Portafoli docent
Marina Vidal Roig
(Formació i Orientació Laboral)
Índex
1. Introducció
2. Intervenció acompanyada
3. Intervenció autònoma
4. Vídeo
5. Annex
1. Introducció
El Portafoli que es presenta a continuació recull diferents experiències del procés d’intervenció docent
vi...
2. La intervenció acompanyada
Segona fase
12.01.2015 a 25.02.2015
1. Reunió amb el coordinador: suport a l’aula 12.01.2015 // Setmana 1
Descripció
Anàlisi Proposta
Ens situem a l’inici de ...
1. Reunió amb el coordinador: suport a l’aula 12.01.2015 // Setmana 1
Reflexió
Des del punt de vista de l’alumne/a, entenc...
2. Reunió amb mare d’alumna 13.01.2015 // Setmana 1
Descripció
Proposta
Tant l’orientador del centre (el meu coordinador d...
2. Reunió amb mare d’alumna 13.01.2015 // Setmana 1
Material
● Pauta de reunió amb la família
● Tríptic servei de convivèn...
3. Reunió: PI a Cicles Formatius 19.01.2015 // Setmana 2
Competències treballades:
Descripció
Anàlisi Reflexió i Proposta
...
4. Mediació i Orientació Laboral 22.01.2015 // Setmana 2
Competències treballades:
Descripció
Anàlisi Reflexió i proposta
...
5. EIE: Elaboració del Compte de Pèrdues i Guanys 26.01.2015 // Setmana 3
Descripció
Anàlisi
Ens trobem a classe de EIE de...
5. EIE: Elaboració del Compte de Pèrdues i Guanys 26.01.2015 // Setmana 3
Reflexió
Els continguts presentats pel professor...
6. Reunió Competències Bàsiques. Autonomia i iniciativa personal 29.01.2015 // Setmana 3
Descripció
Anàlisi
El centre conc...
29.01.2015 // Setmana 3
Reflexió
Així, s’entén l’autonomia i iniciativa personal com una competència que comporta una acti...
29.01.2015 // Setmana 36. Reunió Competències Bàsiques. Autonomia i iniciativa personal
Competències treballades:
Material...
03.02.2015 // Setmana 47. Català: l’entrevista de feina
Descripció
Ens trobem a la classe de català del grup de 4t d’ESO B...
03.02.2015 // Setmana 47. Català: l’entrevista de feina
Competències treballades:
Material
Proposta i Reflexió
Dins la UF1...
05.02.2015 // Setmana 48. Reunió Competències Bàsiques. Aprendre a aprendre
El centre concerta reunions sobre les competèn...
05.02.2015 // Setmana 48. Reunió Competències Bàsiques. Aprendre a aprendre
Per tant, s’entén la competència d’aprendre a ...
05.02.2015 // Setmana 48. Reunió Competències Bàsiques. Aprendre a aprendre
Competències treballades:
Material
Proposta
En...
09.02.2015 // Setmana 59. Correcció examen EIE
Descripció i anàlisi
Ens trobem a la classe d’Empresa Iniciativa Emprenedor...
09.02.2015 // Setmana 59. Correcció examen EIE
Reflexió i Proposta
Competències treballades:
Material
● Correcció examen E...
10.02.2015 // Setmana 510. Repàs examen FOL
Descripció i anàlisi
Ens situem al dia anterior a l’examen de FOL que el grup ...
10.02.2015 // Setmana 510. Repàs examen FOL
Competències treballades:
Material
● Diapositives corresponents al tema de Dre...
24.02.2015 // Setmana 611. FOL. UF1. NF3. AEA: la nòmina. Part I
Descripció
Ens trobem a classe de FOL del grup de 1r curs...
24.02.2015 // Setmana 611. FOL. UF1. NF3. AEA: la nòmina. Part I
Reflexió i Proposta
Competències treballades:
Material
El...
25.02.2015 // Setmana 6
Descripció
12. FOL. UF1. NF3. AEA: la nòmina. Part II
La sessió d’avui va destinada a la resolució...
25.02.2015 // Setmana 612. FOL. UF1. NF3. AEA: la nòmina. Part II
Reflexió i Proposta
Competències treballades:
Material
4...
Tercera fase
08.04.2015 a 06.05.2015
3. La intervenció autònoma
14. FOL. Introdució UF2: Prevenció Riscos Laborals 08.04.2015 // Setmana 1
Descripció
Anàlisi
Classe FOL, tornem just desp...
14. FOL. Introdució UF2: Prevenció Riscos Laborals 08.04.2015 // Setmana 1
Reflexió i Proposta
Competències treballades:
M...
15. FOL. Repàs temari examen T1 i T2. UF2-NF1 15.04.2015 // Setmana 1
Descripció
Classe FOL amb el grup de 1r curs del CFG...
15. FOL. Repàs temari examen T1 i T2. UF2-NF1 15.04.2015 // Setmana 1
Reflexió i Proposta
Donat que la intervenció autònom...
16. Reunió de departament: posada en comú de les accions
per assolir els objectius de les competències bàsiques
28.04.2015...
16. Reunió de departament: posada en comú de les accions
per assolir els objectius de les competències bàsiques
28.04.2015...
16. Reunió de departament: posada en comú de les accions
per assolir els objectius de les competències bàsiques
28.04.2015...
17. Intervenció autònoma I. Activitat a l’aula ordinària. FOL
UF2.NF1
28.04.2015 // Setmana 2
Descripció
En aquesta sessió...
17. Intervenció autònoma I. Activitat a l’aula ordinària. FOL
UF2.NF1
28.04.2015 // Setmana 2
Reflexió i Proposta
Material...
18. Intervenció autònoma II. Activitat a l’aula d’informàtica.
FOL UF2.NF1
29.04.2015 i 05.06.2015 //
Setmana 2 i 3
Descri...
18. Intervenció autònoma II. Activitat a l’aula d’informàtica.
FOL UF2.NF1
29.04.2015 i 05.06.2015 //
Setmana 2 i 3
Reflex...
19. Intervenció autònoma III. Activitat a l’aula ordinària. FOL
UF2.NF1. Autoavaluació
06.05.2015 // Setmana 3
Descripció
...
19. Intervenció autònoma III. Activitat a l’aula ordinària. FOL
UF2.NF1. Autoavaluació
06.05.2015 // Setmana 3
Reflexió i ...
4. Vídeo
Vídeo:
28.04.2015. AEA a l’aula ordinària
➢ Descripció dels conceptes de risc i factor de risc pertinents al NF1 ...
Annex 1. LES 9 COMPETÈNCIES
1. Ser capaç de planificar, desenvolupar i avaluar processos docents d’intervenció educativa e...
of 44

Portafoli mvidalroig

El Portafoli que es presenta a continuació recull diferents experiències del procés d’intervenció docent viscudes a l’Institut Joan Ramon Benaprès, a Sitges, durant el curs 2014-2015 com a alumna en pràctiques del Màster de Formació del Professorat d’especialitat FOL per la UOC.
Published on: Mar 4, 2016
Published in: Education      
Source: www.slideshare.net


Transcripts - Portafoli mvidalroig

  • 1. Portafoli docent Marina Vidal Roig (Formació i Orientació Laboral)
  • 2. Índex 1. Introducció 2. Intervenció acompanyada 3. Intervenció autònoma 4. Vídeo 5. Annex
  • 3. 1. Introducció El Portafoli que es presenta a continuació recull diferents experiències del procés d’intervenció docent viscudes a l’Institut Joan Ramon Benaprès, a Sitges, durant el curs 2014-2015 com a alumna en pràctiques del Màster de Formació del Professorat d’especialitat FOL per la UOC. Ens trobem davant un institut on cursen els seus estudis prop de 830 alumnes i l’equip docent està format per 79 professionals. L’alumnat es divideix de la següent manera: ● ESO: 4 línies a 1r i 2n i 3 línies en els cursos de 3r i 4t. ● Batxillerat: 150 alumnes, repartits en 3 línies a 1r i dues a 2n en les modalitats ciències/tecnològic i socials/humanitats. ● Cicles Formatius (CF): CFGM Forneria, Pastisseria i Confiteria , CFGM Cuina i Gastronomia i CFGM Serveis en restauració. CFGS de Gestió d’allotjaments turístics i CFGS Direcció de cuina ● Programes de formació i inserció (PFI): S’hi cursa el programa d’auxiliar de cuina. ● Curs accés al grau superior (CAGS): La meva intervenció estarà basada en el 1r curs del CFGM de Forneria, pastisseria i confiteria tot i que també intervinc d’altres accions en diferents cursos i matèries. L’objectiu d’aquest portafoli serà el de recollir les observacions, pràctiques puntuals i l’execució d’activitats d’intervenció autònoma, en el marc del centre, el seu model de pràctica educativa i la seva relació amb la comunitat educativa. A més, per cada entrada es concreta una descripció, anàlisi de l’activitat, reflexió, proposta (si s’escau), competències assolides i material que suporta les evidències.
