Entre los siglos VII y IV a. C. Grecia es un mosaico de ciudades-estado (polis),
independientes políticamente, pero que c...
La filosofía presocrática (ss. VI-V a.C.)
Problemes cosmològics: Pregunta pel món: per què les coses són
com són? Per qu...
La filosofía presocrática (ss. VI-V a.C.):
FILÒSOFS JÒNICS:
o Tales de Milet,
o Anaximandre de Milet,
o Anaxímenes de ...
FILÒSOFS JÒNICS
• Observació empírica
• Arkhé: idea d'essència: Ha d'haver un principi
natural que estiga en l'origen (...
VI-V a.C.
V-IV a.C.
IV-I a.C
ATENAS
( Sócrates
,
Platón…)
SAMOS
( Pitágora
s)
CLAZOMENE
(Anaxágoras
ÉFESO
)
(Heráclito
)
MILETO
(Tales,
...
Leontine
(Gorgias)
Siracusa
( Platón )
Agrigento
(Empédocle
s)
Crotona
(Pitágoras
)
Elea
(Parménide
s)
Per Tales de Milet tot procedeix l'aigua i tot és, en el
fons, aigua.
Per Anaxímenes l'aire era el element primer
Per D...
HERÀCLIT DD’’EEFFEESS ((553355--448844 aa..cc..))
Tot naix de la lluita (foc): salut/malaltia,
dolor/plaer guerra/pau......
LA REALITAT PER HERÀCLIT ÉS
DIALÈCTICA, CANVIANT:
Unitat i diversitat: la Realitat és una
i múltiple
Però els canvis e...
EEllss ffiillóóssooffss iittáálliiccss::
llaa rreeaalliittaatt eess ppoott ccoonnééiixxeerr mmiittjjaannççaanntt llaa rra...
Conseqüències morals:
•Allò limitat és bo, allò ilimitat és roïn.
El món té límits matemàtics, és bo i bell.
Cosmos = o...
PPAARRMMÉÉNNIIDDEESS
EL QUE ÉS, ÉS; I EL QUE NO ÉS,
NO ÉS. LES APARENCES
ENGANYEN..
Res no pot venir del no-res. El
c...
LÒGICA PARMENÍDEA (RACIONALISME)
RAÓ = REALITAT
VIA DE LA VERITAT VIA DE L'OPINIÓ o
dels sentits
EL SER ÉS I EL NO-SER...
La “Ilustración” ateniense
(s. V a.C.):
• Representada por SÓCRATES Y LOS
SOFISTAS
• Tiene lugar en Atenas, en el s. V...
Más ssoobbrree llooss ssooffiissttaass……
 Sofista viene de “sofós”, que significa sabio, maestro en
sabiduría. La mayor...
EL RELATIVISMO de los SOFISTAS
Afirma que no existe ninguna verdad absoluta y objetiva; toda verdad es
relativa. No exi...
SÓCRATES (AAtteennaass,, 447700--39999 aa..CC))
Fue maestro y amigo de Platón
Según Platón, el más justo y sabio de lo...
El intelectualismo moral es una teoría ééttiiccaa,, ddeeffeennddiiddaa ppoorr SSóóccrraatteess,, qquuee
ccoonncceeddee uu...
presocràtics, sofistas y sócrates
of 20

presocràtics, sofistas y sócrates

Dejo este powerpoint con el fin de que se pueda entender mejor algunos pensamientos de ciertos filósofos. Lo comparto especialmente para aquellas personas que estudian bachiller. A mí me ha ayudado bastante, ya que lo explica muy detalladamente y de una forma sencilla. Espero que vosotros opinéis lo mismo y os sirva de igual ayuda.
Published on: Mar 4, 2016
Published in: Education      
Source: www.slideshare.net


Transcripts - presocràtics, sofistas y sócrates

  • 1. Entre los siglos VII y IV a. C. Grecia es un mosaico de ciudades-estado (polis), independientes políticamente, pero que comparten lengua, cultura y religión. ATENAS ESPARTA ÉFESO MILETO OLIMPIA DELFOS
  • 2. La filosofía presocrática (ss. VI-V a.C.) Problemes cosmològics: Pregunta pel món: per què les coses són com són? Per què de la llavor ix la planta o de la dona el fill? Com pot ser que una substància es convertisca en un ésser viu? NATURALESA GOVERNADA PER LLEIS: NECESSITAT, ORDRE, REGULARITAT. PROBLEMA DEL CANVI: Si tot canvia, què fa que les coses “siguen”? quina és l’ESSÈNCIA de les coses? Quina és l’essència del MÓN: ARKHÉ.
