L’evolució de la guerraLa Segona República i la Guerra Civil espanyola
fases de la guerra
La campanya de Madrid• La presa de Madrid es va convertir en l’objectiu principal dels insurrectes.• El govern de la Repú...
La campanya de Madrid Territori ocupat per les tropes franquistes Terri...
La campanya de Madrid•L’ofensiva franquista sobre Madrid va topar amb una resistència més fortade la que esperaven els mil...
La campanya de MadridL’arribada de les primeres BrigadesInternacionals, de les primeresremeses d’armament soviètic i de le...
La campanya de Madrid •Amb l’excusa dels fets de maig a Barcelona, el 17 de maig, el president d...
El front del nord• Les tropes de Franco es van dirigir al front nord amb la intenció de prendre les zones industrials del...
El front del nord Jacinto Antón, Las tres horas de la Cóndor, El País, 22/04/2012 http://po...
El front del nordJacinto Antón, Las tres horas de la Cóndor, El País, 22/04/2012 “Según la tendencia a considerar el ata...
El front del nordJacinto Antón, Las tres horas de la Cóndor, El País, 22/04/2012 “Historiadores como Paul Preston sostie...
El front del nordJacinto Antón, Las tres horas de la Cóndor, El País, 22/04/2012 “Otro prestigioso historiador que abona...
El front del nord“Otro prestigioso historiador que abona la tesis de la aniquilaciónpremeditada es Antony Beevor. En La Gu...
El front del nord “De aquel bombardeo sobrevive el recuerdo de los niños. Es una memoria inocente, que mezcla juegos, carr...
El front del nordComenteu el documental: El Guernica, pintura de guerra. http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/04...
El final de la guerra• A finals de 1937, Franco es va dirigir al front de l’est: el seu exèrcit va prendre Terol i despré...
El final de la guerra• Al novembre de 1937, Negrín va decidir traslladar el govern de la República de València fins a Bar...
El final de la guerraEl govern republicà, un cop instal·lat a Barcelona, vaassumir l’ordre públic, la gestió dels proveïme...
El final de la guerraEl 1938 la situació ja era desesperada en el territori republicà.Hi mancaven aliments, els desastres ...
El final de la guerra• En el marc de la política d’apaivagament practicada pel govern britànic, el setembre de 1938 es si...
El final de la guerra La derrota i ocupació de Catalunya pels franquistes, entre gener i febrer de 1939, va signif...
El final de la guerra Jacinto Antón, Una granada mató al último héroe de la batal...
El final de la guerra“Nuestro hombre y sus compañeros aguantaron valientemente la furiosa acometidade las tropas franquist...
El final de la guerraA Catalunya la majoria dels bombardejos van ser efectuats des de l’aireper l’aviació italiana amb bas...
Les conseqüències de la guerra
Les conseqüències de la guerraA causa de la Guerra Civil desaparegueren deCatalunya, per mort i exili, entre 130.000 i 150...
Les conseqüències de la guerraLa major part dels morts a la guerra van ser homes i forçajoves. La immensa majoria de morts...
Les conseqüències de la guerraEls efectes de la Guerra Civil a Catalunya: M...
Les conseqüències de la guerra En la fase final de la Guerra Civil unes 440.000 persones que havien mostrat el seu compr...
Les conseqüències de la guerraAixí, els exiliats van arribar-se fins a França creuant els Pirineus ocap al nord d’Àfrica, ...
bibliografia• Projecte La Casa del Saber, Història 4t ESO, Grup Promotor Santillana, Barna 2008• Vicente Moreno Cullell, ...
la guerra civil (3)
of 32

la guerra civil (3)

la guerra civil (3)
Published on: Mar 4, 2016
Source: www.slideshare.net


Transcripts - la guerra civil (3)

  • 1. L’evolució de la guerraLa Segona República i la Guerra Civil espanyola
  • 2. fases de la guerra
  • 3. La campanya de Madrid• La presa de Madrid es va convertir en l’objectiu principal dels insurrectes.• El govern de la República va abandonar la capital i encomanar-ne la defensa a una junta militar.• Davant el fracàs de l’atac a Madrid, els “nacionals” van concentrar els esforços en altres fronts.