  • 4. 2. La intervenció acompanyada Segona fase 12.01.2015 a 25.02.2015
  • 5. 1. Reunió amb el coordinador: suport a l’aula 12.01.2015 // Setmana 1 Descripció Anàlisi Proposta Ens situem a l’inici de la fase d’intervenció acompanyada. Prèviament, havíem plantejat (amb tutor i coordinador) l’opció de realitzar suport a l’aula a alumnes de 3r i 4t d’ESO durant aquesta segona fase. És en aquesta reunió quan decidim a quines classes i a quins grups assistiré per ajudar a quatre alumnes, tres d’ells amb un PI, els quals mostren dificultats en les activitats d’ensenyament i aprenentatge. Així, establim que participaré en les sessions de català, castellà, socials i matemàtiques alternant els grups de 3rA, 3rB, 4tA i 4tB de l’ESO amb l’objectiu d’ajudar a aquests alumnes en concret i, si s’escau, atendre a noves necessitats segons la dinàmica de la sessió. El Projecte Curricular del Centre (PCC) especifica les mesures d’ atenció a la diversitat i ajuda a entendre la divisió de grups per aquests nivells de l’ESO. (Document adjunt a l’ apartat de materials) L’institut promou la realització de classes amb dos professors per tal d’atendre aquest alumnat de manera inclusiva. La idea principal del meu suport a l’aula estarà enfocada a ajudar aquells/es alumnes que presenten més dificultats. En aquest sentit i com a punt fort, desenvoluparé un paper de suport individual o en petit grup dins l’aula. Contràriament, al tractar-se d’assignatures que no són de la meva especialitat, no desenvoluparé un paper principal en quant a dirigir i gestionar l’aula. Plantejo l’opció de treballar amb un alumne en concret de 4t d’ESO de manera individual fora de l’ aula donat que realitza activitats diferents a les de la resta del grup. Es tractaria d’ajudar-lo en l’ assignatura de matemàtiques una hora a la setmana i preparar-lo per l’examen de competències bàsiques que tindrà lloc a finals del mes de febrer.
  • 6. 1. Reunió amb el coordinador: suport a l’aula 12.01.2015 // Setmana 1 Reflexió Des del punt de vista de l’alumne/a, entenc aquesta pràctica com una mesura curricular i, al mateix temps, inclusiva on des de l’aula ordinària es reforcen alumnes amb programes individualitzats i adaptació curricular. Des del meu punt de vista, penso que es podrà fomentar un vincle de caràcter més personal entre docent-alumne el qual podrà ajudar a afrontar futures tasques amb més facilitat i reciprocitat. Aquesta presa de contacte em permetrà conèixer diferents mètodes per tractar la diversitat a l’aula i la seva gestió. Al llarg d’aquesta setmana he conegut els quatre grups de l’ESO implicats i, específicament, els quatre alumnes (un per grup) amb els que treballaré setmanalment. Relacionant la reflexió amb l’anàlisi de la tasca, valoro positivament el vincle proper amb aquests nois i noies ja que no només tindré aquestes hores assignades amb ells i elles, sinó que treballarem conjuntament en altres tasques com podrien ser les activitats a l’aula o la mediació. ➔ En aquest primer punt de sortida, considero l’assoliment de la competència 1 en el sentit de poder planificar una intervenció educativa en diferents nivells i temàtiques i entendre el funcionament del centre i, conseqüentment, el del sistema educatiu català. ➔ Entenc que a partir del suport a l’aula podré desenvolupar diferents activitats que permetran l’ assoliment de bona part de les competències. Material Competències treballades: 1 ● Projecte Curricular del Centre (PCC, apartat 2.5.1: MESURES ORGANITZATIVES GENERALS) ● Planificació final hores de suport a l’aula 8
  • 7. 2. Reunió amb mare d’alumna 13.01.2015 // Setmana 1 Descripció Proposta Tant l’orientador del centre (el meu coordinador de les pràctiques) com jo ens trobàvem al departament de socials quan la mare d’una alumna de 4t d’ESO va presentar-se demanant una reunió de forma urgent per tractar temes conductuals de la seva filla tant en l’àmbit escolar com familiar. L’orientador va proposar-me participar de la reunió ja que es tractava d’una alumna amb la qual treballaria suport a l’aula. És important que tota la comunitat educativa tingui coneixement d’aquest servei i que tothom hi pugui estar implicat per tal de fer front a casos com l’exposat. Insistir en la seva difusió serà clau per millorar la convivència, sobretot en el primer cicle de l’ESO en el qual es presenten la majoria de peticions per a la mediació de conflictes. Anàlisi Com a punt fort, observem que el centre disposa del servei de mediació i convivència el qual garanteix un seguiment i valoració constant davant de casos com aquest. Per una banda, el servei de mediació ha notat un increment en les seves demandes. És a dir, ara són alumnat i famílies qui reclamen en major mesura poder mediar el seu conflicte i no a la inversa. Per altra banda, des de la Coordinació Pedagògica del centre es sol·licita un informe on es concretin indicadors per tal de poder mesurar quantitativament els resultats del servei. S’entén que els objectius són a llarg termini i que es podran observar millores a nivell de convivència en 2 o 3 cursos vista. El servei de mediació ha fixat com a tasca treballar en la definició d’aquests indicadors.
