UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
1
POLITICA I TERRITORI
1. CONCEPTES BÀSICS:
a. ESTAT
...
UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
2
1. CONCEPTES BÀSICS:
a. ESTAT: És una unitatpolític...
UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
3
f. FRONTERA: límitentre duesformacionspoliticoterri...
UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
4
k. LA JERARQUIA ENTRE ESTATS. Hi ha Estats méspoder...
UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
5
c. CONVOCATÒRIESELECTORALS. A Espanyahi ha quatre t...
UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
6
e. EL PODER LEGISLATIU:
CORTES GENERALES: Congrésde...
UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
7
g. EL PODER JUDICIAL
El Consell General del PoderJu...
UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
8
3. ENTITATS TERRITORIALS
El títol VIII “sobre l’org...
UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
9
LES INSTITUCIONSAUTONÒMIQUES
- ParlamentoAssemblea,...
UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
10
Distribució d’escons per província, 2012
http://el...
UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
11
- L'enllumenatpúblic
- La recollidade residusi lan...
UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
12
d) ALTRES ENTITATS TERRITORIALS
- A bandade munici...
UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
13
b. ESTATUT D’AUTONOMIA
L’ESTATUT DEL 1932
La procl...
UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
14
ELS ESTATUTS DE 1979 I 2006
L’Estatut d’Autonomiad...
UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
15
c. ÒRGANSPOLÍTICS:PARLAMENT,GOVERN,PRESIDÈNCIA,CON...
UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
16
Competències exclusives:
Urbanisme.
Organitzacióde...
UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
17
e. ENTITATSTERRITORIALS:PROVÍNCIA,COMARCA,MUNICIPI...
UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
18
MUNICIPIS
946 MUNICIPIS
f. LES VEGUERIES.
L'any 20...
UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
19
El Parlamenthaaprovatrecentmentlacreacióde 7 vegue...
of 19

Politica i territori

Organització política i territorial. GEOBAT
Published on: Mar 4, 2016
Published in: Education      
Source: www.slideshare.net


Transcripts - Politica i territori

  • 1. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ 1 POLITICA I TERRITORI 1. CONCEPTES BÀSICS: a. ESTAT b. NACIÓ c. ESTAT NACIONAL d. ESTAT PLURINACIONAL e. NACIONSSENSEESTAT f. FRONTERA i. FRONTERA NATURAL ii. FRONTERA CONTRACTUAL iii. FRONTERA CONFLICTE iv. FRONTERA COL·LABORACIÓ g. ESTAT UNITARI:CENTRALISME h. ESTAT DESCENTRALITZAT i. ESTAT FEDERAL j. ESTAT CONFEDERAL k. LA JERARQUIA ENTRE ESTATS 2. ORGANITZACIÓ POLÍTICA Y TERRITORIAL D’ESPANYA a. ARRELS HISTÒRIQUES b. LA CONSTITUCIÓDE 1978 c. CONVOCATÒRIESELECTORALS d. EL SISTEMA ELECTORAL: LA LLEI D’HONT e. EL PODERLEGISLATIU f. EL PODEREXECUTIU g. EL PODERJUDICIAL 3. ENTITATS TERRITORIALS a. LA COMUNITAT AUTÒNOMA i. INSTITUCIONS:PARLAMENT,CONSELLDE GOVERN,PRESIDÈNCIA,TRIBUNALSDE JUSTÍCIA ii. COMPETÈNCIES:EXCLUSIVES,DELEGADES, COMPARTIDES,... b. LA PROVÍNCIA c. EL MUNICIPI d. ALTRES ENTITATSTERRITORIALS 4. ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL DE CATALUNYA a. ARRELS HISTÒRIQUES b. ESTATUT D’AUTONOMIA c. ÒRGANSPOLÍTICS:PARLAMENT,GOVERN,PRESIDÈNCIA,CONSELLEXECUTIU d. PODERS EFECTIUS DE LA GENERALITAT e. ENTITATSTERRITORIALS:PROVÍNCIA,COMARCA,MUNICIPI f. LES VEGUERIES.
