directa del servei públic. A partir de 1979, amb l’entrada dels nous Ajuntaments democràtics, comencen 12 anys de gestió directa de la jardineria de Barcelona, on es van crear nous parcs, fruit de les lluites veïnals que reclamaven la creació d’espais verds als barris. Tant les reformes d’antics parcs, com la creació de nous espais o el manteniment en general del verd municipal van ser elogiats arreu per la professionalitat jardinística. Passat el “Boom” olímpic, comença una etapa d’abandó i una davallada de la qualitat de la jardineria, degut a la manca de personal i amagada darrera del concepte de “Jardineria Sostenible” Ara per ara el manteniment que fem del verd és precari, fent les feines a corre-cuita, amb manca de personal i amb un perjudici directe de les zones verdes que de forma recorrent han de ser subjectes a unes remodelacions multimilionàries (Park Güell, Jardins de Costa i Llobera, Parc de Joan Miró, Espanya Industrial, Parc de la Pegaso, la Ciutadella, i una llarga llista) que paga tothom per la deixadesa en la gestió, aprofitant- se de nou les grans empreses privades que controlen el sector amb contractes suculents i millonaris. La plantilla del nostre Institut sempre ha rebutjat de forma frontal els intents de privatització induïts pels diferents ajuntaments haguts a Barcelona, com l’intent de transformar-nos en una S.A. fins a la instauració d’una EPEL (entitat pública empresarial local) l’any 2005 o les lluites contra els nous intents de desmuntar l’Institut que ens porten fins al dia d’avui. La part del pressupost dedicada a contractar empreses externes ha anat en augment els últims anys, i hem passat de dedicar un 5% dels recursos fins a un 30%, cap lluita no ha aconseguit canviar aquesta tendència. És a partir d’aquesta situació que ens plantegem una forma de lluita proactiva que inclogui la remunicipalització dels serveis externalitzats amb la contractació per Oferta Pública d’Ocupació necessària i una proposta de gestió col·lectiva que faci partícip a l’entramat social dels barris i a tots els treballadors i treballadores de les decisions jardinístiques de la ciutat, tots formant part de l’òrgan de govern de l’Institut. Demanem per tant que es faciuna auditoriadel’estatactual dels treballs externalitzats, pel que fa alcost ia laqualitat de serveiprestat, per talde corregir situacions perjudicials pels interessos generals.
  • 3. Exigimdes d’aquí una política d’ocupació de l’espai públic més sostenible, que eviti les grans inversions per la seva “posada a punt” o plans integrals i aposti per dotar-lo de manera justa de mitjans humans i materials propis, prioritzant l’ús de la ciutadania de Barcelona, i ens manifestem en contra de la mercantilització d’espais comel Parc Güell, a través del cobrament d’entrades o de les facilitats amb què l’empresa privada ocupa espais públics per fer negoci. Manifestem la necessitat d’augmentar el patrimoni verd públic, que actualment a la ciutat de Barcelona és de 6 metres quadrats per habitant, molt per sota dels 10 metres quadrats aconsellats per l'Organització Mundial de la Salut, espai que es veu reduït per la forta pressió turística, que pateix la nostra ciutat. Proposta de gestió col·lectiva del servei de jardineria. -Gestióinclusivai participadaamb els/les empleats/desdel servei públic. -Gestió inclusiva i participada amb la ciutadania. En aquestpuntpassemexposarunapropostade model degestióque vamésenllàdelpurament econòmici que entramés enl'humà i enel social d'un servei de jardineriaque had'apropar-se una mica més a les voluntats veïnals. Entenem que els actuals models de gestió municipals han quedat enrere pel que fa a les expectatives i a les exigències de transparència per part de la ciutadania. D'altra banda la certesa que tenim la ciutadania al carrer, que els diners públics, ja sigui de l’Ajuntament, de la Generalitat o del pressupost espanyol, no està sota control i que ingents quantitats de diners surten per la porta de darrere, cap a les mans d'empreses amigues o de persones sense escrúpols, que l'única cosa que busquen és el lucre i l'acumulació de riqueses, valors que ha promogut, al nostre entendre, el fracassat sistema capitalista. A partird'aquí intentaremdonarlesbasesper aquè unservei públiccomenaquestcasl'I.M.de Parcs i Jardinsde Barcelona,pugui sergestionatdesd'unaestructurahoritzontalambunmodel participatiu, tant en la presa de decisions, com en l'organització del treball i que promogui el compromís i la responsabilitat personal i col·lectiva amb la finalitat que el resultat a les zones verdesde la ciutat,sigui unproducte de qualitatambuna clara identitatde treball comunitarii social. La gestió que proposem està basada en dos vessants clars, d'una banda la participació de les treballadoresi treballadors,tantenlapresade decisions, comenl'organitzaciódel treball,i per unaltre costat,enlaparticipacióde laciutadania, enleslíniesd'actuacióde l'Instituti de manera més detallada, en la gestió per barris, assegurant que els processos participatius siguin clars i reals, fent un gran esforç a assegurar els nivells de satisfacció del veïnat. Es constituiràuncomitè de seguiment, enel qual estreballaran,qüestionsde caràctergeneral, referent a la gestió de l'organització, a les tasques encomanades per la ciutat i als recursos disponiblesperdur-hoaterme.Enlaqual participaràlaciutadania,al costatde lestreballadores i treballadors i l’equip tècnic municipal.