  • 8. 2. Reunió amb mare d’alumna 13.01.2015 // Setmana 1 Material ● Pauta de reunió amb la família ● Tríptic servei de convivència i mediació ● Tutoria i mediació. Passos i estratègies a diferents nivells de l’ESO (dins del PAT) Competències treballades: 7 Reflexió Davant d’aquest cas, el treball amb l’alumnat s’entén de forma transversal i no únicament dins una classe o una assignatura. Tutors/es i professors/es de totes les especialitats poden trobar-se davant situacions complexes les quals hauran d’afrontar mitjançant el suport d’altres docents o serveis com el de convivència i mediació. Pere aquest motiu, crec necessari compartir a l’apartat de materials un document on es mostren els passos i estratègies per abordar mediacions a diferents nivells de l’ESO. La família veu un suport i recolzament en l’institut per tractar el seu cas particular i serà necessari que aquest mostri les eines reals de les quals disposa per treballar amb alumnes i família. ➔ Entenc aquesta reunió com l’enfrontament d’una situació nova amb l’ajuda d’altres professionals, com l’orientador del centre. ➔ Calia donar resposta a la família recorrent als coneixements adquirits a partir de les assignatures i de l’experiència al centre i la seva normativa 31
  • 9. 3. Reunió: PI a Cicles Formatius 19.01.2015 // Setmana 2 Competències treballades: Descripció Anàlisi Reflexió i Proposta Material Durant la primera fase d’observació, es va realitzar una reunió per comentar diferents casos de PI a l’ESO, el Batxillerat i, també, a Cicles Formatius. A dia d’avui, tornem a emprendre aquesta línia de treball per tractar i avaluar el seguiment de dos alumnes amb PI del CFGM de 1r de Pastisseria. ● Assistents: El tutor del grup, la coordinadora de CF, l’orientador del centre, el professor de FOL (el meu mentor), el professor de fleca i pastisseria i jo. ● Ordre del dia: ○ Repàs de la situació personal de cada alumne per part de l’orientador. ○ Competències a assolir (a nivell global i no per assignatura) ○ Modificacions curriculars corresponents Per la realització d’aquests dos PI, es té en compte: Continguts: es valora què es vol que aprenguin els alumnes en qüestió i, a partir d’aquí, es decideixen els continguts per l’acreditació de les competències a assolir. Avaluació: per l’avaluació dels RA també es planteja modificar el sistema d’avaluació per treballs, fitxes o dossiers en detriment dels exàmens. Model de PI del centre Per tal que aquests dos alumnes puguin assolir els resultats en funció de les modificacions curriculars pactades en el PI, potser caldrà destinar majors recursos “humans” i de “temps”-en la mesura del possible- tutoritzant-los més i guiant-los durant les activitats d’ensenyament i aprenentatge. Juntament amb el professor de FOL decidim que durant les seves classes els presti especial atenció en les estones de prendre apunts i realització d’exercicis. Així, iniciem un treball de col·laboració en la planificació de tasques a l’aula. 1
  • 10. 4. Mediació i Orientació Laboral 22.01.2015 // Setmana 2 Competències treballades: Descripció Anàlisi Reflexió i proposta Material Reprenem el cas de la reunió amb la mare de l’alumna de 4t d’ESO (segona entrada al portafoli). Anteriorment, havíem parlat amb la mare la qual va sol·licitar el servei de mediació per tractar el cas de la seva filla. Així, es va acordar que dos mediadors del centre parlarien amb l’alumna i, posteriorment, es tornaria a revisar el cas amb la mare per avaluar-ne el seguiment i resultats. ● Assistents: orientador, educadora social (contractada pel centre), alumna, mare alumna i jo Entenem aquesta reunió com una part intrínseca al procés de mediació, la qual estava prèviament concertada. Temes tractats: ➢ Evolució de la relació alumna-família i alumna-estudis des de la primera reunió. ➢ Objectius acadèmics (de l’alumna) a curt i llarg termini (PFI,CFGM,Batx...) ➢ Explicació de les diferents vies acadèmiques a seguir partint de 4t d’ESO. ➢ Es destaca la importància de l’assistència i actitud a classe Cal conèixer les diferents opcions i vies del sistema educatiu per donar resposta als dubtes que plantegen famílies i alumnat. En aquest sentit, entenc la necessitat d’estar al dia dels canvis en la llei educativa. El centre disposa de documentació útil i interessant per tal de fer arribar informació a tot l’equip docent i que, aquest, l’utilitzi en casos com l’esmentat. Es pot relacionar aquest material amb contingut de FOL, concretament la UF1, incorporació al treball. ● Accés a CFGM i CFGS1 2 3
  • 11. 5. EIE: Elaboració del Compte de Pèrdues i Guanys 26.01.2015 // Setmana 3 Descripció Anàlisi Ens trobem a classe de EIE de 2n curs del CFGM Pastisseria, Forneria i Confiteria la qual també és impartida pel tutor de FOL. En aquest punt del curs, es tracta el NF4 de Gestió Empresarial dins la UF1 (Empresa i Iniciativa Emprenedora). Es presentarà la teoria relacionada amb el compte de pèrdues i guanys i l’aplicació d’exercicis pràctics. La classe està formada per 10 alumnes, tots i totes majors de 17 anys. Els continguts que es relacionen amb l’anterior activitat d’ensenyament i aprenentatge són: ● Elements bàsics de la comptabiltiat. ● Comptes anuals exigibles a una microempresa del sector. Els resultats (RA) associats són: ● Realitza activitats de gestió administrativa i financera d’una microempresa del sector, identificant-ne les obligacions comptables. Els criteris d’avaluació (CA) pertinents són: ● Analitza els conceptes bàsics de comptabilitat i les tècniques de registre de la informació comptable. Proposta El temari tractat resulta nou per l’alumnat. Així, seria necessari destinar una sessió per descriure i explicar els conceptes que es tractaran a posteriori, per tal que l’alumnat es formi una idea prèvia. Els exemples pràctics i pròxims a la família professional del cicle poden ser útils per introduir aquest NF. És a dir, primerament proposar un o varis exemples i, un cop hagin entès l’acció realitzada, relacionar-ho amb els conceptes tècnics pertinents.
  • 12. 5. EIE: Elaboració del Compte de Pèrdues i Guanys 26.01.2015 // Setmana 3 Reflexió Els continguts presentats pel professor es connecten amb el treball de síntesi que l’alumnat de 2n curs del cicle ha de presentar a final de curs, per tal que entenguin el vincle entre la teoria i la pràctica. Tot i l’exposició d’alguns exemples pràctics, els conceptes presentats a classe no van ser suficients per tal que l’alumnat desenvolupés de manera autònoma exercicis proposats pel professor. Per aquest motiu, va ser necessari dedicar una sessió (de 110’) per presentar els continguts d’aquest NF. Així, la programació es pot veure afectada i modificada per situacions com l’exposada, però que poden servir per entendre en quin punt del curs ens hem d’aturar per explicar allò que resulta més complex per assolir els RA. La reflexió sobre la metodologia emprada és necessària en casos com l’exposat. Les competències associades per aquesta activitat, vénen donades per les explicacions següents: → Donat que l’alumnat partia d’un nivell de coneixements baix respecte aquesta AEA, el professor i jo (col·laborativament) vàrem aportar exemples pràctics per tal que se’n poguessin fer una idea més clara del temari tractat. (C7) → En el moment de la realització d’exercicis, es responien els dubtes plantejats però deixant marge per tal que cada noi i noia pogués arribar a conclusions per ell/ella mateix (C2,3,4,9) Competències treballades: Material ● Esquema del Compte de PiG repartit a classe I ● Esquema del Compte de PiG repartit a classe II 2 3 4 97
  • 13. 6. Reunió Competències Bàsiques. Autonomia i iniciativa personal 29.01.2015 // Setmana 3 Descripció Anàlisi El centre concerta reunions sobre les competències bàsiques de l’ESO prèvies a cada reunió de departament. En aquest cas, ens trobem en una reunió per treballar la Competència Bàsica d’autonomia i iniciativa personal. Assistents: coordinadora pedagògica, orientador del centre i caps de departament. Es reparteix una graella (veure material) on es defineix la competència, es delimiten els objectius i s’adequa un espai per definir les estratègies, el curs i les accions que es portaran a terme. La idea és que cada docent pugui anar omplint la graella amb les AEA que realitzi a les seves sessions per tal d’assolir els objectius. Referències de la competència esmentades durant la reunió: ➔ L’adquisició de la consciència i l’aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i l’autoestima, la creativitat, l’ autocrítica, el control emocional i la capacitat d’elegir. ➔ La capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d’aprendre de les errades, calcular i assumir riscos. ➔ La capacitat d’elegir amb criteri propi, d’imaginar projectes, i de portar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i plans personals –en el marc de projectes individuals o col·lectius– responsabilitzant-se, tant en l’àmbit personal, com en el social i laboral. ➔ Transformar les idees en accions, és a dir, proposar-se objectius i planificar i portar a terme projectes individuals o col·lectius. ➔ Reelaborar els plantejaments previs o elaborar noves idees, buscar solucions i portar-les a la pràctica. ➔ Analitzar possibilitats i limitacions, conèixer les fases de desenvolupament d’un projecte, planificar, prendre decisions, actuar, avaluar el que s’ha fet i autoavaluar-se, extreure’n conclusions i valorar les possibilitats de millora.
