El naixement de la
literatura llatina
L'hel·lenització de la cultura romana
El context històric
350-200 aC
Conquesta de la Itàlia
peninsular i creació
de la confederació
Romano Itàlica
•396 conquest...
La literatura llatina neix cinc segles després
de la fundació de Roma (753 a.C.)
La data convencional és el 240 a.C., quan...
Fonamentals els models grecs
El naixement de la
literatura llatina es
produeix pel
“trasplantament”
dels gèneres
literaris...
Contactes amb el mónContactes amb el món
magnogrecmagnogrec
Les formes orals preliteràries itàliques es trobenLes formes o...
Gèneres grecs:
Distincions entre gèneres en prosa i en vers
Prosa:
Oratòria
(cànon dels oradors àtics: Demòstenes, Lisias,...
Vers
Epopeia (Homer)
Iambes (Arquíloc-Hipònax)
Tragèdia (Èsquil, Sòfocles, Eurípides)
Comèdia (Aristòfanes, Menandre)
Eleg...
Gèneres literaris a Roma
Propis de la nobilitas:
Prosa
HISTORIOGRAFIA
ORATÒRIA
Ocupacions lligades a
la praxi política
Pra...
FASTI (s.V a.C.)
ANNALES MAXIMI PONTIFICUM (s.IV a.
C.)
ANNALISTES en grec: Fabius Pictor (s.III a.C.)
ANNALISTES en llatí...
Activitat lligada a la carrera política
àAl s.II a.C. se li afegira el seu estudi teòric, la
rhetorica, lligada a models g...
Appi Claudi el CecAppi Claudi el Cec
Publica el Ius Flavianum
al 304 a.C. (codi de
procediment civil)
Important home polít...
Odusìa de Livi Andrònic
en saturnis, traducció artística
Bellum Poenicum de Nevi
en saturnis, monogràfic
Annales de Enni
e...
Fescennini versus (de
“fascinum”=mal d’ull, o
penis amb valor
apotropaic?) recitats
durant les festes rurals
[carnevalesc]...
Els gèneres teatrals literaris
Palliata (comèdia d’ambientació grega) de
“pallium”, mantell curt típic dels grecs
Togata (...
L’organització dels espectacles
Espectacles representats durant
Feriae i ludi (festes religioses, de quatre a
quinze dies)...
Una invenció romana
LA SATIRA
……potser originàriament era una forma d’espectaclepotser originàriament era una forma d’espe...
La satura
Satura quidem tota nostra est (Quintilià): gènere
totalment romà
Composició poètica conversativa, amb
observacio...
Influx de la cultura grega a Roma: etapes
S.III (primeres dues guerres púniques): encontre
amb la cultura grecohel·lenísti...
A les acaballes de la I guerra púnica (241 a.C.)
A ROMA
S’obren ESCOLES públiques (amb mestres de
pagament i controlades p...
S. III – II :
L’actitud és però ambivalent
Admiració …i
desconfiança
Doctrina Graecia nos et
omni litterarum genere
supera...
L’oligarquia al poder jutja
negativament les influències gregues
defensant les priscae virtutes i el mos maiorum
(austerit...
El mos maiorum contra els mores
Graecorum
Cató el Vell combat contra la luxuria asiatica,
font de corrupció moral per el c...
Obres de Cató
Escriu
Origines, obra històrica en 7 llibres (conquestes
no de capitans singulars, sinó del poble romà)
De a...
Cató va ser un extraordinari orador
Pronuncià almenys 160 discursos (que per
primera volta escriu per reelaborar-los)
Teni...
El mos maiorum es va disgregar
malgrat les batalles de Cató
el qual
havia fet emanar un decret senatorial contra els
segui...
El Cercle dels Escipions
Grup d’intel·lectual filohel·lens, aristòcratics,
encapçalats per Escipió Emilià (nebot de l’Afri...
LIVI ANDRÒNIC
El mediador de la
LITERATURA GREGA
Semigraecus de Tarent (n. 300 – 290 a.C.)