  • 3. La filosofía presocrática (ss. VI-V a.C.): FILÒSOFS JÒNICS: o Tales de Milet, o Anaximandre de Milet, o Anaxímenes de Milet, o Heráclit de Éfes, o Anaxágoras de Clazomene, o Demócrit d’Abdera, o Empédocles d’Agrigento o etc… FILÒSOFS ITÀLICS: o Pitágoras de Samos o Parménides de Elea. o etc… DOS FOCUS GEOGRÀFICS DOS TENDÈNCIES FILOSÒFIQUES JÓNIA (ÀSIA MENOR) Filòsofs jònics: físics, naturalistes SUD D’ITÀLIA (MAGNA GRÈCIA) Racionalisme, Matemàtica.
  • 4. FILÒSOFS JÒNICS • Observació empírica • Arkhé: idea d'essència: Ha d'haver un principi natural que estiga en l'origen (sentit) de totes les coses... alguna força que impulse la natura. • Materialisme, naturalisme: entendre la natura a través de la natura
  • 5. VI-V a.C. V-IV a.C. IV-I a.C
  • 6. ATENAS ( Sócrates , Platón…) SAMOS ( Pitágora s) CLAZOMENE (Anaxágoras ÉFESO ) (Heráclito ) MILETO (Tales, Anaxímenes , Anaximandr o,Aspasia) ESPARTA OLIMPIA DELFOS
  • 7. Leontine (Gorgias) Siracusa ( Platón ) Agrigento (Empédocle s) Crotona (Pitágoras ) Elea (Parménide s)
  • 8. Per Tales de Milet tot procedeix l'aigua i tot és, en el fons, aigua. Per Anaxímenes l'aire era el element primer Per Demòcrit eren dos: els àtoms i el buit Per Empèdocles eren quatre els elements: terra, aigua, aire i foc, i cada cosa era una combinació d'ells
  • 9. HERÀCLIT DD’’EEFFEESS ((553355--448844 aa..cc..)) Tot naix de la lluita (foc): salut/malaltia, dolor/plaer guerra/pau... be/mal. · Déu (LOGOS) és el dia i la nit, l'hivern i l'estiu, la guerra i la pau, la gana i la sacietat. · Tot està en constant flux (riu).... Totes les coses estan en moviment i res no està aturat... No es pot entrar dues vegades en el mateix riu ja que els qui s'hi endinsen se submergeixen sempre a aigües distintes
  • 10. LA REALITAT PER HERÀCLIT ÉS DIALÈCTICA, CANVIANT: Unitat i diversitat: la Realitat és una i múltiple Però els canvis es produeixen d'acord amb una llei còsmica, LOGOS. Una llei que la majoria no sap captar: “L'opinió de la majoria de la gent està a l'alçada d'un joc de nens”
  • 11. EEllss ffiillóóssooffss iittáálliiccss:: llaa rreeaalliittaatt eess ppoott ccoonnééiixxeerr mmiittjjaannççaanntt llaa rraaóó ii llaa llòòggiiccaa LLAA FFIILLOOSSOOFFÍÍAA DDEE PPIITTÀÀGGOORREESS Informació enganyosa dels sentits: Necessitat del Raonament especulatiu i abstracte. •Relació entre Matemàtica i Metafísica (essència del món). •Univers numéric: les coses són nombres, i els nombres constitueixen l'essència de les coses.: tot en la natura és mesurable. •Matemàtiques: Aritmètica, Geometria, Astronomia, Música. Pitágoras de Samos (582-507 a.C.)
  • 12. Conseqüències morals: •Allò limitat és bo, allò ilimitat és roïn. El món té límits matemàtics, és bo i bell. Cosmos = ordre. Conseqüències religioses: •Buscar l'essència formal del món (no material): purificació cap a la immortalitat •El cos com a presó de l'ànima...transmigració...alliberament. •L'ànima, harmonia del cos, tendeix de forma natural al coneixement del cosmos o harmonia matemàtica de l'univers.
  • 13. PPAARRMMÉÉNNIIDDEESS EL QUE ÉS, ÉS; I EL QUE NO ÉS, NO ÉS. LES APARENCES ENGANYEN.. Res no pot venir del no-res. El canvi en realitat no existeix. No hi ha res que puga convertir-se en una cosa diferent del que és. Sentits front a Raó, Aparença front a Veritat.: els sentits m'enganyen quan em fan creure que les coses canvien. Parménides d’ Elea (540-470 a.C.)