  • 14. 29.01.2015 // Setmana 3 Reflexió Així, s’entén l’autonomia i iniciativa personal com una competència que comporta una actitud positiva cap els canvis, amb la necessària flexibilitat per adaptar-s’hi crítica i constructivament. A més, comporta una actitud positiva cap a la innovació que pressuposa flexibilitat de plantejaments, podent comprendre aquests canvis com a oportunitats, adaptar-s’hi, afrontar els problemes i trobar solucions en cada un dels projectes vitals que s’emprenen. A més, caldrà disposar d’habilitats socials per a relacionar-se, cooperar i treballar en equip: posar-se en el lloc de l’altre, valorar les idees d’altri, dialogar i negociar l’assertivitat per fer saber adequadament a les altres persones les pròpies decisions, i treballar de forma cooperativa i flexible. Podem relacionar aquesta competència amb la dimensió social associada a la confiança en un mateix, l’ empatia, l’esperit de superació, les habilitats per al diàleg i la cooperació, l’organització de temps i tasques, la capacitat d’afirmar i defensar drets o l’assumpció de riscos. En síntesi, l’autonomia i la iniciativa personal impliquen ser capaç d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític. En finalitzar la reunió, entenc l’assoliment de les següents competències: ➔ Entendre i participar en el desenvolupament de les competències bàsiques com a part del sistema educatiu català. (C1) ➔ Expressió oral davant una part de l’equip docent amb la proposta raonada de metodologies didàctiques per l’assoliment de l’objectiu de Treballar en equip mostrant empatia i assertivitat (C2, C4 i C6) 6. Reunió Competències Bàsiques. Autonomia i iniciativa personal
  • 15. 29.01.2015 // Setmana 36. Reunió Competències Bàsiques. Autonomia i iniciativa personal Competències treballades: Material Proposta En acabar La reunió, es proposa ampliar alguns aspectes a considerar per a cada objectiu i estratègia de la graella inicial proposada,com ara: definir el departament, qui la porta a terme (docent), on (matèria), el curs, el trimestre i el material utilizat per l’AEA. A més, cada docent descriu accions portades a terme a les seves sessions que podrien introduir en la graella. Per part meva, considero interessant portar a terme AEA que impliquin treballs en petit grup a l’aula per reforçar la construcció social del coneixement i, conseqüentment, fomentar que l’alumnat adquireixi una autonomia i iniciativa personal. Per tal de seguir treballant en aquesta línia, es pretén que els caps de departament transmetin aquesta informació als docents corresponents per tal que aquests vagin ampliant la informació de la graella amb les pràctiques, accions, que portin a terme a les sessions. ● Graella inicial Autonomia i iniciativa personal ● Competències Bàsiques ESO 1 2 4 6
  • 16. 03.02.2015 // Setmana 47. Català: l’entrevista de feina Descripció Ens trobem a la classe de català del grup de 4t d’ESO B on hi ha 25 alumnes. Hi assisteixo per tal de donar suport a l’aula. Es treballa l’expressió verbal i no verbal mitjançant una AEA de role playing consistent a l’ escenificació d’entrevistes de feina. A la sessió anterior, cada alumne/a va redactar el seu CV juntament amb una breu carta de presentació per optar a dos suposats llocs de feina de monitors i cambrers. Per a la sessió actual, es van fer dos grups corresponents als dos perfils professionals anteriors i per a cada un hi havia 2 entrevistadors/es i la resta representaven les persones entrevistades. Es varen disposar dues taules al centre de l’aula per tal de simular el despatx on tindria lloc l’entrevista de feina. Seqüència de l’AEA: ● Representació de l’entrevista de feina per a cada un dels candidats/es (3’ per entrevista aprox.) ● Valoració grupal de cada entrevista (expressió verbal, no verbal, to de veu, pertinença de les respostes, interès per l’oferta laboral) ● Debat en grup per decidir el millor candidat/a per a cada un dels dos perfils professionals. Anàlisi Es pot entendre el procés d’una entrevista de feina (redacció d’un CV i carta de presentació, preparació de les preguntes, cercar informació sobre l’ofertant del lloc de feina, etc) com quelcom transversal a més assignatures -no només pertinent a FOL-. L’alumnat de 4t d’ESO establirà una primera presa de contacte amb alguns aspectes relacionats amb l’ entrevista de feina com és l’expressió verbal i no verbal. Aquest aspecte es relaciona amb la dimensió comunicativa del currículum establert per l’ESO dins la matèria de llengua catalana.
  • 17. 03.02.2015 // Setmana 47. Català: l’entrevista de feina Competències treballades: Material Proposta i Reflexió Dins la UF1 -Incorporació al treball- de la matèria FOL, s’inclou el NF1 de Recerca activa d’ocupació. És en aquest nucli on trobem els Continguts d’Aprenentatge relacionats amb l’AEA descrita ja que es defineixen les Tècniques i instruments de recerca d’ocupació. Durant la primera fase -observació- vaig poder assistir a classes de FOL on es van desenvolupar aquestes activitats (veure material). En aquest sentit, a la classe de català descrita en aquesta entrada disposava d’ eines per raonar i debatre amb l’alumnat sobre aspectes relacionats amb el moment de l’entrevista de feina: explicar alguns consells relacionats amb l’aspecte extern, amb la comunicació verbal i no verbal, interpretar - juntament amb el professor de català- els moments previs a l’entrevista com seria l”encaixada de mans” entre persona entrevistadora i entrevistada. Tant l’experiència viscuda a la classe de català com a la de FOL, aporten nous mètodes per establir noves propostes en una futura sessió d’AEA relacionades amb l’entrevista de feina: exposició de continguts per part del docent, roleplaying i debat grupal dels aspectes a tenir en compte durant aquest procés. És per això, que entenc l’assolilment de les següents competències: ➔ Expressió oral (C2): interpretació i simulació d’una entrevista de feina ➔ Ús d’estratègies de comunicació i relació interpersonal (C3) 2 3 El procés de recerca de feina. Fotocòpies repartides a classe: 1, 2, 3
  • 18. 05.02.2015 // Setmana 48. Reunió Competències Bàsiques. Aprendre a aprendre El centre concerta reunions sobre les competències bàsiques de l’ESO prèvies a cada reunió de departament. En aquest cas, ens trobem en una reunió per treballar la Competència Bàsica d’aprendre a aprendre. Assistents: coordinadora pedagògica, orientador del centre i caps de departament. Descripció Anàlisi Es reparteix una graella (veure material) on es defineix la competència, es delimiten els objectius i s’adequa un espai per definir les estratègies, el curs i les accions que es portaran a terme. La idea és que cada docent pugui anar omplint la graella amb les AEA que realitzi a les seves sessions per tal d’assolir els objectius. Referències de la competència esmentades durant la reunió: ➔ Competència que guia les accions i el desenvolupament de totes les altres competències bàsiques. ➔ Adquisició de la consciència de les pròpies capacitats (intel·lectuals, emocionals, físiques), del procés i les estratègies necessàries per desenvolupar-les, així com del que es pot fer amb ajuda d’altres persones o recursos. ➔ Disposar d’un sentiment de competència personal, que redunda en el desenvolupament de les actituds, la motivació i la confiança en un mateix i el gust d’aprendre. ➔ Comporta tenir consciència i regulació conscient d’aquelles capacitats que entren en joc en l’ aprenentatge: l’atenció, la concentració, la memòria, la comprensió i l’expressió lingüística, entre d’altres. ➔ Ús de tècniques facilitadores d’aquest autocontrol com les bases d’orientació, els plans de treball, i obtenir-ne un rendiment màxim i personalitzat amb l’ajut de diferents estratègies i tècniques d’estudi, de treball cooperatiu i per projectes, de resolució de problemes, de planificació i organització d’activitats i temps de forma efectiva. ➔ Fomentar el pensament creatiu, la curisitat de plantejar-se preguntes, identificar i plantejar la diversitat de respostes possibles davant una mateixa situació o problema utilitzant diverses estratègies i metodologies que permetin afrontar la presa de decisions, racionalment i crítica, amb la informació disponible.