Llibert de Livi (Salinator?), arribat a Roma
...
L’Odusìa
Odusia=Odyssèus (Ulixes) > poema de viatges,
triat en relació a l’expansió de Roma > tema del
retorn a la família...
La traducció s'adapta a la
mentalitat romana
Quina paraula, filla meua, t'ha fugit del cercle de
les dents? (Homer)
Mea pu...
Els fragments
De les obres teatrals de Andrònic
conservem uns 50 fragment,quasi tots de un
sol vers
Ciceró dona un judici ...
of 31

Naixement de la literatura llatina

El naixement de la literatura llatina i l'hel·lenització de la cultura romana
Published on: Mar 3, 2016
Published in: Education      
Source: www.slideshare.net


Transcripts - Naixement de la literatura llatina

  • 1. El naixement de la literatura llatina L'hel·lenització de la cultura romana
  • 2. El context històric 350-200 aC Conquesta de la Itàlia peninsular i creació de la confederació Romano Itàlica •396 conquesta de Veïes •390 desfeta d'Àl·lia •340-326 submissió de la Lliga Llatina i expansió per la Campània 326-290 guerres samnítiques 281-272 guerra contra Tarent i Pirro Submissió de les colonies italiòtes 264-241 primera guerra púnica - creació de la província de Sicília 218-201 segona guerra púnica Municipia Socii coloniae
  • 3. La literatura llatina neix cinc segles després de la fundació de Roma (753 a.C.) La data convencional és el 240 a.C., quan Livi Andrònic va fer representar la primera obra teatral El retard és degut A les lluites per la supremacia que apartar Roma de l’activitat intel·lectual (Concetto Marchesi) A la necessitat de consolidar la llengua A la necessitat de contactes culturals (etruscos, magnogreccs) des dels quals va madurar una nova sensibilitat
  • 4. Fonamentals els models grecs El naixement de la literatura llatina es produeix pel “trasplantament” dels gèneres literaris grecs (a excepció de la satura)
  • 5. Contactes amb el mónContactes amb el món magnogrecmagnogrec Les formes orals preliteràries itàliques es trobenLes formes orals preliteràries itàliques es troben amb les formes ja codificades de la literatura gregaamb les formes ja codificades de la literatura grega
  • 6. Gèneres grecs: Distincions entre gèneres en prosa i en vers Prosa: Oratòria (cànon dels oradors àtics: Demòstenes, Lisias, Isòcrates, Èsquines…) Historiografia (Heròdot, Tucídides, Xenofont…) Filosofia Gramàtica Medicina Geografia
  • 7. Vers Epopeia (Homer) Iambes (Arquíloc-Hipònax) Tragèdia (Èsquil, Sòfocles, Eurípides) Comèdia (Aristòfanes, Menandre) Elegia (Antímac, Filita) Lírica (Alceu, Safo)
  • 8. Gèneres literaris a Roma Propis de la nobilitas: Prosa HISTORIOGRAFIA ORATÒRIA Ocupacions lligades a la praxi política Praticades per esclaus, lliberts, clientes: Vers ÈPICA TEATRE SATURA Ocupacions lligades a l’otium
  • 9. FASTI (s.V a.C.) ANNALES MAXIMI PONTIFICUM (s.IV a. C.) ANNALISTES en grec: Fabius Pictor (s.III a.C.) ANNALISTES en llatí: Cató el Vell, Origines (s.II a.C.) HISTORIOGRAFIA
  • 10. Activitat lligada a la carrera política àAl s.II a.C. se li afegira el seu estudi teòric, la rhetorica, lligada a models grecs Primers oradors: Appi Claudi el Cec s.III a.C. Cató el Vell s.II a.C. Tiberi i Caius Grac s.II a.C. ORATÒRIAORATÒRIA
  • 11. Appi Claudi el CecAppi Claudi el Cec Publica el Ius Flavianum al 304 a.C. (codi de procediment civil) Important home polític i il·lustre orador 280 a.C.: durant la guerra tarentina en un discurs pren partit contra les propostes de pau de Pirro Escriu un Carmen de sententiis entre les quals la més coneguda és: Fabrum esse suae quemque fortunae