  • 4. La campanya de Madrid Territori ocupat per les tropes franquistes Territori ocupat per l’exèrcit republicà 29 de juliol de 1936
  • 5. La campanya de Madrid•L’ofensiva franquista sobre Madrid va topar amb una resistència més fortade la que esperaven els militars.•Davant la possibilitat de la caiguda de la capital, el 29 d’octubre, va decretar-se la mobilització general per aturar l’ofensiva i la República va veure’sobligada a desplaçar-hi tropes procedents d’altres fronts.•Els combats van ser intensos als ravals de la ciutat, fortificats per a ladefensa.•És el moment del naixement de consignes que esdevindrien mítiques per ala resistència republicana com “¡No pasarán!” o “¡Madrid será la tumba delfascismo!”.•Malgrat l’atac frontal dels insurrectes i les constants incursions aèries,Madrid va resistir en mans dels republicans, que mantindrien el seu domini ala capital fins al final del conflicte.
  • 6. La campanya de MadridL’arribada de les primeres BrigadesInternacionals, de les primeresremeses d’armament soviètic i de lescolumnes de voluntaris catalans(d’entre elles una dirigida pel líderanarcosindicalista BuenaventuraDurruti que perdria la vida durant ladefensa de Madrid en circumstànciesestranyes) van ser decisives en laresistència madrilenya davant elsfranquistes.
  • 7. La campanya de Madrid •Amb l’excusa dels fets de maig a Barcelona, el 17 de maig, el president de la República, Manuel Azaña, va encarregar que es constituís un nou govern presidit per Juan Negrín, del qual van ser exclosos els anarquistes. •El govern Negrín va reforçar el poder central, va unificar la direcció bèl·lica, va integrar totes les milícies en l’Exèrcit Popular i va establir el control sobre la producció industrial i agrària. •En aquest context, va dissoldre’s el Consell de Defensa d’Aragó, dominat pels anarquistes. SemblavaJuan Negrín que Espanya i Catalunya assolien finalment una estabilitat política, i de fet el govern Negrín es mantindria fins a la fi de la guerra, però l’estabilització política sota el domini comunista només podia ser efectiva si arribaven victòries militars.
  • 8. El front del nord• Les tropes de Franco es van dirigir al front nord amb la intenció de prendre les zones industrials del País Basc.• El 26 d’abril de 1937 l’aviació alemanya (legió Condor) va dur a terme el bombardeig de Guernica.• Aquest fet va afavorir la caiguda del País Basc, Santander i Astúries.• La caiguda del nord va ser un cop dur per als republicans, ja que els insurgents van aconseguir tots els recursos industrials i miners d’aquella zona.
  • 9. El front del nord Jacinto Antón, Las tres horas de la Cóndor, El País, 22/04/2012 http://politica.elpais.com/politica/2012/04/21/actualidad/1335035232_931674.html“Lo que pasó aquellas tres horas largas de aquel díade hierro del 26 de abril de 1937 está claro:aeroplanos alemanes tripulados por aviadores deesa nacionalidad y puestos por Hitler al servicio deFranco arrasaron Gernika. Lo que sigue suscitandocontroversia 75 años después es el motivo. ¿Porquéla Legión Cóndor destruyó la pequeña ciudadvasca? Historiadores de diferente adscripciónideológica ofrecen explicaciones distintas.” “Hay que recordar que los propagandistas de Franco trataron de negar en primera instancia la humeante obviedad de la destrucción de Gernika y luego la achacaron a que había sido dinamitada ¡por los propios vascos! “
  • 10. El front del nordJacinto Antón, Las tres horas de la Cóndor, El País, 22/04/2012 “Según la tendencia a considerar el ataque un simple hecho de guerra y a rebajar su intensidad, versión que defiende por ejemplo el historiador español especialista en aviación de la Guerra Civil Jesús Salas Larrazábal, los alemanes, y algunos efectivos aéreos italianos, atacaron Gernika a causa de su valor estratégico y militar al ser un importante nudo de comunicaciones, y punto. Trataron de destruir el puente sobre el río Oca (el llamado puente de Rentería) para evitar la retirada del enemigo hacia las posiciones defensivas de Bilbao, las carreteras y la estación ferroviaria que conectaba con la capital. Fue la humareda y la polvareda causadas por los primeros ataques, la mala visibilidad, lo que habría provocado que las siguientes oleadas de aviones lanzaran sus bombas en el lugar equivocado, concretamente sobre la ciudad.”