  • 19. 05.02.2015 // Setmana 48. Reunió Competències Bàsiques. Aprendre a aprendre Per tant, s’entén la competència d’aprendre a aprendre com aquella que ajuda a l’alumnat a plantejar-se fites assumibles a curt, mitjà i llarg termini i complir-les, elevant els objectius d’aprenentatge de forma progressiva i realista. Al mateix temps, també fa necessària la perseverança en l’estudi i l’aprenentatge, des de la seva valoració com un element que enriqueix la vida personal i social i que és, per tant, mereixedor de l’esforç que requereix. Comporta ser capaç d’autoavaluar-se i autorregular-se, responsabilitat i compromís personal, saber administrar l’esforç, acceptar les errades i aprendre de i amb les altres persones. En síntesi aprendre a aprendre implica la consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment de competència o eficàcia personal i inclou tant el pensament estratègic, com la capacitat de cooperar, d’autoavaluar-se i el maneig eficient d’un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual. Tot això es desenvolupa per mitjà d’experiències d’aprenentatge conscients i gratificants, tant individuals com col·lectives. En finalitzar la reunió, entenc l’assoliment de les següents competències: ➔ Entendre i participar en el desenvolupament de les competències bàsiques com a part del sistema educatiu català. (C1) ➔ Expressió oral davant una part de l’equip docent amb la proposta raonada de metodologies didàctiques i eina TIC per l’assoliment de l’objectiu de l’ús de tècniques d’estudi (C2, C4, C5 i C6) Reflexió
  • 20. 05.02.2015 // Setmana 48. Reunió Competències Bàsiques. Aprendre a aprendre Competències treballades: Material Proposta En acabar La reunió, es proposa ampliar alguns aspectes a considerar per a cada objectiu i estratègia de la graella inicial proposada,com ara: definir el departament, qui la porta a terme (docent), on (matèria), el curs, el trimestre i el material utilitzat per l’AEA. Observem un paral·lelisme amb la reunió de la competència d’autonomia i iniciativa personal. A més, cada docent descriu accions portades a terme a les seves sessions que podrien introduir en la graella. Per part meva, considero interessant portar a terme AEA que impliquin l’ensenyament de tècniques d’estudi per tal que l’alumnat les empri com a metodologia d’estudi. Proposo l’exemple del recurs mind42 com a eina TIC facilitadora de mapes mentals la qual pot ser emprada de manera transversal en les diferents assignatures i nivells de l’ESO. 1 2 4 65 ● Graella inicial competència aprendre a aprendre ● Competències Bàsiques ESO ➔ Com es transmet la informació a la resta de departaments? En aquest cas, quan direcció proposa reunions de departament (normalment de forma setmanal) és el cap de departament qui transmet a la resta de l’equip la informació tractada. En el cas de les competències es demana que cada docent expliqui si ha portat a terme estratègies que impliquin l’ assoliment del objectius marcats i si han sigut exitoses o no per incorporar-les a la graella
  • 21. 09.02.2015 // Setmana 59. Correcció examen EIE Descripció i anàlisi Ens trobem a la classe d’Empresa Iniciativa Emprenedora (EIE) del 2n curs del CFGM de Forneria, pastisseria i confiteria. Hi ha 10 alumnes a l’aula, distribuits en dues files de 5. En aquest moment del curs, el grup d’alumnes s’ha avaluat dels elements bàsics de la comptabilitat, els quals es troben dins els següents apartats: ● Matèria: Empresa i iniciativa emprenedora ● Hores totals: 66h ● HLLD: 0 ● UF1: Empresa iniciativa emprenedora ● NF4: Gestió empresarial ● AEA: Elements bàsics de la comptabilitat. Comptes anuals exigibles a una microempresa del sector de la restauració ● Continguts: ○ 4.1: Elements bàsics de la comptabilitat ○ 4.2: Comptes anuals exigibles a una microempresa del sector de la forneria i la pastisseria ● RA 4: Realitza activitats de gestió administrativa i financera d’una microempresa de forneria, pastisseria i confiteria, identificant-ne les obligacions comptables i fiscals principals i complimentant-ne la informació. ● CA: ○ 4.1: Analitza els conceptes bàsics de la comptabilitat i les tècniques de registre de la informació comptable. ● Instruments Avaluació: Prova escrita La sessió d’avui la dediquem a corregir l’examen corresponent a la descripció anterior (veure material) el qual van suspendre 3 alumnes i un no es va presentar. Comptant que l’examen va ser realitzat per 14 alumnes, el van aprovar un 71%.
  • 22. 09.02.2015 // Setmana 59. Correcció examen EIE Reflexió i Proposta Competències treballades: Material ● Correcció examen EIE La correcció de l’examen la porta a terme el docent el qual escriu a la pissarra les respostes de les preguntes. Donat que ha resultat un examen força dificultós per bona part del grup, els i les alumnes mostren certes dificultats en entendre els continguts treballats per la qual cosa ajudo a aquells alumnes que ho demanen, sobretot en els exercicis més pràctics. En aquest punt demostro la competència 2. A més, donat que són molt pocs alumnes proposo que s’agrupin per tal d’ajudar-se mútuament. Aquells alumnes que tenien correcte un exercici, l’explicaven a aquells que no l’havien desenvolupat correctament. Així, es fomenta la competència d’aprendre a aprendre i, concretament, la d’aprendre explicant certs continguts del currículum altres companys i companyes. En aquest punt demostro les competències 7 i 9. Serà important fer partícips als alumnes en la correcció de l’examen. Això podrà ser fent que siguin ells i elles qui el corregeixin a la pissarra o bé en grups reduïts de manera que a cada grup hi hagi almenys una resposta correcta per pregunta. En aquest darrer cas, es treballarà la competència base d’aprendre a aprendre, important pel desenvolupament de la resta. 2 7 9
  • 23. 10.02.2015 // Setmana 510. Repàs examen FOL Descripció i anàlisi Ens situem al dia anterior a l’examen de FOL que el grup de 1r del CFGM de Forneria, pastisseria i confiteria realitzarà. El contingut per l’examen correspon al NF3 “Relacions Laborals”i es centra en la “relació laboral individual”, concretament en els següents continguts (segons DECRET 126/2012, de 16 d’octubre, pel qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau mitjà de forneria, pastisseria i confiteria. : ● 3.2 El dret del treball: concepte i fonts ● 3.3 Anàlisi de la relació laboral individual ● 3.4 Drets i deures que es deriven de la relació laboral i la seva aplicació ● 3.9 Organismes laborals. Sistemes d’assessorament dels treballadors respecte els seus drets i deures. ● 3.10 Representació dels treballadors Aquesta sessió es desenvoluparà de manera diferent ja que, en aquest grup, hi ha una alumna amb PI, a la qual adadpten el currículum. Així, el professor (el meu tutor) em demana que durat la sessió (55’) estigui amb ella preparant les preguntes de l’examen del dia següent. Tot i que totes les sessions es desenvolupen de manera inclusiva dins l’aula ordinària, en aquest cas l’alumna i jo busquem un altre espai on poder treballar els continguts adaptats per l’examen. Caldrà doncs, adaptar els continguts per l’examen. El tutor em facilita les preguntes que realitzarà a l’alumna per tal que només treballem aquests continguts. En el cas d’aquesta alumna, vam destinar la sessió a repassar conceptes i intentar entendre el seu significat com per exemple: diferència entre reglament i normativa, divisió de poders, definició de contracte laboral i elements, drets dels treballadors/es i deures dels empresaris.
  • 24. 10.02.2015 // Setmana 510. Repàs examen FOL Competències treballades: Material ● Diapositives corresponents al tema de Dret el treball visualitzades a l’aula ● Resum del temari respecte els continguts del NF3 (dins la UF1) Relacions Laborals Reflexió i Proposta El fet d’adaptar el currículum a alumnat amb NEE el trobem en diferents cursos i assignatures com català, castellà i mates ja que durant les hores de suport que imparteixo als grups de 3r i 4t d’ESO ajudo a certs alumnes a realitzar fitxes (exercicis) que el docent de l’assignatura prepara per cada cas en concret segons el PI. Tot i que el PI es va decidir aplicar-lo al primer trimestre per aquests alumnes en concret, al llarg del curs l’ orientador del centre ha anat fent seguiment dels seus resultats. Per altra banda, els alumnes han manifestat l’acceptació del seu PI ja que, del contrari, no podrien assolir els RA esperats ni passar de curs. Entenc l’adquisició de les següents competències: ➢ Expressió correcta (oral i escrita) utilitzant competèncIes interpersonals per tal de transmetre certs continguts de manera senzilla i entenedora (C2,C3) 2 3
  • 25. 24.02.2015 // Setmana 611. FOL. UF1. NF3. AEA: la nòmina. Part I Descripció Ens trobem a classe de FOL del grup de 1r curs del CFGM de Forneria, pastisseria i confiteria. La classe la formen 15 alumnes. Avui iniciem el tema 6: el salari i la nòmina El professor defineix l’estructura de la nòmina (encapçalament, peu i cos) i, ajudat amb una presentació power point, anota a la pissarra tots els elements que configuren cadascuna de les parts. Part de l’alumnat procedeix a prendre apunts. Seguidament reparteix uns exercicis pràctics que resol a la pissarra. L’objectiu bàsic per aquesta sessió és exposar aquells conceptes/elements (les deduccions) que permeten passar d’un salari brut a net i realitzar exercicis pràctics (exàmens curs anteriors) com el càlcul de nòmines. Anàlisi El fet que la nòmina vingui estructurada en tres parts, permet a l’alumnat fer-se un esquema mental de què representa. Tot i que hi ha part dels alumnes d’aquest grup que treballen actualment i/o que han treballat, molts desconeixen les parts fonamentals d’una nòmina i el seu significat. Les preguntes plantejades durant la sessió per l’alumnat són: ➔ Com es paguen les deduccions? ➔ Qui les paga? ➔ El/la treballador/a rep el salari brut després ha de pagar les deduccions? ➔ Per què hem de pagar en concepte de: FP, prestació de l’atur ➔ Què és l’IRPF?
