La Guerra Civil espanyola (els protagonistes)La Segona República i la Guerra Civil espany...
La internacionalització del conflicte• A tots els països d´Europa l´opinió pública es va dividir entre defensors del gove...
La internacionalització del conflicte• Malgrat el neutralisme de les dues democràcies europees més importants, els dos bà...
La internacionalització del conflicte• Des d’Alemanya, Hitler va enviar a Espanya la Legió Còndor i va fer servir el con...
La internacionalització del conflicte• El suport italià va consistir en l’enviament d’una gran unitat, el Corpo Truppe V...
La internacionalització del conflicte• La URSS no va canviar la seva postura de neutralitat fins a l’octubre de 1936 qua...
La internacionalització del conflicte Les armes en la guerra civil espanyola• http://www.youtube.com/watch?v=Rimw0...
L’ exèrcit popular de la República• LExèrcit Popular de la República (EPR) fou la denominació adoptada pel Govern de ...
L’ exèrcit popular de la República• La creació de lExèrcit Popular va ser impulsada pel cap del govern republicà i mi...
El naixement del franquisme• Políticament, les organitzacions que col·laboraven amb els insurrectes representaven cor...
El naixement del franquisme• És així com, a partir de l’1 d’octubre, mitjançant un decret, Franco va ser nomenat general...
El naixement del franquisme • La política del nou cap de l’Estat a la zona nacional va ser construir un ...
El naixement del franquisme• Els carlins presentaven importants discrepàncies amb la Falange.• Els tradicionalistes co...
El naixement del franquisme• En aquest partit únic quedaven incorporades totes les tendències polítiques que havien d...
Les ideologies en guerraL´anarquisme • El 1936, el principal moviment anarquista, CNT-FAI, va decidir, ...
Les ideologies en guerraL´anarquisme “Història d´una anarquista: Ethel Mac Donald” ...
Les ideologies en guerraL´anarquisme (economia)• La col·lectivitat, a Espanya, era cada una de les institucions economic...
Les ideologies en guerraL´anarquisme • Les zones de treball tot just "alliberades" es van regir sota principis ...
Les ideologies en guerraLa Falange • Adoptaren com a emblema el jou i les fletxes dels Reis Catòlics (emblema de les ...
Les ideologies en guerraLa Falange • Primo de Rivera, el màxim dirigent del partit, és jutjat sota lacusació de indu...
Les ideologies en guerraEl carlins (requetès) Oriamendi (Himne dels requetès) ...
Les ideologies en guerra L´església• Un dels elements més polèmics de la Guerra Civil espanyola va ser el paper ...
Les ideologies en guerra L´església• Posteriorment, el juliol de 1937, els bisbes espanyols van donar a conèixer u...
Una guerra civil dins de la guerra civil • Durant la Guerra Civil, el Partit Comunista d´Espan...
Una guerra civil dins de la guerra civil• Estes tensions, que van incloure una campanya de difamació dels comunistes cont...
Activitats:• Qüestionari:2. Quines diferències hi havia entre l´Exèrcit Popular i l’ Exèrcit Nacional?3. Què eren les Br...
bibliografia• Projecte La Casa del Saber, Història 4t ESO, Grup Promotor Santillana, Barna 2008• Vicente Moreno Cullell, ...
la guerra civil (2)
of 28

la guerra civil (2)

la guerra civil (2)
Published on: Mar 4, 2016
Source: www.slideshare.net


Transcripts - la guerra civil (2)

  • 1. La Guerra Civil espanyola (els protagonistes)La Segona República i la Guerra Civil espanyola
  • 2. La internacionalització del conflicte• A tots els països d´Europa l´opinió pública es va dividir entre defensors del govern de la República i els que donaven suport als colpistes.• Regne Unit i França van convocar una conferència on es va signar un acord de no intervenció per evitar que el conflicte es generalitzés a altres països (neutralitat).
  • 3. La internacionalització del conflicte• Malgrat el neutralisme de les dues democràcies europees més importants, els dos bàndols van rebre ajuda exterior: Bàndol republicà: Bàndol nacional: -L´URSS -La Itàlia feixista -Les brigades -L´Alemanya nazi internacionals. Brigadistes internacionals: Voluntaris procedents de diferents països del món que van acudir a lluitar a la guerra d´Espanya a favor de la República.
  • 4. La internacionalització del conflicte• Des d’Alemanya, Hitler va enviar a Espanya la Legió Còndor i va fer servir el conflicte com un banc de proves per a les noves armes que serien utilitzades en la Segona Guerra Mundial.• En contrapartida, Alemanya va assegurar-se de que la seva INTERVENCIÓ MILITAR ALEMANYA EN LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA inversió en la Guerra Civil seria Tropes 17.000 retornada a base de matèries Tancs 120 primeres estratègiques i una Peces d’artilleria 600 Avions 597 creixent penetració en la indústria de la mineria espanyola.