  • 4. De la mateixa manera es crearan comissions de control de districte representades en les mateixes proporcions abans descrites, amb la finalitat de prendre les decisions jardinístiques sobre el terreny de manera més directa i amb proximitat. No es prendrien decisions populistes, per tal de fer contenta la ciutadania, totes tres parts, professionals, tècnics i veïnat, hauran d’estar d’acord. Un consell d'administració, faràd'enllaçentreel comitède seguimentprincipal i el poderpolític, aquest no tindrà caràcter decisori i únicament proposarà línies de treball en funció de pressupostos, tractant de traçar una línia de jardineria homogènia entre barris i procurant equitat en les inversions. Perquè aquest sistema d'organització empresarial funcioni ha de contenir valors de gran importància, els més rellevants serien: 1.- Fomentar la transparència en la gestió de l'empresa. 2.- Fomentarlaconfiança,l'honestedatilacooperacióentrepersones,entre diferentscol·lectius i nivells de decisió. 3.- Fomentar els valors de la solidaritat amb l'entorn social. 4.- Estimular processos d'aprenentatge professional i personal basats en el suport mutu, el respecte a la individualitat i la cooperació. 5.- Fomentar l'aprenentatge en la participació col·lectiva i en la resolució de conflictes. 6.- Fomentar la qualitat dels treballs a realitzar i del servei que s'ofereix a la ciutat. 7.- Fomentar les bones condicions de treball. 8.- Les ordres de treball no són imposades, són plantejades, debatudes, compreses i consensuades. Aquests valors hand’anar acompanyats de polítiques socials i ambientals com podrienser: Horts urbans És el moment d’aprofundir en el programa de participació de la xarxa d’horts urbans de Barcelona iniciada per l’Institut municipal de Parcs i Jardins de Barcelona l’any 1997. Aquest és un projecte que va destinat tan sols als jubilats i jubilades de Barcelona i que té l’objectiu d’integració i col·laboració de la ciutadania en activitats de millora ambiental através del conreu d’hortalisses seguint els principis de l’agricultura biològica i per millorar la seva qualitat de vida; pensem que aquesta millora de la qualitat de vida cal obrir-ho a altres sectors de la població, els que tenen un alt risc d’exclusió social, els caiguts a la pobresa, els aturats de llarga durada, etc.