  • 26. 24.02.2015 // Setmana 611. FOL. UF1. NF3. AEA: la nòmina. Part I Reflexió i Proposta Competències treballades: Material El grup mostra dificultats en entendre certs conceptes així com el procediment de càlcul d’una nòmina: triennis, percentatges, prorrata pagues extres, etc. Així, proposo per la següent sessió incorporar un exercici pràctic (elaborat per mi) el qual hagin d’intentar resoldre en grup i anotar els passos a seguir de forma conjunta a la pissarra. (veure entrada número 12 al portafoli) La proposta li sembla correcta al meu tutor i per tant programem la sessió següent de manera que es destinin uns 40 minuts a la pràctica proposada la qual m’encarregaré de portar a terme. En aquest sentit, entenc l’assoliment de les competències següents: ➢ Proposar AEA amb metodologies didàctiques adaptades a la situació i a la necessitat del grup entenent-ho com una millora basada en la reflexió de la pràctica docent (C4) ➢ Tenint en compte el currículum corresponent i les necesstitats d’atenció a la diversitat del grup (classe amb dos alumnes de NEE els quals tenen un PI) (C8) 4 8 Material repartit a l’aula: ● Tipus de cotització per l’empresa i treballadors. Taula ● Exercici 1 ● Exercici 2
  • 27. 25.02.2015 // Setmana 6 Descripció 12. FOL. UF1. NF3. AEA: la nòmina. Part II La sessió d’avui va destinada a la resolució en grups del càlcul del salari net d’una nòmina. Els destinataris són el 1r curs del CFGM de Pastisseria, forneria i confiteria. Seré l’encarregada de portar-la a terme. Inicialment, repassem conceptes bàsics de la nòmina i la seva estructura com per exemple definir què és l’ IRPF i la Seguretat Social. A continuació repartim l’exercici (veure material 1) i explico aquells apartats que hem d’omplir. Demano que diferenciïn els diferents apartats d’una nòmina (encapçalament, cos, peu) i, per parelles (grup reduït), procediran a la seva resolució. Anàlisi L’exercici que he preparat es basa en el càlcul de diferents elements d’una nòmina. Es tracta d’una nòmina real la qual diferencia molt bé els diferents apartats dels quals aquesta es compon. Anteriorment, vaig procedir a “borrar” aquells punts que volia que calculessin en grup. Per la realització de l’exercici s’agrupen en parelles i grups de 3. Tasca basada en fomentar les competències d’aprendre a aprendre (aprendre a explicar: un del grup explica a la resta allò que sap sobre l’ exercici. sobre el procediment i deducció del càlcul) i en l’assoliment del RA corresponent amb el CA: analitza el salari brut i hi identifica els principals elements que l’integren. En el transcurs de la sessió, continuen apareixent dubtes, sobretot referents a quina és la base de cotització per a cada deducció. Procedeixo a l’explicació corresponent així com també explicar mètodes per calcular percentatges.
  • 28. 25.02.2015 // Setmana 612. FOL. UF1. NF3. AEA: la nòmina. Part II Reflexió i Proposta Competències treballades: Material 4 8 ● Enunciat de l’exercici repartit a classe ● Solució de l’exercici realitzat a classe 1 Entenc doncs, que amb aquesta sessió he assolit la competència número 1 i 4 (C1,C4), en el benentès que he programat una sessió de classe d’acord amb el currículum de l’assignatura, atenent als continguts, objectius i RA específics. A més, també entenc l’assoliment de la competència 2 (C2) per la qual vaig ser capaç d’expressar-me correctament -escrita ai oralment- durant el transcurs de la sessió i l’explicació i desenvolupament de l’ exercici pràctic de la nòmina. El fet de dissenyar el desenvolupament de l’activitat en grups petits buscava el propòsit d’atendre la diversitat a l’aula, forman grups equitatius on, al mateix temps, adquirissin les competències d’aprendre a aprendre i d’ autonomia i iniciativa personal. Aquests aspectes es recullen dins les competènciees 8 i 9. Com a futura docent, considero important treballar en parelles o grup reduït continguts com el descrit. Com a proposta, programaria una nova sessió (amb el temps adequat) per tal que ressolin ells i elles mateixos els exercicis a la pissarra com si fos una exposició a la resta del grup, remarcant la competència d’aprendre a explicar. 2 9
  • 29. Tercera fase 08.04.2015 a 06.05.2015 3. La intervenció autònoma
  • 30. 14. FOL. Introdució UF2: Prevenció Riscos Laborals 08.04.2015 // Setmana 1 Descripció Anàlisi Classe FOL, tornem just després de setmana santa. 1r CFGM Pastisseria. 8:30h, 13 alumnes. El professor Introdueix el tema de “Seguretat i Salut laboral” repartint unes diapositives on s’explica la relació entre treball i salut, amb les variables “positiva” i “negativa”. Seguidament, explica la definició de risc i factor de risc. Segons el DECRET 126/2012, de 16 d’octubre, pel qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau mitjà de forneria, pastisseria i confiteria (veure material) es treballaran els següents aspectes: - Continguts 1: Avaluació de riscos professionals. 1.2 al 1.7 - RA 1: Avalua els riscos derivats de l’activitat professional, analitzant les condicions de treball i els factors de risc presents en l’entorn laboral. - CA: 1.2 a 1.4 Donat que la meva intervenció autònoma estarà relacionada amb aquesta UF -PRL- la sessió actual la vam treballar –anteriorment- amb el professor, especificant certes definicions de conceptes introductoris al tema. Per la concreció de conceptes, vaig fer ús dels materials d’assignatures del màster per tal de reforçar els que ja s’exposaven en el llibre de text, així com fer-ne alguns matisos. Pel disseny de la meva AEA (4a i 5a setmana d’abril) tindré en compte els conceptes treballats per tal de començar a treballar a partir d’aquests. Aprofitant aquest context, un cop fetes les explicacions per part del professor, demano als alumnes quines són les seves habilitats relacionades amb l’eina PREZI ja que una de les sessions plantejades serà treballar amb aquesta a l’aula d’informàtica. Depenent de la seva resposta, serà necessari modificar el temps destinat a les activitats durant la intervenció autònoma
  • 31. 14. FOL. Introdució UF2: Prevenció Riscos Laborals 08.04.2015 // Setmana 1 Reflexió i Proposta Competències treballades: Material ● Presentació Power Point del NF1 -dins de la UF2- ● DECRET 126/2012, de 16 d’octubre, pel qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau mitjà de forneria, pastisseria i confiteria . Pàg 73-75 Avui el professor ha introduit el NF1 de la UF2. No obstant, la meva intervenció autònoma anirà destinada reforçar i ampliar els continguts (segons el decret corresponent a l’apartat de materials). Així doncs, tractaré els continguts següents: -1.8 Riscos genèrics en el sector de la forneria i la pastisseria, especialment derivats de la utilització de màquines i eines, de l’ambient de treball (pols i calor), dels esforços físics i de les jornades especials de treball. -1.9 Danys per a la salut ocasionats pels riscos. -1.10 Determinació dels possibles danys en la salut dels treballadors que poden derivar-se de les situacions de risc detectades en el sector de la forneria i la pastisseria, especialment, atrapades, talls, cremades, al·lèrgies i fatiga física. Només dos alumnes coneixien l’eina PREZI. Per tant, considero convenient programar una hora més a l’aula d’informàtica per tal que l’activitat es pugui realitzar satisfactòriament i tots els grups tinguin temps suficient per desenvolupar la tasca. Pels motius anteriors, entenc l’assoliment de les competències 1,4,6 1 4 6
  • 32. 15. FOL. Repàs temari examen T1 i T2. UF2-NF1 15.04.2015 // Setmana 1 Descripció Classe FOL amb el grup de 1r curs del CFGM de Forneria, pastisseria i confiteria. Hi ha 16 alumnes. Falta 1 alumne. Gestió de l’espai: aula ordinària. Alumnes situats en forma de U. Donat que la setmana següent (dies 21 i 22 d’abril) no hi ha classe de FOL ja que el grup està de sortida, avui el professor decideix repassar temari per l’examen del dia 29.04.2015 els quals són els següents: -Relació entre salut i treball (quadre) -Definicions generals: risc, factor de risc, prevenció, protecció, accident, malaltia Factors de risc derivats de les condicions de seguretat, ambientals (factors físic, químic i biològic) i psicosocials (càrrega i organització treball: estrès, mobbing, burnout “estar cremat”). Anàlisi Amb aquesta estructura de classe es pretén que l’alumnat incorpori els conceptes clau del NF1 (Avaluació de riscos professionals -segons DECRET 126/2012, de 16 d’octubre, pel qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau mitjà de forneria, pastisseria i coniteria-) de la UF2 PRL. No obstant, s’exposen de forma genèrica i no s’especifiquen pel perfil professional del CFGM Pastisseria, confiteria i forneria. El mètode d’aprenentatge que es porta a terme és expositiu. En aquest sentit, parlem d’una tècnica explicativa (exposició) de forma unidireccional de professor cap a l’alumnat amb el suport de l’eina tecnològica power point i projector. En aquest sentit i com a punt feble, l’alumnat mostra una actitud més passiva per falta d’interacció amb la tipologia d’activitat que s’està portant a terme.