  • 5. La internacionalització del conflicte• El suport italià va consistir en l’enviament d’una gran unitat, el Corpo Truppe Volontarie, i en el subministrament d’armament.• Mussolini va ser qui més homes i més material bèl·lic va enviar a Espanya.• Volia assegurar així els seus interessos INTERVENCIÓ expansionistes en el Mediterrani i MILITAR ITALIANA EN agilitzar la cooperació amb Hitler per LA GUERRA CIVIL enfortir l’Eix Roma-Berlín. ESPANYOLA Tropes 72.775 Avions 759
  • 6. La internacionalització del conflicte• La URSS no va canviar la seva postura de neutralitat fins a l’octubre de 1936 quan va començar a enviar armament i nombrosos assessors polítics i militars al bàndol republicà, que el govern de Largo INTERVENCIÓ MILITAR SOVIÈTICA EN LA GUERRA Caballero va pagar fent servir CIVIL ESPANYOLA Tropes 6.000 les reserves d’or del Banc Tancs 760 d’Espanya. Peces 1.555 d’artilleria Avions 1.087
  • 7. La internacionalització del conflicte Les armes en la guerra civil espanyola• http://www.youtube.com/watch?v=Rimw04s3kPk&feature=relmfu L´aviació republicana Messerschmitt BT 109• http://www.youtube.com/watch?v=17hQGdZyfkQ&feature=related Atac de los Bf-109 de la Legió Condor• http://www.youtube.com/watch?v=8Z_igMtimh8&feature=related Polikarpov 1-15 chato
  • 8. L’ exèrcit popular de la República• LExèrcit Popular de la República (EPR) fou la denominació adoptada pel Govern de la Segona República Espanyola a partir del mes d‘octubre del 1936 per a denominar les forces armades reorganitzades a partir dels elements de lexèrcit espanyol que es mantingueren lleials després del cop dEstat del 17 i 18 de juliol del 1936 i de les milícies populars creades durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola i que senfrontaren a lexèrcit constituït pels generals revoltats, denominat Exèrcit Nacional.
  • 9. L’ exèrcit popular de la República• La creació de lExèrcit Popular va ser impulsada pel cap del govern republicà i ministre de la guerra Francisco Largo Caballero amb el suport dels seus companys socialistes (PSOE), comunistes (PCE) i republicans moderats (Izquierda Republicana).• La seva primera data clau és el 16 de octubre del 1936, quan es va concretar un comandament únic de lexèrcit. Les milícies que shavien enfrontat fins aleshores als militars revoltats havien estat organitzades a voluntat de sindicats i partits polítics, principalment pels integrants de la coalició del Front Popular (unitats com ara el Cinquè Regiment comunista o les Milícies Confederals anarquistes) i sense cap mena de coordinació eficaç.
  • 10. El naixement del franquisme• Políticament, les organitzacions que col·laboraven amb els insurrectes representaven corrents polítics molt diferents: monàrquics, antics militants de la CEDA, carlins i falangistes, els quals buscaven augmentar la seva influència a costa dels militars.• Durant els mesos d’agost i setembre de 1936, la necessitat d’un comandament militar únic va esdevenir una urgència pels revoltats.• Així, a les darreries de setembre, una reunió de la Junta de Burgos va decidir la creació d’un comandament militar únic, el qual, a proposta del general Kindelán, seria presidit per Franco com a comandant en cap.
  • 11. El naixement del franquisme• És així com, a partir de l’1 d’octubre, mitjançant un decret, Franco va ser nomenat generalíssim de tots els exèrcits espanyols, i a la vegada cap d’Estat mentre durés la guerra.• Després d’aquesta primera fase del procés d’unificació política i militar, Franco va haver d’enfrontar-se amb la independència que encara gaudien els dos moviments polítics més importants de l’Espanya nacional: els falangistes i els carlins.
  • 12. El naixement del franquisme • La política del nou cap de l’Estat a la zona nacional va ser construir un Estat amb un sistema feixista amb un partit únic. • Inspirat en el model feixista de Hitler i Mussolini, el generalíssim buscava la instauració del sistema de partit únic sota el seu comandament amb plens poders polítics i militars.