  • 11. El front del nordJacinto Antón, Las tres horas de la Cóndor, El País, 22/04/2012 “Historiadores como Paul Preston sostienen que hay que enmarcar el ataque en los ensayos de las técnicas de bombardeo salvaje que llevaba a cabo la aviación alemana en España y que luego incorporarían a la Blitzkrieg y a la devastación de ciudades en la II Guerra Mundial. El jefe de la aviación de la Cóndor, Wolfram von Richthofen (primo del Barón Rojo), señala Preston en La Guerra Civil española (Debate, 2006), era un profesional exigente y metódico “firmemente convencido del uso del terror”. Preston y otros historiadores apuntan que el uso masivo en Gernika de bombas incendiarias —absurdas contra un puente de piedra— y el que no se utilizaran los precisos bombarderos en picado Stuka, de los que los alemanes disponían, prueban que la cosa no iba precisamente de ataque fino.”
  • 12. El front del nordJacinto Antón, Las tres horas de la Cóndor, El País, 22/04/2012 “Otro prestigioso historiador que abona la tesis de la aniquilación premeditada es Antony Beevor. En La Guerra Civil española (Crítica, 2005), describe como las escuadrillas de bombarderos Heinkel 111 y Junker 52, hasta cuarenta aparatos, sobrevolaron en oleadas la ciudad lanzando alrededor de 30 toneladas de bombas mientras los cazas Heinkel 51 “ametrallaban sin piedad a hombres, mujeres y niños y hasta al ganado”. Beevor señala que según el diario personal de Richthofen, el coronel Juan Vigón, jefe de Estado Mayor de Mola, dio su visto bueno al ataque. Beevor concluye que independientemente de que también hubiera objetivos bélicos grandes o pequeños, “lo que se pretendía era llevar a cabo un experimento de entidad para verificar los efectos del terror aéreo”. Gernika pasó a los anales como la primera ciudad europea devastada por la aviación. Muchas seguirían...”
  • 13. El front del nord“Otro prestigioso historiador que abona la tesis de la aniquilaciónpremeditada es Antony Beevor. En La Guerra Civil española (Crítica,2005), describe como las escuadrillas de bombarderos Heinkel 111 yJunker 52, hasta cuarenta aparatos, sobrevolaron en oleadas laciudad lanzando alrededor de 30 toneladas de bombas mientras loscazas Heinkel 51 “ametrallaban sin piedad a hombres, mujeres y niñosy hasta al ganado”. Beevor señala que según el diario personal deRichthofen, el coronel Juan Vigón, jefe de Estado Mayor de Mola, diosu visto bueno al ataque. Beevor concluye que independientementede que también hubiera objetivos bélicos grandes o pequeños, “lo quese pretendía era llevar a cabo un experimento de entidad para verificarlos efectos del terror aéreo”.Gernika pasó a los anales como la primera ciudad europea devastadapor la aviación. Muchas seguirían...”