  • 33. 15. FOL. Repàs temari examen T1 i T2. UF2-NF1 15.04.2015 // Setmana 1 Reflexió i Proposta Donat que la intervenció autònoma que realitzaré està relacionada amb el NF1 i, per tant, amb l’activitat descrita en aquesta entrada, l’alumnat ja partirà d’una base de coneixements on s’haurà de construir al damunt. Per portar-ho a terme, s’intentarà que els mètodes d’aprenentatge siguin de treball grupal i interactius per tal l’AEA s’enfoquin a l’alumne treballant tant l’autonomia i iniciativa personal com el respecte mutu vers la resta de companys/es. A la segona part de la classe, el grup classe manifesta certs dubtes respecte la teoria i temari per l’examen que s’ha exposat a primera hora. Per tant, durant les següents sessions –intervenció autònoma-s’intentarà reforçar aquells continguts que permetin assolir els RA corresponents: Avalua els riscos derivats de l’ activitat professional, analitzant les condicions de treball i els factors de risc presents en l’entorn laboral. Material Competències treballades: ● Esquema temari per examen repartit a classe 1
  • 34. 16. Reunió de departament: posada en comú de les accions per assolir els objectius de les competències bàsiques 28.04.2015 // Setmana 2 Descripció Ens trobem a la reunió del departament de socials la qual ve marcada per direcció i, normalment, es celebra de forma setmanal. L’ordre del dia ve marcat per la posada en comú dels resultats de la informació recollida i les propostes referents al desplegament de les dues competències bàsiques d’aprendre a aprendre i d’ autonomia i iniciati persvaonal (relacionat amb les entrades al portafoli 6 i 7). Assistents a la reunió: professor de filosofia i cap del departament de socials, professor de FOL, economia, empresa, EIE i emprenedoria, quatre professors de socials, l’orientador del centre, el professor de religió i jo mateixa. En primer lloc, es presenta la graella modificada i millorada respecte la primera. (veure material) En segon lloc, el cap de departament va exposant les diferents propostes d’accions que caldria dur a terme per a cada estratègia. Per cada punt, el professorat present va dient la seva opinió argumentada. Anàlisi Durant l’avaluació de cada proposta, cada docent (present a la reunió) votava si la creient factible o no segons la seva matèria i en proposaven de noves segons els casos. A l’apartat de material d’aquesta entrada trobem punt per punt les accions considerades. A continuació fem l’anàlisi de les accions més destacades de cada estratègia les quals són indicades pels cursos d’ESO.
  • 35. 16. Reunió de departament: posada en comú de les accions per assolir els objectius de les competències bàsiques 28.04.2015 // Setmana 2 Anàlisi Competència aprendre a aprendre 1. Afegir un dossier de tècniques d’estudi a l’agenda escolar del curs vinent destinat a l’alumnat. 2. Formació de ioga educatiu com a tècnica per tranquil·litzar-se 3. Autoavaluació per matèria 4. Introducció de rúbriques d’avaluació 5. Aprendre a treballar en equip (incloure-ho al dossier) Competència autonomia i iniciativa personal 1. Potenciar la realització de treball per projectes 2. Realització d’activitats basades en el debat 3. Orientacions per preparar activitats de redacció (incloure-ho al dossier) 4. Unificació de criteris d’avaluació 5. Potenciar el treball en equips Cal comentar que alguns aspectes es van valorar negativament per alguna part del professorat present donat que consideraven poc factible certes accions per segons quins grups, sobretot per segon d’ESO. També es van mostrar certs dubtes alhora de proposar un model de seguiment entre professors/a-alumne/a on aquest últim s’hauria de comprometre i pactar la nota a la ue aspira al següent trimestre. Així doncs, aquesta estratègia es va considerar opcional pel professorat que ho volgués aplicar el curs vinent.
  • 36. 16. Reunió de departament: posada en comú de les accions per assolir els objectius de les competències bàsiques 28.04.2015 // Setmana 2 Material ● Graella general i millorada del desplegament de les competències bàsiques d’” aprendre a aprendre” i “autonomia i iniciativa personal” ● Pauta reunió departament I, II Reflexió i Proposta La participació a totes les reunions on es tractaven aspectes relacionats amb les competències bàsiques m’ha servit per: ● entendre la seva importància ● entendre el procediment a nivell docent pel seu desenvolupament (reunions i plans d’acció) ● entendre l’ampli ventall de propostes exposades pel seu assoliment ● poder avaluar si una acció pot ser adequada o no segons el curs i el grup d’alumnes ● determinar terminis diferents segons l’acció a seguir En aquests casos, s’han pactat certes accions a desenvolupar el curs vinent per tal que el desplagament no hagi quedat en un full de paper sinó que es pugui dur a la pràctica. Per tant, entenc l’assoliment de les C1,C4 i C6 en quant he entès el desenvolupament relacionat amb la part temàtica de les competències, l’exposició d’idees de treball en grup i de coneixements adquirits al màster, sobretot en l’apartat de rúbriques d’avaluació en qüestió de format, contingut i funció. Competències treballades: 1 4 6
  • 37. 17. Intervenció autònoma I. Activitat a l’aula ordinària. FOL UF2.NF1 28.04.2015 // Setmana 2 Descripció En aquesta sessió, realitzo la primera part de la intervenció a l’aula ordinària. Els destinataris són el grup de 1r de CFGM de Forneria, pastisseria i confiteria. Hi ha 15 alumnes a l’aula, falta un alumne. Les edats van dels 16 anys als 30. La distribució de les taules i cadires és en forma d’U. Els continguts i descripció de l’activitat es troben a l’apartat de materials d’aquesta entrada on es detallen tots els aspectes que s’han tingut en compte pel desenvolupament de la sessió. Anàlisi El fet que siguin 15 alumnes permet una gestió de l’aula i atenció per alumne més fàcil de portar. Durant la sessió, el grup es mostra força receptiu i atent. Els primers 15’ de la sessió es dediquen a explicar el funcionament de les següents classes que impartiré (què, com i quan ho farem) i a revisar certs conceptes pertinents al contingut. Respecte l’explicació del treball en grup, van mostrar certs dubtes. Pel seu desenvolupament, havien d’ aixecar-se de la cadira i formar grups davant la pissarra, activitat que no relacionaven a l’aula ordinària. durant el transcurs de l’activitat en grup apareixen certs conflictes propis del treball en equip on dins d’un grup cada persona adopta un rol. No obstantm el desenvolupament de l’activitat va ser exitós i de profit pel grup. L’ avaluació de l’activitat es recull a l’activitat del dia 6/05/2015.