  • 12. Odusìa de Livi Andrònic en saturnis, traducció artística Bellum Poenicum de Nevi en saturnis, monogràfic Annales de Enni en hexàmetres, sobre tota la història romana ÈPICA
  • 13. Fescennini versus (de “fascinum”=mal d’ull, o penis amb valor apotropaic?) recitats durant les festes rurals [carnevalesc], bufonades Atellana: obra teatral d’origen osc, improvisada sobre una trama, amb màscares fixes(Maccus=el fartó; Pappus=el vell trastocat; Dossenus=il geperut pèrfid) i caracteritzada per un to burleta i populatxero EL TEATRE Formes teatrals populars
  • 14. Els gèneres teatrals literaris Palliata (comèdia d’ambientació grega) de “pallium”, mantell curt típic dels grecs Togata (comèdia d’ambientació romana) de “toga”, vestit romà de la vida quotidiana Cothurnata (tragèdia d’ambientació grega) dels coturns, calcer alt usat pels actors tràgics sobre l’escena Praetexta (tragèdia d’ambientació romana) de la toga praetexta, amb una franja roja, dels magistrats (la tragedia preveu personatges d’alt rang)
  • 15. L’organització dels espectacles Espectacles representats durant Feriae i ludi (festes religioses, de quatre a quinze dies) Ludi circenses et scaenici romani 240 obres compostes per Livi Andrònic Organitzats per magistrats anteposats als ludi (aediles) En teatres provisionals, de fusta Censura preventiva Acompanyament musical Màscares
  • 16. Una invenció romana LA SATIRA ……potser originàriament era una forma d’espectaclepotser originàriament era una forma d’espectacle teatral…teatral…
  • 17. La satura Satura quidem tota nostra est (Quintilià): gènere totalment romà Composició poètica conversativa, amb observacions sobre la vida quotidiana i reflexions morals De l’adjectiu satur = fart, saciat (cfr. satura lanx = plat de primícies ofert als déus i lex satura = “llei totxo” amb diferents disposicions): al·ludeix a la “barreja i varietat” (G.B.Conte) Per Enni la satira és discussió sobre els comportaments socials Per Lucili és carmen maledicum (judici agressiu sobre el vici) > mordacitat
  • 18. Influx de la cultura grega a Roma: etapes S.III (primeres dues guerres púniques): encontre amb la cultura grecohel·lenística comença la circulació de textos solts o reculls de textos grecs S.IIS.II : conquestes en Orient (148-146 a.C.: conquestes en Orient (148-146 a.C. submissió de Grècia)submissió de Grècia) Horaci dirà a continuació:Horaci dirà a continuació: Graecia capta ferumGraecia capta ferum victorem cepit et artesintulit agresti Latiovictorem cepit et artesintulit agresti Latio (Epist.2,1)(Epist.2,1) Aspre debat entre filohel·lens (Escipió l’Africà) iAspre debat entre filohel·lens (Escipió l’Africà) i antihel·lensantihel·lens (Cató el Major o el Censor)(Cató el Major o el Censor) S.I a.C. – S.I d.CS.I a.C. – S.I d.C. :. : emulació i continuitatemulació i continuitat espiritual entre autors llatins i grecsespiritual entre autors llatins i grecs
  • 19. A les acaballes de la I guerra púnica (241 a.C.) A ROMA S’obren ESCOLES públiques (amb mestres de pagament i controlades pels censors) amb ús de textos grecs S’acullen ESCLAUS magnogrecs com a mestres (paedagogi) per als fills de la nobilitas La classe dirigent usa el GREC per a les ambaixades i les reconstruccions històriques S’organitzen ESPECTACLES TEATRALS a càrrec de l’estat, en els quals es representen tragèdies i comèdies a l’estil grec.