  • 14. El front del nord “De aquel bombardeo sobrevive el recuerdo de los niños. Es una memoria inocente, que mezcla juegos, carreras, explosiones y llamas. Aquellos niños son hoy abuelos y supervivientes de lo que sucedió el 26 de abril de 1937 entre las cuatro y las seis y media de la tarde en Gernika, cuando aquella localidad vasca fue aplastada por las bombas y arrasada por el fuego en el que fue el primer gran ensayo de un bombardeo a gran escala sobre una población civil. Durante 75 años han ejercido de testigos vivos de aquel episodio, como si la vida se detuviera en aquella fecha y no les hubiera permitido hacer otra cosa que envejecer para contarlo. Y, a pesar de todo, Andone Bidagueren todavía enrojece cuando se le pide por enésima vez que cuente lo que vivió aquella tarde. “Todavía me acaloro, no lo puedo evitar”, se reprocha.” Almudena López, Memoria de bombas y niños, EL País, 21/04/2012 Continueu llegint en “http://politica.elpais.com/politica/2012/04/21/actualidad/1335034415_047853.html
  • 15. El front del nordComenteu el documental: El Guernica, pintura de guerra. http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/04/el-guernica-pintura-de-guerra.h
  • 16. El final de la guerra• A finals de 1937, Franco es va dirigir al front de l’est: el seu exèrcit va prendre Terol i després va avançar cap el Mediterrani i va aïllar Catalunya de la resta de la zona republicana.• Per salvar aquesta situació les tropes republicanes van travessar l’Ebre i van atacar l’exèrcit franquista des de la reraguarda. Aleshores va tenri lloc la batalla de l’Ebre, que va durar més de tres mesos i en la qual l’exèrcit republicà va quedar pràcticament destruït.• Sense oposició, l’exèrcit franquista va prendre Barcelona (gener de 1939) i poc després, Madrid (març de 1939).• La guerra, amb la caiguda de les ciutats més importants, es va donar per acabada.
  • 17. El final de la guerra• Al novembre de 1937, Negrín va decidir traslladar el govern de la República de València fins a Barcelona, on també es trobava el govern basc, refugiat des de la caiguda del nord. La decisió va estar motivada per la necessitat de controlar els recursos econòmics i militars d’una de les zones més riques i poblades que quedaven sota el control republicà. Amb el govern Negrín arribaven també els aparells centrals dels partits i les institucions espanyoles.
  • 18. El final de la guerraEl govern republicà, un cop instal·lat a Barcelona, vaassumir l’ordre públic, la gestió dels proveïments, elcomerç exterior, l’administració de justícia i laindustria de guerra, tot deixant de bandal’administració d’un govern de la Generalitat moltafeblit per les circumstàncies i que veia ambimpotència com les seves competències realss’anaven reduint.
  • 19. El final de la guerraEl 1938 la situació ja era desesperada en el territori republicà.Hi mancaven aliments, els desastres militars eren continus ientre la població començaven a fer-se evidents ladesmoralització i el cansament derivats d’una guerra llarga.Davant aquesta situació, Negrín, amb l’esperançad’aconseguir suports internacionals, va proposar una sortidanegociada que posés fi a la guerra i va publicar el Programadels Tretze Punts on exposava les condicions necessàries pelcessament de la violència. Però aquests van ser rebutjats perFranco i tampoc van rebre l’aval internacional necessari perforçar el bàndol nacional, que comptava amb el suport delnazisme i el feixisme, a la negociació.
  • 20. El final de la guerra• En el marc de la política d’apaivagament practicada pel govern britànic, el setembre de 1938 es signava el Pacte de Munic, mitjançant el qual la Gran Bretanya i França reconeixien l’annexió dels Sudets per part d’Alemanya i claudicaven davant l’expansionisme nazi per mantenir la pau.• Tanmateix, Negrín no va perdre l’esperança i, amb el suport dels comunistes, va insistir en la necessitat de resistir militarment.• La guerra, però, estava perduda.