  • 38. 17. Intervenció autònoma I. Activitat a l’aula ordinària. FOL UF2.NF1 28.04.2015 // Setmana 2 Reflexió i Proposta Material Competències treballades: El fet d’iniciar una classe amb una pluja d’idees de conceptes treballats o per treballar entenc que permet al grup tenir una idea i esquema mental clar que el situï dins un mar de continguts i que, al mateix temps, permeti relacionar conceptes. L’activitat en grup i treball en equip les considero fonamentals ja que es tracta de contingut específic de l’ assignatura i d’una metodologia didàctica que permet a l’alumnat potenciar les competències d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personals. S’estimula el treball cooperatiu i valors com la solidaritat i ajuda cap a l’altre. Per aquesta primera intervenció autònoma (sense tenir en compte l’explicació d’un exercici pràctic de la nòmina), entenc l’assoliment de totes les competències excepte la número 5, la qual assoliré en la següent intervenció autònoma a l’aula d’informàtica. 1 2 3 4 6 7 8 9 ● Descripció de les activitats ● Fitxa de les activitats i programació
  • 39. 18. Intervenció autònoma II. Activitat a l’aula d’informàtica. FOL UF2.NF1 29.04.2015 i 05.06.2015 // Setmana 2 i 3 Descripció Ens trobem a l’aula d’informàtica on realitzarem l’activitat descrita el dia anterior on, per grups (fets prèviament per la docent) hauran de reproduir de forma més gràfica i visual -fent ús del prezi- els factors de risc que els hi hagi tocat. Abans d’iniciar l’activitat, reparteixo un esquema amb tots els risc i factors de risc que van ser considerats el dia anterior gràcies a l’AEA. Així, els hi servirà tant d’esquema per realitzar el prezi com de material per estudiar. A més, faig ús de la pissarra digital per mostrar els passos per iniciar una presentació prezi. El transcurs de la sessió es realitza correctament, sense incidents a destacar. Farem ús de l’aula d’informàtica durant dos dies amb un total de dues hores. En cas necessari, també es faria ús d’una tercera sessió en aquest espai Anàlisi El grup mostra interès pel desenvolupament de l’activitat ja que no estan acostumats a treballar a l’aula d’ informàtica i molts no sabien on es trobava l’aula. La majoria del grup -excepte dos alumnes- desconeix l’eina prezi però tot i així mostren habilitats envers l’eina i desenvolupen l’activitat sense masses complicacions. El fet de realitzar-lo en grup permet una interacció alta entre ells i elles i una ajuda mútua en aspectes de contingut i forma.
  • 40. 18. Intervenció autònoma II. Activitat a l’aula d’informàtica. FOL UF2.NF1 29.04.2015 i 05.06.2015 // Setmana 2 i 3 Reflexió i Proposta Material Competències treballades: Les AEA a l’aula d’informàtica han servit perquè l’alumnat conegui una nova eina que li pugui ser útil en un futur i que consolidessin els continguts pertinents al NF1. A més també es pretenia que siguessin creatius alhora de presentar certs continguts, fent ús d’imatges, colors i altres elements. Per la meva part, vaig guiar-los en el sentit que vaig demanar certs continguts bàsics que apareixessin al prezi, però també vaig deixar marge per tal que innovessin: afegint nous continguts i informació d’interès i realitzant una presentació lliure. En aquest cas vaig facilitar un manual en PRL per personal de cuina. Aquesta part també consta en l’autoavaluació. Però per un futur docent i com a proposta ampliaria l’avaluació fent que el prezi de cada grup sigui avaluat per un altre grup segons els CA que facilitaria la docent. Per exemple: el grup 1 ha d’avaluar el prezi del grup 2, i viceversa. Així, permetria que l’alumnat fos conscient dels CA que es demanen i desenvoluparien certes competències de reflexió i autocrítca Per aquesta segona intervenció autònoma a l’aula d’informàtica, entenc l’assoliment de totes les competències. 1 2 3 4 6 7 8 9 ● Descripció de les activitats ● Fitxa de les activitats i programació ● Esquema risc i factors de risc 5
  • 41. 19. Intervenció autònoma III. Activitat a l’aula ordinària. FOL UF2.NF1. Autoavaluació 06.05.2015 // Setmana 3 Descripció Després de realitzar la primera sessió a l’aula ordinària on vam desenvolupar AEA pertinents al contingut del NF1 de la UF2 i de realitzar dues sessions a l’aula d’informàtica, ara tanquem aquesta intervenció amb l’ autoavaluació (veure material) Inicio la sessió refrescant els criteris d’avaluació que tindré en compte per avaluar-los i recordant que la nota que els hi posaré tindrà una ponderació del 50% ja que l’altre 50% serà fruit de l’examen realitzat amb el professor. Després, els hi explico que realitzarem una autoavaluació per tal que reflexionin sobre el seu treball i siguin autocrítics. Igualment, indico que tindré en compte la nota que s’han posat i el procés que ha realitzat l’ alume/a al llarg de les sessions tot i que la nota final els hi posaré jo. Anàlisi Pregunto pel coneixement o no de l’autoavaluació i m’informen que la coneixen. Igualment, llegim les preguntes en veu alta per tal que quedin clares i no hi hagi dubtes. Per cada pregunta tenen quatre opcions: A,B,C,D les quals van de molt a poc (veure material).
  • 42. 19. Intervenció autònoma III. Activitat a l’aula ordinària. FOL UF2.NF1. Autoavaluació 06.05.2015 // Setmana 3 Reflexió i Proposta Material Competències treballades: Entenc el procés d’avaluació i autoavaluació com una part molt important on l’alumnat reflexiona sobre el seu procés d’aprenentatge. Tal com s’ha comentat en l’entrada anterior, també inclouria un apartat de coavaluació en futures intervencions docents. Com es descriu en el següent link http://www.xtec. cat/web/curriculum/xarxacb/avaluarperaprendre/autoavaluacioicoavaluacio, l’avaluació amb una finalitat formadora comporta implicar molt més l’alumnat, a partir de processos de co-avaluació i d’auto-avaluació. Per tant, la tasca del professorat se centra més en promoure sistemes que afavoreixin l’avaluació/regulació entre iguals i l’autoavaluació, que no pas en “corregir” de forma unilateral moltes produccions de l’alumnat. Per aquesta sessió destinada a l’autoavaluació entenc que he avaluat un procés docent a través d’una expressió correcta -oral i escrita- i he proposat noves metodologies (coavaluació) per un futur docent (C1,2,4). Certs aspectes treballats al màster m’han decidit per incorporar aquests aspectes on l’alumnat treballarà valors com la confiança (C6,8,9) 1 2 4 6 8 9 ● Descripció de les activitats
  • 43. 4. Vídeo Vídeo: 28.04.2015. AEA a l’aula ordinària ➢ Descripció dels conceptes de risc i factor de risc pertinents al NF1 de la UF2 -PRL- ➢ Treball en grup 29.04.2015 I 05.05.2015. AEA a l’aula d’informàtica ➢ Realització d’una presentació Prezi ➢ Treball en grup 06.05.2015. AEA a l’aula ordinària ➢ Autoavaluació link vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=V4pxE9ouxUw
  • 44. Annex 1. LES 9 COMPETÈNCIES 1. Ser capaç de planificar, desenvolupar i avaluar processos docents d’intervenció educativa en diferents nivells, temàtiques i situacions, conèixer la normativa i l’organització del sistema educatiu català. 2. Ser capaç d’expressar-se correctament, tant oralment com de manera escrita, en l’exercici de la professió docent. 3. Ser capaç de desenvolupar la professió docent fent ús d’estratègies i competències de relació interpersonal, com ara la comunicació eficaç, la capacitat negociadora, la gestió de conflictes i la presa de decisions. 4. Ser capaç de proposar activitats d’aprenentatge amb metodologies didàctiques adaptades a les diferents situacions i necessitats d’aprenentatge de l’alumnat, i proposar millores en els diferents àmbits d’actuació a partir de la reflexió basada en la pràctica. 5. Ser capaç d’utilitzar de manera integrada i optimitzada les TIC en el procés d’ensenyament- aprenentatge. 6. Ser capaç d’integrar els coneixements adquirits en el màster per a poder emetre judicis i prendre decisions adaptades a diferents situacions i saber-les raonar i comunicar. 7. Ser capaç de resoldre problemes complexos en situacions noves o poc conegudes mitjançant l’ aplicació dels coneixements adquirits, el treball en equip i la col·laboració amb els agents implicats de la pràctica professional. 8. Ser capaç d’elaborar una programació d’acord amb l’organització i el desenvolupament adient i adaptat del currículum, integrant de manera quotidiana l’equitat, l’educació emocional i l’educació en valors en els processos d’ensenyament-aprenentatge i la intervenció educativa. 9. Ser capaç de promoure en l’alumnat la competència d’aprendre a aprendre, facilitant l’autonomia, la confiança i la iniciativa personal. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 5. Annex