  • 20. S. III – II : L’actitud és però ambivalent Admiració …i desconfiança Doctrina Graecia nos et omni litterarum genere superabat; in quo erat facile vincere non repugnantes (Cic) Grècia ens superava en cultura i en qualsevol gènere literari; en açò era fàcil vèncer’ns ja que no competiem.
  • 21. L’oligarquia al poder jutja negativament les influències gregues defensant les priscae virtutes i el mos maiorum (austeritat, moderació, compromís civil) contra les riqueses orientals (luxuria), l’individualisme i la pràctica de l’otium grecohel·lenístic. Moribus antiquis res stat Romana virisque L’Estat romà es funda sobre l’exemple dels avantpassats i les seues antigues costums
  • 22. El mos maiorum contra els mores Graecorum Cató el Vell combat contra la luxuria asiatica, font de corrupció moral per el civis romanus Defensa les priscae virtutes, la rusticitas, els negotia contra l’otium El seu adversari és Escipió l’Africà Carthago delenda est
  • 23. Obres de Cató Escriu Origines, obra històrica en 7 llibres (conquestes no de capitans singulars, sinó del poble romà) De agri cultura, tractat en 162 capítols sobre la gestió de la “villa rustica”, que conté el retrat del “civis” a l’antiga Libri ad Marcum filium, obra didàctica antihel·lènica
  • 24. Cató va ser un extraordinari orador Pronuncià almenys 160 discursos (que per primera volta escriu per reelaborar-los) Tenim 80 títols i algun fragment Per a ell l’orador és VIR BONUS DICENDI PERITUS (preminència de les qualitats morals sobre les tècniques).
  • 25. El mos maiorum es va disgregar malgrat les batalles de Cató el qual havia fet emanar un decret senatorial contra els seguidors dels cultes grecs havia adoptat severes mesures contra el luxe durant la seua censura (184) havia fet expulsar moltes voltes de Roma rètors i filòsofs grecs
  • 26. El Cercle dels Escipions Grup d’intel·lectual filohel·lens, aristòcratics, encapçalats per Escipió Emilià (nebot de l’Africà). Valors professats: humanitas, virtus individual, equilibri, cortesia. El cercle comprén Leli, el filòsof Paneci de Rodes (estoic), que va romandre a Roma del 145 al 130 a.C. i va escriure el tractat Del deure (síntesi entre la filosofia grega estoica i els valor romans) els oradors Rutili Rufus i Eli Tuberó el comediògraf Terenci
  • 27. LIVI ANDRÒNIC
  • 28. El mediador de la LITERATURA GREGA Semigraecus de Tarent (n. 300 – 290 a.C.) Llibert de Livi (Salinator?), arribat a Roma després del 272 “tradueix” l’Odissea (pensada per la escola, com a grammaticus) i una sèrie d'obres teatrals 240 primera representació a Roma d'una obra teatral de Livi Andrònic 207 himne a Juno Regina Dirigeix el collegium scribarum histrionumque
  • 29. L’Odusìa Odusia=Odyssèus (Ulixes) > poema de viatges, triat en relació a l’expansió de Roma > tema del retorn a la família (valor típicament romà) Resten fragments que mostren les modalitats de la “traducció” Romanitzazió del text: en saturnis i amb recurs a l'estil dels carmina (arcaitzant) Virum mihi Camena insece versutum = L’heroi astut em canta, oh Camena (divinitat de les fonts llatina, arrel de carmen/ en lloc de Musa)
  • 30. La traducció s'adapta a la mentalitat romana Quina paraula, filla meua, t'ha fugit del cercle de les dents? (Homer) Mea puera, quid verbi ex tuo ore supra fugit? Aleshores es van amollar els genolls i el cor d'Odisseu (Homer) Igitur demum Ulixi cor frixit prae pavore >al·lit.
  • 31. Els fragments De les obres teatrals de Andrònic conservem uns 50 fragment,quasi tots de un sol vers Ciceró dona un judici negatiu de les seues obres