  • 21. El final de la guerra La derrota i ocupació de Catalunya pels franquistes, entre gener i febrer de 1939, va significar l’exili per als diferents governs que s’havien instal·lat a Barcelona. Així, el govern central, el govern de Catalunya i el govern del País Basc, així com tots els seus dirigents polítics i sindicals van haver de creuar la frontera. Mentre, a les darreries de febrer, Gran Bretanya i França reconeixien el règim de Franco com a govern d’Espanya, Manuel Azaña dimitia com a president de la República des de l’exili francès.Vicente Moreno Cullell, El govern Negrín (maig de1937-març de 1939), Ciències Socials en xarxa,04/04/2011 http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/04/04/el-govern-negrin-maig-de-1937-marc
  • 22. El final de la guerra Jacinto Antón, Una granada mató al último héroe de la batalla del Ebro, El País, 22/04/2012 http://lacomunidad.elpais.com/jordigraug/2012/4/22/una-granada-mato-al-ultimo-heroe-la-ba“Se llamaba Xarli. Bueno, así han rebautizado ahora los responsables desu hallazgo y estudio —tras denominarlo inicialmente Charlie por creerque podía ser un brigadista anglosajón— al esqueleto de soldadorepublicano hallado el pasado septiembre en una trinchera de la GuerraCivil en La Fatarella (Terra Alta). Según los nuevos datos, Xarli seríacatalán, de clase media y diestro. El desdichado militar murió encombate en noviembre de 1938 en los últimos compases de la Batalla delEbro protegiendo heroicamente la retirada de sus camaradas. Aguantófirme, pegó un montón de tiros y, según revelan las investigaciones,murió por una granada que al explotar le arrancó la mano derecha, ledestrozó la pierna y le llenó de metralla el pecho. Hombre previsor ypreocupado por su salud dental —desde luego no lo mató una caries—,Xarli fue a la guerra y cayó con el cepillo de dientes al alcance de lamano: lo portaba con otros efectos personales, incluido un insólito (paraprimera línea) tubo de brillantina Myrurgia.”
  • 23. El final de la guerra“Nuestro hombre y sus compañeros aguantaron valientemente la furiosa acometidade las tropas franquistas (la 82ª división de Navarra) contra su puesto. En unmomento determinado se entabló una lucha con granadas, elemento omnipresente enlas excavaciones en toda la trinchera. Era habitual recoger las que lanzaba elenemigo y devolvérselas antes de que explotaran. Todo indica que Xarli se agachó arecoger una del fondo de la trinchera y le estalló en la mano. Esa mano, la derecha,que no ha aparecido, desapareció o salió volando, con rotura de la epífisis distal delcúbito. Las esquirlas le quebraron al soldado el fémur derecho y se le incrustaron deabajo arriba en el tórax (se han recuperado seis fragmentos de metralla de granada enla parte derecha de la caja torácica, uno de ellos incrustado en una costilla, y otrofragmento alojado entre la tercera y cuarta vértebras). Xarli murió en el acto. Laexplosión lo lanzó de espaldas al suelo de la trinchera que defendía. Una cuestiónenigmática es que le falten algunos dientes. Alguien que se cuidaba tanto ladentadura… Los investigadores especulan que pudiera llevar fundas de oro y algúnsoldado enemigo se las arrancara.Un asunto colateral de interés es que la trinchera de Xarli se encuentra cerca de lacota 553, donde cayó bajo fuego republicano el comandante de tanques GustavTrippe de la Legión Cóndor. Esa cota está a 800 metros de la posición de Raïmats,que tiene control visual sobre ella. Y 800 metros es exactamente el alcance efectivodel fusil Mosin Nagant con mira telescópica…”
  • 24. El final de la guerraA Catalunya la majoria dels bombardejos van ser efectuats des de l’aireper l’aviació italiana amb base a l’illa de Mallorca, circumstància queposava de manifest la importància transcendental i l’error que vasuposar la no-ocupació de les Illes Balears per part de la Repúblicaquan, malgrat els molts errors d’organització, des de Catalunya jas’havia iniciat l’operació militar.Si els bombardejos soferts en els primers anys de guerra, fins el 1938,van ser colpidors per a la rereguarda catalana, molt més ho serien apartir dels dies 16, 17 i 18 de març de 1938. Aleshores, l’augment en laintensitat i l’eficàcia va superar tota l’experiència viscuda fins aquellmoment per demostrar una força terrorífica. Els projectils varen afectarde forma indiscriminada els barris més cèntrics de la ciutat, deixant unbalanç de prop d’un miler de víctimes mortals, la destrucció total de 48edificis, la destrucció parcial d’uns 75 edificis més i, el que era mésimportant, el pànic estès entre tota la població. En el total de la guerra,Barcelona va ser bombardejada fins a 384 vegades, fet que va obligar ala construcció de més de 1.000 refugis subterranis.