  • 13. El naixement del franquisme• Els carlins presentaven importants discrepàncies amb la Falange.• Els tradicionalistes comptaven amb nombrosos efectius militars propis, l’autonomia dels quals va crear molts problemes a la direcció de l’exèrcit, fins a l’extrem que Franco va haver d’obligar el seu cap principal a abandonar el país el desembre de 1936.• Ben aviat, però, Franco va disposar-se a liquidar qualsevol tipus de resistència existent en el bàndol nacional, i, el 19 d’abril de 1937, amb la col·laboració del seu cunyat, Ramón Serrano Suñer, va decretar la unificació forçada dels dos moviments en l’anomenada Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET- JONS), partit al qual s’integrarien totes les altres forces polítiques que donaven suport al bàndol nacional.
  • 14. El naixement del franquisme• En aquest partit únic quedaven incorporades totes les tendències polítiques que havien donat suport a la insurrecció militar i que, a partir d’aquest moment, tindrien Franco com a cap suprem.• Tots els intents d’oposició al decret protagonitzats tant per falangistes com per carlins van ser reprimits amb facilitat.• El nou partit únic, d’ideologia falangista (uniformat amb la camisa blava de Falange i la boina vermella carlina, així com amb la salutació feixista del braç enlaire), però, no dominaria l’aparell de l’Estat.
  • 15. Les ideologies en guerraL´anarquisme • El 1936, el principal moviment anarquista, CNT-FAI, va decidir, després de diverses negatives, col·laborar amb el govern català ( Generalitat) de Lluís Companys. • En el govern central van estar al seu torn, Joan García Oliver es va convertir en Ministre de Justícia (que va abolir els honoraris jurídics i va destruir els expedients penals), Diego Abad de Santillán es va convertir en Ministre dEconomia, i Federica Montseny es va convertir en Ministra de Salut, per a anomenar uns pocs casos. • Durant la Guerra Civil espanyola, molts anarquistes fora dEspanya van criticar a la CNT-FAI per entrar en el govern i comprometres amb elements comunistes en el bàndol republicà.
  • 16. Les ideologies en guerraL´anarquisme “Història d´una anarquista: Ethel Mac Donald” • http://www.youtube.com/watch?v=KKsppdWBTyw • http://www.youtube.com/watch?v=V22742ofnFM • http://www.youtube.com/watch?v=7IqNiY66sVQ • http://www.youtube.com/watch?v=Jo0-G8v7Jo4
  • 17. Les ideologies en guerraL´anarquisme (economia)• La col·lectivitat, a Espanya, era cada una de les institucions economicosocials que inspirades en els principis anarcosocialistes es van formar durant la situació revolucionària que va acompanyar a la guerra civil en diversos punts de la geografia espanyola.• Dos dels casos més coneguts van ser les empreses col·lectivitzades en la ciutat de Barcelona i les col·lectivitats agràries dAragó. A Barcelona les col·lectivitats van exercir un paper empresarial semblant a les cooperatives dautogestió. Servicis de la ciutat com els transports urbans van ser gestionats per col·lectivitats, inclús llocs com hotels, barberies, i restaurants van ser col·lectivitzats i administrats pels seus treballadors.• Després de linici de la guerra, gran part de l’economia dEspanya va ser posada sota el control obrer per mitjà de col·lectivitats. En bastions anarquistes com Catalunya, la xifra va aconseguir el 75%, però va ser inferior en les zones amb una forta influència socialista i marxista. Les fàbriques es van gestionar a través de comitès de treballadors i les explotacions agràries es van convertir en zones col·lectivitzades i van funcionar com a comunes agrícoles. En alguns casos el diner estatal es va substituir per vals de treball.
  • 18. Les ideologies en guerraL´anarquisme • Les zones de treball tot just "alliberades" es van regir sota principis anarcosocialistes, les decisions es van realitzar a través de consells dels ciutadans evitant la burocràcia formal. A més de la revolució econòmica, va haver- hi un esperit de la revolució social. Algunes tradicions es van considerar com "opressores" i van ser fetes desaparèixer. Per exemple, la idea d"amor lliure" es va fer popular.
  • 19. Les ideologies en guerraLa Falange • Adoptaren com a emblema el jou i les fletxes dels Reis Catòlics (emblema de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), a més de la bandera vermella i negra, la camisa blava (a lestil de la camisa negra italiana) i vestimenta paramilitar. La seva plataforma ideològica es va concretar en els anomenats veintisiete puntos (novembre del 1934). • Propugnaven un estat totalitari, autoritari, no parlamentari, nacionalista, unitari i imperialista, i lorganització corporativa de lestat; a més, tenien en comú lexaltació duna forma de vida arriscada, el culte a la violència i a lacció directa (les milícies com a grup de xoc, sovint enfrontades a militants desquerres). • Introduïren les línies originals de llur pensament: en laspecte econòmic, la concepció d’Espanya com un gigantesco sindicato de productores, el sentit catòlic del moviment i una reforma agrària per a elevar el nivell de vida dels camperols mitjançant serveis tècnics adequats i lextensió de la propietat familiar de la terra.