  • 2. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ 2 1. CONCEPTES BÀSICS: a. ESTAT: És una unitatpolítico-administrativaindependent,establertaenunterritori delimitat, habitadaperuna població,i ambun poderjurídicinstitucionalitzat. El model d’Estatactual estàconstituïtper trespilarsbàsics: - TERRITORI: part de la superfície terrestre,limitadasocialmentopolíticamitjançant fronteresadministrativesobarreressòcio-culturals,i ocupadaperunadeterminada població.L’Estathi exerceix el seudomini polític:nohi ha Estat sense territori. - POBLACIÓ;formadapelsciutadansde l’estat. - SISTEMA LEGAL I JURÍDIC que regula a. la formade govern, b. elsdretsi lesobligacionsdelsciutadans c. sistemesdemocràtics separacióde podersi lessevesinstitucions. d. Els estatss’atribueixenel dretexclusiu perdesenvoluparunesfuncions relacionadesamblasobirania: i. La defensadel territori ii. L’ús de la força iii. La recaptacióde tributsi impostos iv. L’administracióde justícia v. La representacióinternacional vi. L’ordenacióinteriorde l’economia vii. Proporcionardiversos serveis:ensenyamentpúblic,sanitatpública, ordenacióterritorial,construccióde gransinfraestructures,etc. b. NACIÓ:conjuntde persones(poble) ambfonamentsètnicscomuns,que parlenlamateixallengua, amb el mateix contextcultural,ambel mateix sistemade vidai històriacomuna. Alselementsde l’estat,lanacióhi afegeixlaconsciènciade pertànyera...(orgull nacional,identitat nacional,sentimentnacional).Així,el nacionalisme té coma projecte políticunEstat pera una Nació. c. ESTAT NACIONAL:identificaciótoral entre estati nació:Islàndia d. ESTAT PLURINACIONAL:amb minoriesnacionalsidentificablescomRFRussa. e. NACIONSSENSE ESTAT: Kurds,palestins, tibetans http://www.mondivers.cat/spip.php?rubrique30(naciopèdia)
  • 3. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ 3 f. FRONTERA: límitentre duesformacionspoliticoterritorialsodosestats. Són essencials. El mónés unmón d’estats,unmónde fronteresjaque la fronterapermetl’existènciafísicade l’estat. Són productes històrics:fruitd’unacordod’unaimposició. En geografiacal considerarlasevatipologiamorfològicai lasevafuncionalitat. TIPOLOGIA MORFOLÒGICA i. FRONTERA NATURAL: És aquellamarcadao recolzadaenunaccidentfísic (riuMiñoi Pirineus). ii. FRONTERA CONTRACTUAL és aquellaonlavoluntatde l’ésserhumàésl’element determinant,toti que sempre hoés.Aixòoriginaformesarbitràries(geomètriques) coma l’Àfrica.Generengransconflictes. FUNCIONALITATconsideralafronteracom a elementorganitzador de l’espai. Aixíseràunelement segregadorointegrador. iii. FRONTERA CONFLICTE o BOUNDARY: la fronterasegrega,ésunobstacle i evidenciaque no hi ha bonesrelacions.EUA-Mèxic,CoreaNord-Sud iv. FRONTERA COL·LABORACIÓ o FRONTIER com a elementintegradorque afavoreixles relacions.Ésun elementde convergència,cooperació(EUA-Canadà). g. ESTAT UNITARI: França,Portugal,Txèquia,Finlàndia.Lasevaformad’organitzacióésel CENTRALISME.L’acció políticarau en ungovernúnic(central).Nomésexisteixunúniccentre de poder.Nohi ha unitatsmenorsambpersonalitatpròpia.Arabé,nohi ha estatsunitarispursjaque sempre hi ha certa descentralització(ajuntaments). h. ESTAT DESCENTRALITZAT: Espanya,Itàlia,Irlanda,Suècia,Regne Unit. Model intermigentre federal i unitari:hi haunpoderd’àmbitnacional ala capital i podersd’àmbit regional ambcompetènciesatorgades.Aixíhi haunitatssubestatals(autònomes),peròunaúnica sobirania(de l’Estat). i. ESTAT FEDERAL: RFRussa,RFA,EEUU, Mèxic.Es produeix unareparticiódel poderentre l’estat central i elsdiversosestatsoterritorisfederats.El principalproblemaésladelimitacióde les competències. El governfederal éssubjectesobiràenàmbitinternacional (políticaexterior,defensa,comerç internacional)i entemesd’interèscomú(políticamonetària). Els governsestatalsactuenenaferslocalscoml’educació,lacultura,l’habitatge,... j. ESTAT CONFEDERAL: La ConfederacióHelvètica(Suïssa). Ésun pacte internacional entre estats,que crea una unióde caràcter permanent. El principi bàsicésla igualtatde cadascun delsestats.CadaEstat manté la seva sobiraniai independència. És un sistemapoc utilitzati encrisi des del XIX:de fetla Confederació Helvèticaésmésun estatFederal.