  • 14. LÒGICA PARMENÍDEA (RACIONALISME) RAÓ = REALITAT VIA DE LA VERITAT VIA DE L'OPINIÓ o dels sentits EL SER ÉS I EL NO-SER NO ÉS: Realitat vertadera EL SER ÉS I NO ÉS: Realitat aparent
  • 15. La “Ilustración” ateniense (s. V a.C.): • Representada por SÓCRATES Y LOS SOFISTAS • Tiene lugar en Atenas, en el s. V a.C. (Siglo de Pericles) • GIRO ANTROPOCÉNTRICO: De la reflexión sobre la Naturaleza se pasa a la reflexión sobre lo humano como temática central: la sociedad, la política, las leyes, la moral, el bien, la felicidad, la virtud, etc,
  • 16. Más ssoobbrree llooss ssooffiissttaass……  Sofista viene de “sofós”, que significa sabio, maestro en sabiduría. La mayoría eran extranjeros llegados a Atenas, por lo que no podían participar en política. Los primeros en hacer de la enseñanza un medio de vida. Se dedicaban a formar a aquellos jóvenes deseosos de lograr poder, éxito social e influencia mediante la política Enseñaban oratoria, retórica, erística, dialéctica, y también astronomía, moral y filosofía.  Sofistas importantes: Protágoras, Gorgias, Trasímaco, Hipias, Pródico, etc… Trasímaco En política fueron partidarios de la democracia, dentro de la cual tenían su función como “formadores” de la juventud ateniense con aspiraciones políticas En filosofía defendieron el relativismo, el convencionalismo, el escepticismo y el empirismo en política (Libro, pp. 16-19) Protágoras
  • 17. EL RELATIVISMO de los SOFISTAS Afirma que no existe ninguna verdad absoluta y objetiva; toda verdad es relativa. No existe una verdad única sobre lo justo, lo bueno o lo bello. Para los sofistas verdad es lo que a cada cual le parece verdad Ser verdadero y parecer verdadero a alguien es lo mismo No diferencian entre un conocimiento y una simple opinión, entre sabio e ignorante. EL EMPIRISMO EN POLÍTICA de los SOFISTAS En política, lo justo y lo bueno es lo que de hecho la mayoría o una sociedad entera toma por justo y bueno (aún cuando no lo sea). Lo que al pueblo le gusta o le agrada, eso es lo verdaderamente justo y bueno, y eso es lo que los buenos gobernantes deben dar al pueblo (aún cuando pueda serle perjudicial)
  • 18. SÓCRATES (AAtteennaass,, 447700--39999 aa..CC)) Fue maestro y amigo de Platón Según Platón, el más justo y sabio de los hombres, y el filósofo que más influyó en él. No escribió libros Dedicó su vida a interrogarse a sí mismo y a los demás sobre el bien y la virtud, con el fin de educarlos en el conocimiento de sí mismos y en la virtud. Su método educativo era la denominada mayéutica, basada en el diálogo, en la que se inspira la dialéctica platónica AAssppeeccttooss ddee ssuu ffiilloossooffííaa qquuee iinnfflluuyyeerroonn ssoobbrree PPllaattóónn:: La búsqueda de las definiciones esenciales de los conceptos morales y estéticos (justicia, amistad, belleza, bien, etc…) El rechazo de las teorías sofísticas (relativismo, escepticismo, convencionalismo y empirismo político); defenderá una concepción absolutista de la verdad y de los valores morales. Su manera de entender la educación (el arte mayéutico), contrapuesta a la de los sofistas. El intelectualismo moral “Sólo sé que no sé nada” ; “Conócete a ti mismo” (SÓCRATES) Ejecución de Sócrates, 399 a. C.
  • 19. El intelectualismo moral es una teoría ééttiiccaa,, ddeeffeennddiiddaa ppoorr SSóóccrraatteess,, qquuee ccoonncceeddee uunnaa iimmppoorrttaanncciiaa ddeecciissiivvaa aall ccoonnoocciimmiieennttoo ppaarraa aaccttuuaarr bbiieenn.. SSuuss aaffiirrmmaacciioonneess bbáássiiccaass ssoonn llaass ssiigguuiieenntteess::  Para poder ser justo es imprescindible conocer en qué consisten el bien y la justicia. Virtud moral y conocimiento van indisolublemente unidos; alguien que no sepa en qué consiste la justicia o el bien, jamás llegará a ser justo y bueno. Si uno ya conoce en qué consiste la virtud y el bien, no puede obrar mal. El que actúa mal cree estar actuando conforme a su propio bien; pero se equivoca, lo que pasa es que toma el mal por el bien. Si conociera realmente el bien, no podría actuar así.Por eso, el vicio consiste en la ignorancia del bien.  El bien, la justicia y los demás valores morales no son cosas relativas o subjetivas -como pretendían los sofistas- sino valores objetivos y universales que pueden conocerse si indagamos dentro de nosotros mismos Sólo quien conoce la música es músico Sólo quien conoce el arte de hacer zapatos es zapatero Sólo quien conoce el bien es bueno Sólo quien conoce la justicia es justo SÓCRATES