El projecte acústic d’activitat i la resolució de conflictes veïnals Sergi Soler Rocasalb...
Percepció, molèstia i incompliment normatiu PERCEPTIBLE ≠ MOLEST ≈ DENUNCIABLE ≠ NOCIUSoroll: “Contaminan...
Percepció, molèstia i incompliment normatiu Punt de vista tècnic: Suposant un aïllament al soroll aeri realista, D...
Percepció, molèstia i incompliment normatiu Punt de vista no tècnic: És realment un problema a solucionar ? ...
El projecte acústic d’activitatProcediment habitual:• Determinar la capacitat acústica de l’entorn i els receptors• Id...
El projecte acústic d’activitatExemples de mesures correctores: El projecte acústic d’ac...
El projecte acústic d’activitatAspectes a considerar:• A baixa freqüència la incertesa de les mesures és molt més elevad...
El projecte acústic d’activitatAspectes a considerar:• Hi ha casos tècnicament impossibles de solucionar. ex: Buc d’a...
ConclusionsConclusions :• El seguiment i control per part del Tècnic Projectista de la correcta execució de les mesur...
of 9

Sergi Soler - El projecte acústic d'activitats i la resolució de conflictes veïnals

Published on: Mar 4, 2016
Source: www.slideshare.net


Transcripts - Sergi Soler - El projecte acústic d'activitats i la resolució de conflictes veïnals