  • 4. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ 4 k. LA JERARQUIA ENTRE ESTATS. Hi ha Estats méspoderososque d’altresi laGEOPOLÍTICA intenta explicarPERQUÈ i analitzalesrelacionsentre elsdiferentsestats. Cal considerar una combinaciód’elements: - RECURSOS NATURALS - GRAU DE DESENVOLUPAMENTECONÒMIC - POBLACIÓ:QUANTITATI GRAU DE QUALIFICACIÓ - POSICIÓGEOGRÀFICA: a. ABSOLUTA:COORDENADESGEOGRÀFIQUES b. RELATIVA:contextsocioeconòmicde lazonaon estroba. Causesdels conflictesgeopolítics: - Diversitatcultural /nacional:Euskadi,Bretanya,Catalunya,Còrsega, Escòcia, Flandes,Valònia,Balcans,Ucraïna,Palestina, Berbers,Talibans,Hutusi Tutsis,... - Desequilibrisde recursos:Àfricasubsahariana, el Darfur(guerrade l’aigua) - Qüestionsreligioses(fonamentalisme islàmic) - Problemesfronterers - Repressionspolítiques 2. ORGANITZACIÓ POLÍTICA Y TERRITORIAL D’ESPANYA a. ARRELS HISTÒRIQUES. Romans:Províncies(Tarraconensis,Carthaginensis,Baetica,Lusitaniai Gallaecia). Època Medieval esvancrear regnespeninsulars,que vanserunitsenl’èpocadelsRRCC,creant-se una federaciód’Estats. Època Moderna: ambelsBorbonss’imposaunmodel centralista. Segle XIXi la creacióde l’EstatLiberal:tendènciacentralista.Javierde Burgoscreala divisió provincial (1833),base de l’actual.Volia: - Servira l’Estatcentral - Afavorirl’administraciódelterritori - Uniformitzar A finalsdel XIX creixenlesdemandesdescentralitzadores,primerelsfederalistes(IRepública) i desprésautonomistes(catalanistes). Segle XX:AmblaII Repúblicas’arribaaun intentde descentralització.S’aconseguí l’autonomiade Catalunya,PaísBasc i Galícia (CCAA històriques). Franquisme:tornadaal centralisme (“unagrande ylibre”).Ladictaduravapracticar un model centralista,unitaristai excloent.Vareprimirqualsevolformade nacionalismei l’úsde llengües pròpiesdiferentsal castellà. b. LA CONSTITUCIÓ DE 1978 Ambla mort de Franco (1975) s’iniciael procésde transiciópolíticaque culminaambl’aprovacióde la Constitucióde 1978. AquestadefineixEspanyacomun estatsocial i democràticde dret,i la forma de governésla monarquiaparlamentària (el rei regna, però no governa). És la llei fonamental del país. Estableix lasobiranianacional i laseparacióde poders. És una democràciarepresentativa,nodirecta:elsmajorsde 18 anysvoteni deleguenenuns representants.
  • 5. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ 5 c. CONVOCATÒRIESELECTORALS. A Espanyahi ha quatre tipusde convocatòrieselectorals: - Eleccionsgenerals(Congrés –Presidentdel govern,Govern- i Senat) Cada4 anys. - Eleccionsautonòmiques(Parlament-President,Govern).Cada4 anys - Eleccionsmunicipals(Ajuntament –Alcalde,GovernMunicipal-.) Cada4 anys. - Eleccionseuropees(Parlamenteuropeu) Cada5 anys. Que qui com,votem? El sistema electoral es podriamillorarmolt. http://www.youtube.com/watch?v=QvmJGhWtIx8(31´28´´) d. EL SISTEMA ELECTORAL: LA LLEI D’HONT http://cadpea.ugr.es/Doc_AtribucionEsc.aspx http://www.youtube.com/watch?v=0-HkiOiPa1U
  • 6. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ 6 e. EL PODER LEGISLATIU: CORTES GENERALES: Congrésdels Diputatsi el Senat. CONGRÉSDELS DIPUTATS o CAMBRA BAIXA - té el poderde legislar - formatper 350 diputats - Província:circumscripcióelectoral - El rei,prèviaconsultaambels partitsparlamentaris,proposaun candidata la Presidènciade Govern. - Regulai controlael Govern (mocionsde censura) - Aprovaleslleisi elspressupostos de l’Estat SENAT o CAMBRA ALTA - Cambra de representació territorial - Duplicalesfuncionsdel Congrés - Revisalesproposteslegislativesque prèviamenthanpassatpel Congrésdels Diputats,peròésel Congrésqui aprovaelstextosdefinitivament. - En políticaexterior,el senatpotautoritzarodenegarlaratificacióde tractats internacionals. - Cada comunitatautònomadesignaunsenador,i unaltre mésper cada milió d’habitantsde lacomunitat. - Sistemad’elecció:llistesobertes.Elsvotantselegeixentresnomsde cadallistai els mésvotatsseran senadors. - A cada províncias’elegeixenquatre senadors,i alesprovínciesinsulars,3percada illagran i 1 percada illapetita. f. EL PODER EXECUTIU El Congréstriael Presidentde Governi aquestnomenaelsseusministres poderexecutiu. El Presidentgoverna,peròéscontrolatperlesCorts. El Presidentestàfacultat perdissoldre lesCortsi convocarnoveseleccions. - dirigirlapolíticade l’Estat. - administrar-neelsrecursos. - establirladefensanacionali les relacionsexteriors. - executarleslleis. - promulgardecrets.