  • 20. Les ideologies en guerraLa Falange • Primo de Rivera, el màxim dirigent del partit, és jutjat sota lacusació de inductor a la rebel·lió militar, condemnat a mort i afusellat, sense esperar lassabentat del Govern, en la presó dAlacant el dia 20 sw novembre de 1936. • Els falangistes van lluitar decididament en el bàndol nacionalista, autoanomenat nacional (feixista) pels rebels, contra la part de lexèrcit i altres forces fidels al govern de la República.
  • 21. Les ideologies en guerraEl carlins (requetès) Oriamendi (Himne dels requetès) Por Dios, por la Patria y el Rey lucharon nuestros padres. Por Dios, por la Patria y el Rey lucharemos nosotros también. Lucharemos todos juntos, todos juntos en unión, defendiendo la bandera de la Santa Tradición. (BIS) Cueste lo que cueste se ha de conseguir que los boinas rojas entren en Madrid. (BIS) Por Dios, por la Patria y el Rey lucharon nuestros padres. Por Dios, por la Patria y el Rey lucharemos nosotros también. http://www.requetes.com/Imagenes/oriamendi.mp3
  • 22. Les ideologies en guerra L´església• Un dels elements més polèmics de la Guerra Civil espanyola va ser el paper de l’Església. Si bé, ja des d’un primer moment, l’episcopat espanyol va adherir-se a l’alçament pràcticament en bloc, el Vaticà només s’hi sumaria parcialment i amb reserves.• El cardenal Isidre Gomà, cardenal primat d’Espanya en el moment de l’esclat de la guerra, va ser decisiu en el reconeixement del franquisme per part del Vaticà, proporcionant a Roma documentació com l’ Informe Isidre Gomá acerca del levantamiento cívico-militar de España en julio de 1936 adreçat al cardenal Pacelli (el futur papa Pius XII), l’agost de 1936, on Gomà realitza una aferrissada defensa de l’alçament militar recolzant-se en la hipòtesi d’un cop comunista que mai es va produir.
  • 23. Les ideologies en guerra L´església• Posteriorment, el juliol de 1937, els bisbes espanyols van donar a conèixer una carta pastoral col·lectiva on es mostraven a favor dels sublevats.• Seria el mes d’octubre, un cop la sort de les armes ja indicava una futura victòria militar, quan el franquisme va rebre finalment el reconeixement diplomàtic per part del Vaticà.• D’aquesta manera, el règim franquista va guanyar-se el suport de l’Església, que es convertiria en un element omnipresent en el Nou Estat que s’estava configurant.
  • 24. Una guerra civil dins de la guerra civil • Durant la Guerra Civil, el Partit Comunista d´Espanya va adquirir considerable influència a causa de la dependència de subministraments de la Unió Soviètica. Comunistes i demòcrates del bàndol republicà van fer un considerable esforç per a esclafar la revolució anarquista, tant les seues forces militars com els seus projectes econòmics, aparentment per a reforçar la lluita contra la força feixista (la resposta anarquista va ser, "La revolució i la guerra són inseparables").
  • 25. Una guerra civil dins de la guerra civil• Estes tensions, que van incloure una campanya de difamació dels comunistes contra els anarquistes (en la que va col·laborar la premsa internacional d’ esquerra), van portar fins i tot a enfrontaments violents amb els comunistes com els fets de maig a Barcelona i assassinats polítics, una guerra civil dins de la guerra civil on es van imposar els estalinistes, amb el beneplàcit de les autoritats republicanes, que segons alguns autors va desmotivar a molts dels milicians i col·laboradors amb el bàndol republicà i li va restar força.
  • 26. Activitats:• Qüestionari:2. Quines diferències hi havia entre l´Exèrcit Popular i l’ Exèrcit Nacional?3. Què eren les Brigades Internacionals?4. Quin va ser el paper de les democràcies occidentals davant el cop d’estat de Franco?5. De quins partits depenien el Cinguè Regiment i les Milícies Confederals?6. Què era La Falange Española Tradicionalista y de las JONS?7. En què van consistir els fets de maig a Barcelona?8. Qui eren els estalinistes?
  • 27. bibliografia• Projecte La Casa del Saber, Història 4t ESO, Grup Promotor Santillana, Barna 2008• Vicente Moreno Cullell, La Guerra Civil (arxiu categoria), Ciències Socials en xarxa, http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contempor• Viquipèdia, enciclopèdia lliure, http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_Espanyola

Related Documents