  • 5. La xarxa d’horts urbans per a gent gran es va originar amb la petició d’un grup veinal, al districte de Gràcia; s’ha d’aconseguir que aquesta iniciativa s’ampliï a col·lectius més desfavorits, que en la tasca de conrear la terra, tinguin la satisfacció del major nombre de necessitats humanes possibles, com tenir accés a aliments ecològics de qualitat i frescos,itenir un llocde trobada on puguin organitzar-se per asuperar elmoment actual de crisi econòmica i ecològica.A l’hora, es col·labora en lasostenibilitatambiental doncs la producció d’hortalisses locals i de temporada té la seva conseqüència de reducció de les emissions de CO2 en el transport, refrigeració i emmagatzematge dels aliments produïts, la pràctica hortícola haurà de formar part del currículum educatiu al cicle de primària. L’entitat municipal amb la col·laboració de cada districte de la ciutat, hauria de crear les zones d’horts, la seva parcel·lació, amb la instal·lació d’aigua necessària i donar suport tant tècnic com pràctic. S’hauria d’estudiar cada zona verda de la ciutat i cada terreny municipal senseedificar,per tractar d’encabir zones d’horts comunitaris amplis que doni cabuda a tothom que vulgui participar d’un projecte d’aquest tipus. La zona d’hort evidentment variarà en funció de la disponibilitat de les zones verdes de cada barriada. Els centenars de solars privats i municipals en desús a Barcelona haurien d’obrir les portes a possibles cessions per a entitats veïnals per la promoció d’aquests horts i altres usos socials. Els municipals per la seva part, poden tenir o no un projecte destinat a l’espai concret, i mentre no es dugués a terme podria ser utilitza’t de manera temporal. Altres, els privats, podrien ser cedits mitjançant compromisos combinats. Els propietaris es comprometrien a cedir l’espai urbà sense construïr, durant un cert temps, amb la possibilitat d’ampliar els temps. Els nous usuaris es comprometrien a mantenir el lloc en condicions d’ordre i d’higiene mínimes que garanteixin la salubritat del solar, a més de garantir un ús de caràcter social i no privatiu. Donat que aquests espais, més que una zona d’oci, és una sortida a la necessitat actual d’una part de la població amb vies de millorar la seva situació econòmica, de treball o social, ha de tenir la seva organització autònoma, per a gestionar els espais i també de construir-los. També és necessari encabir un espai adequat per les trobades i desenvolupament de diverses activitats o centre de reunions. Males herbes i fitosanitària Avui dia tenim suficient informació com per dubtar de la necessitat d’aplicar productes fitosanitaris a l’ambient urbà. Un ambient tant carregat com el de la ciutat de Barcelona, altament contaminat, no necessita una aportació extra, al mortífer còctel, en forma de productes químics que no fan sinó empitjorar el deteriorament de la salut pública. A Parcs i Jardins utilitzem el Roundup, que és un herbicida d’ús mundial, a base de glifosat, desenvolupat per Monsanto amb el fi de crear noves plantes modificades genèticament capaces de resistir aquest producte i poder aplicar-lo de manera generalitzada, sotmetent els cultius mundials a l’ús d’aquest herbicida.
  • 6. Les mal anomenades males herbes no son altre cosa que herbes espontànies, vegetals que reclamen el seu lloc a la ciutat. No diem que es faci protecció d’aquestes plantes, sinó que, sis’hade contenir la sevaexpansió en llocs concrets, s’haurà de fer de manera mecànica i no amb l’aplicació de productes amb substàncies nocives per les persones i l’entorn. Aquestes herbes podrien tenir els seus propis espais tot aprofitant la seva riquesa biològica i els seu paper individual al ecosistema. A més, s’hauria d’actualitzar les pràctiques naturals pel control de plagues, que d’altra banda, també formen part d’un ecosistema urbà heterogeni, tot deixant de costat insecticides i fungicides químics, pel control de plagues i malures. Vivers municipals S’hauria de recuperar la plena productivitat i qualitat dels vivers de la ciutat, incidint més destacadament en la recuperació d’espècies florals perdudes o desaparegudes i plantar-les per Barcelona, amb fonamentals criteris paisatgístics i de biodiversitat. Calrecordar aquí que tant laveritable políticad’estalvieconòmic com laveritable imatge jardinera de la ciutat (molt diferent de la imatge usual fonamentada només en campanyes publicitàries) arrenca d’una sàvia i coherent planificació de les plantacions i d’una encertada gestió tècnica dels vivers amb suficient personal per dur-lo a terme. Collserola Les aportacions, que el conjunt d'ecosistemes que conformen el divers mosaic del Parc Natural de Collserola, fa a la nostra ciutat, tot i no ser prou conegudes per l'engròs de la ciutadania, són deltot beneficioses,van intrínsecament lligades ala salut.Constitueixen el millor aliat que a Barcelona tenim en la lluita global contra el canvi climàtic. Així doncs la seva perpetuació és en mans dels usos i/o abusos que la ciutat en faci. En la línia seguida per la lluita ciutadana en defensa de Collserola, proposem que una ampla zona de parcs iespais verds públics siguintractats junt a les noves zones agrícoles coma zones de pre-parc, permetent que Collserola entri realment a la ciutat. Permetent el creixement dels prats naturals, refugi i hàbitat de moltes espècies que els necessiten, prioritzant l’ús de plantes autòctones a les zones ja enjardinades dels barrisco-llindants a la falda de Collserola i fent un us racional dels recursos hídrics, recuperant al hora les aigües de les fonts de la solana de Collserola, que avui acaben escolant-se a les clavegueres. Altres llocs susceptibles de ser tractats d'igual manera serien la muntanya de Montjuïc o els Tres Turons.

Related Documents