  • 25. Les conseqüències de la guerra
  • 26. Les conseqüències de la guerraA causa de la Guerra Civil desaparegueren deCatalunya, per mort i exili, entre 130.000 i 150.000persones. Això va suposar la pèrdua de més del4,5% de la població existent el 1936. La guerra nosuposa un record èpic, un cop ha finalitat elconflicte suposarà un mal record entre la població.També manca un cens de discapacitats i mutilatscom a conseqüència de la guerra. Això va suposarque hi haguessin mutilats que rebien facilitats perhaver participat en el bàndol nacional mentre queels discapacitats republicans eren obviats.
  • 27. Les conseqüències de la guerraLa major part dels morts a la guerra van ser homes i forçajoves. La immensa majoria de morts i exiliats eren homesen edat de procreació. La postguerra va suposar l’augmentdel control de la natalitat i l’empitjorament notable de lescondicions de vida de la població. La població catalanadels anys quaranta estava fortament condicionada pel quehavia significat la Guerra Civil. Va haver-hi un descensconsiderable del percentatge d’homes respecte de lesdones i s’haurà d’esperar fins a la dècada dels anyssetanta perquè els percentatges d’homes respecte dones aCatalunya tornin a ser els de 1930.
  • 28. Les conseqüències de la guerraEls efectes de la Guerra Civil a Catalunya: Morts Morts en combat 32.000 Morts pels bombardejos 5.500 Morts per repressió a la rereguarda 8.352 pels republicans Executats pel franquisme 3.388 Total 49.240
  • 29. Les conseqüències de la guerra En la fase final de la Guerra Civil unes 440.000 persones que havien mostrat el seu compromís polític amb el bàndol republicà van haver d’abandonar Espanya per fugir de la repressió franquista. Militars, civils, dones, nens i ancians van creuar la frontera donant lloc a una importantíssima pèrdua de capital intel·lectual, polític, sindical, professional, artístic i científic pel país.
  • 30. Les conseqüències de la guerraAixí, els exiliats van arribar-se fins a França creuant els Pirineus ocap al nord d’Àfrica, a Algèria i al Marroc, mitjançant alguns portsmediterranis. D’altres havien emprés el camí cap a l’AmèricaLlatina. No era una opció senzilla ja que els que van optar per latravessa dels Pirineus van trobar-se majoritàriament internats enels camps de refugiats que les autoritats de la III Repúblicafrancesa havien improvisat per acollir-los. Finalment, bona part delsfugitius van acabar per retornar a Espanya davant el compromís delrègim de no actuar contra aquells republicans que no haguessincomés delictes. Promesa que el franquisme no va complir en capmoment.
  • 31. bibliografia• Projecte La Casa del Saber, Història 4t ESO, Grup Promotor Santillana, Barna 2008• Vicente Moreno Cullell, La Guerra Civil (arxiu categoria), Ciències Socials en xarxa, http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contempor• Viquipèdia, enciclopèdia lliure, http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_Espanyola

Related Documents