  • 1. El projecte acústic d’activitat i la resolució de conflictes veïnals Sergi Soler Rocasalbas AUREA ACUSTICA S.L. Associació Catalana de Consultors Acústics Col·legi d’Enginyers Tècnics i pèrits de Telecomunicació de Catalunya Estructura de la presentació1. El conflicte: Percepció, molèstia i incompliment normatiu2. La solució: El projecte acústic d’activitat3. Conclusions 1
  • 2. Percepció, molèstia i incompliment normatiu PERCEPTIBLE ≠ MOLEST ≈ DENUNCIABLE ≠ NOCIUSoroll: “Contaminant físic que consisteix en una barreja complexa de sons de freqüències diferents, que produeixen una sensació auditiva considerada molesta o incòmoda i que amb el pas del temps i per efecte de la seva reiteració pot esdevenir perjudicial per a la salut de les persones“ Llei 16/2002• La molèstia és un concepte subjectiu i no només depèn del soroll.• El marc normatiu tècnic ha d’ésser objectiu per comparar a valors límit, permetent quantificar i dimensionar els problemes i les solucions tècniques. Aquesta traducció molèstia – incompliment és el que fa millor o pitjor a una normativa i la tònica general és seguir les pautes que dicta la ISO1996 Percepció, molèstia i incompliment normatiu Punt de vista tècnic: - Exemple d’un possible conflicte veïnal simple - Mesura_001 Cursor v alues [dB] LAFmax: 98,5 dB LAeq: 91,8 dB 90 80 LCeq= 90’7 dBC 70 LCeq-LAeq= -1,1dB 60 LAIeq-LAeq= 5’7dB 50 40 Promig estança: LAeq= 74dBA 30 20 31,5 125 500 2k 8k 31,5k AC [Hz] 2
  • 3. Percepció, molèstia i incompliment normatiu Punt de vista tècnic: Suposant un aïllament al soroll aeri realista, DnT = 41(0;-3)dBA, el veí rep: Percepció: 80 Leq Emissió LAFmax = 36dBA 70 Leq Recepció Percepció claríssima en la majoria 60 LFmax Recepció d’espais interiors (soroll residual “comú”) 50 40 Compliment 16/2002+D176/2009:dB 30 20 LAeq = 25’8 dBA 10 LAIeq-LAeq=5’7dB → Ki=3dB 0 LAr,i = 28’8 dBA < 25+5 (30 min.) -10 -20 per 1’2 dBA… no podem assegurar el compliment. 50 63 80 100 125 160 200 250 315 400 500 630 800 1000 1250 1600 2000 2500 3150 4000 5000 [Considerant la incertesa Freq. [Hz] dels mesuraments] Percepció, molèstia i incompliment normatiu Punt de vista tècnic: En l’exemple plantejat és molt fàcil assolir el compliment normatiu amb un simple trasdossat de la divisòria, però la percepció possiblement continuarà essent-hi. Percepció Aïllament A nivells tant baixos d’aïllament és prou senzill incrementar 5 o 7 dB l’aïllament acústic al soroll aeri actuant sobre l’element constructiu divisori. 3
  • 4. Percepció, molèstia i incompliment normatiu Punt de vista no tècnic: És realment un problema a solucionar ? Serà una molèstia prou greu pel veí ? Denunciarà ? Finalitat de Temporalitat l’emissor (obres/futbol) (ànim de lucre/oci) Actitud Sensibilitat (civisme) del receptor Soroll Residual (física i psicològica) (trànsit) ... factors NO tècnics El projecte acústic d’activitatParticularitats del projecte acústic d’activitat:• Múltiples focus acústics, vibratoris i d’impactes Interiors: Veus, passes, campana extractora, evaporadores del clima, ventilació, neveres, maquines escurabutxaques, moviment de cadires, altaveus, TV, cops del cafè, cops de la persiana, timbre d’avis a cambrers, ... Exteriors: Condensadores del clima, veus terrassa, cadires terrassa, soroll de la persiana, extracció ventilació, extracció de fums, ...• Diferents vies de transmissió – Soroll aeri (divisòria, flancs i camins secundaris) – Soroll d’impacte – Vibracions induïdes a estructura• Agreujants – Modes propis – Reverberació del recinte d’activitat – Edificis amb estructura molt rígida – Alt contingut energètic de baixa freqüència Incertesa de mesura + penalització 4
  • 5. El projecte acústic d’activitatProcediment habitual:• Determinar la capacitat acústica de l’entorn i els receptors• Identificar i caracteritzar els focus acústics, vibratoris i d’impactes• Identificar les possibles vies de transmissió• Caracteritzar mitjançant mesurament o simulació l’aïllament de cada via de transmissió (i a ser possible l’impacte acústic de cadascun)• Avaluar l’impacte acústic desglossat per vies de transmissió• Definir mesures correctores (normalment de font a receptor) ben dimensionades i justificades Instalador• Documentar detalladament les mesures correctores• Seguir i controlar la correcta execució de les mesures correctores• Caracteritzar mitjançant mesurament l’aïllament assolit• Avaluar l’impacte acústic final EPCA• Certificar resultats+ Comprovar i dimensionar el condicionament acústic segons CTE-HR El projecte acústic d’activitatMitjans tècnics utilitzats:• Instrumentació acústica habitual• Experiència de projectes anteriors (Espectres tipus, patologies constructives conegudes, coneixement del comportament dels materials a projectar,...)• Bases de dades i documentació de fabricants de material• Softwares de simulació f3 d f1 f2 f4 5
  • 6. El projecte acústic d’activitatExemples de mesures correctores: El projecte acústic d’activitatExemples de mesures correctores: 6
  • 7. El projecte acústic d’activitatAspectes a considerar:• A baixa freqüència la incertesa de les mesures és molt més elevada.Elevat soroll residual + efecte dels modes propis + major incertesa de l’equip de mesuraIntercomparació de l’Associació Catalana de Consultors Acústics ’09: Avaluant els resultats de la intercomparació pels nivells sonors en ambient interior, s’han obtingut desviacions estàndard per baixes freqüències de fins a 8,4 dBA pel soroll de fons i de 7,3 dBA pels nivells de la font específica o d’interès. L’aplicació de la Kf, entenem que únicament en cas de clara percepció i/o manifesta molèstia, exigeix una avaluació detallada amb un nivell de concreció superior al de la Llei per reduir la incertesa a uns nivells raonables abans de sumar penalitzacions als nivells globals. El projecte acústic d’activitatAspectes a considerar:• Per sota de 100Hz els models matemàtics de simulació d’aïllament i càlculs segons ISO 12354 no es fan servir, i per tant no se’n obtenen nivells teòrics. La penalització Kf mai es pot preveure amb una seguretat del 100%.• La fiabilitat dels models matemàtics i els principals softwares utilitzats s’ha comprovat en el Round Robin de l’Associació Catalana de Consultors Acústics ’10. Les desviacions estàndard dels aïllaments globals simulats són de l’ordre de 2-3 dBA.• En recintes receptors petits (<75m3) els modes propis es tenen en consideració en les mesures de control, i per tant cal tenir-los presents en la fase de projecció de les solucions acústiques. 7
  • 8. El projecte acústic d’activitatAspectes a considerar:• Hi ha casos tècnicament impossibles de solucionar. ex: Buc d’assaig en un pis.• Els limitadors poden ser útils en alguns casos, però no te sentit exigir-los a tot arreu. Són una mesura correctora més: El Tècnic Projectista és qui hauria de determinar quan cal posar-ne i quan no. ConclusionsConclusions :• Cal diferenciar l’incivisme dels problemes tècnics. Les solucions són totalment diferents.• Quan el denunciant no col·labora en deixar solucionar el problema ens cal l’ajut de l’Ajuntament. Aquesta situació és freqüent degut al següent punt.• El sistema de control amb entitats col·laboradores fa entrar molts cops a mesurar a casa del veí afectat.• És bàsic que sigui el Tècnic Projectista qui faci la certificació final tal com diu l’Annex 10 de la Llei 16/2002 i la LIIAA en el seu art. 43. Actualment no s’està exigint. 8
  • 9. ConclusionsConclusions :• El seguiment i control per part del Tècnic Projectista de la correcta execució de les mesures correctores projectades en garanteix els resultats esperats.• Ni l’estudi d’impacte acústic, ni el projecte acústic són un tràmit burocràtic. És important donar-li la importància que tenen per no devaluar-ne el valor ni la eficàcia.• Tant la intromissió de gent sense prou formació tècnica, com la exclusivitat d’una empresa en un determinat sector deterioren la bona praxis professional.• Solucionar problemes acústics acostuma a ser molt més car que fer be les coses d’un bon començament. L’estudi d’impacte acústic per a la llicència inicial evita conflictes i estalvia molts diners. 9

Related Documents