  • 7. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ 7 g. EL PODER JUDICIAL El Consell General del PoderJudicial (CGPJ) ésl’òrgande governsupremdelsjutjatsi tribunalsque integrenel poder judicial. Hi estansubordinats - el Tribunal Suprem, - l’AudiènciaNacionali - elsTribunals Superiorsde Justícia(unacada comunitatautònoma). La sevafuncióprincipal consisteix en - garantir laindependènciadelsjutgesenl’exercicide lafunciójudicial. Integratpel Presidentdel Tribunal Supremi vintmembresdesignatsperlesCortsGeneralsi nomenatspel rei perunperíode de 5 anys. De fet,ésun organisme molt dependentdel poderexecutiu i delspartitspolítics,compassaamb els altrestribunalsimportants.
  • 8. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ 8 3. ENTITATS TERRITORIALS El títol VIII “sobre l’organització territorial d’Espanya” estableix que l’Estat espanyol s’organitza territorialment en municipis, províncies i CCAA. Així, hi conviuen 3 tipus d’administració pública: local, autonòmica i central. a. LA COMUNITAT AUTÒNOMA La Constituciódel 1978 va reconèixerEspanyacomun Estat unitari nocentralista,i vaestablirque lesnacionalitatsi lesregionsdisposessind’un principi d’autonomia. Condiciójuridicopolíticad'aquellesentitatsod'aquellsorganismesque,dinsl'estructura constitucional d'unestat,tenenlafacultatde governar-seperlessevespròpieslleis. L’Estat quedadividiten17 autonomies+2 ciutatsautònomes. Les CCAA sónla principal novetatde laConstitucióde 1978, que tracta de donarrespostaa la pluralitatnacional de l’Estat. El principi d’autonomiaesvaestendre atotel territori: cafèper a tothom. Les CCAA espodendiferenciartresgransgrups,tenintencompte comvan aconseguirlaseva autonomia: - Comunitatsque hi vanaccedirper l’article 151. SónlesComunitatsHistòriques,de viaràpida,aplicadaa Catalunya,País Basc i Galícia. - Comunitatsque vanserassimiladesaaquestarticle:Andalusia - Comunitatsatravésde l’article 142 o vialenta. - No oblidarlesduesciutatsautònomesde Ceutai Melilla. Comunidadesautònomes. http://www.youtubes.com/watch?v=zylbZ1nOX0c (2´04´´) http://www.websaber.es/geografia/espana/mapas/comunidadesespanaejercicio.htm La configuraciódefinitivade lesCCAA recull engran mesural’organitzacióhistòricade l’Edat Moderna,basant-se enelsregnesmedievals(Catalunya,PaísBasc,Galícia,Navarra, Andalusia, Aragó,País Valencià,Balears,Astúries,...). En el cas d’altresCCAA esvan utilitzarcriterisgeogràfics:Cantàbria,LaRioja,... Més dificultatvapresentarel dissenyautonòmicde lagran unitathistòricacastellanai s’hi van utilitzarcriterishistòrics,geogràficsopolítics(Madrid). ELS ESTATUTS D’AUTONOMIA Cada comunitatestàregidaper un estatut,enel qual s’estableixenlescaracterístiquesdel Parlament,el Governi l’Administraciópúblicaautonòmica,i pel qual esnegociaambel govern central lescompetènciesagestionari el finançament. LES COMPETÈNCIES Podenserde diversostipus: - El governcentral dictala llei marci laCA la desenvolupa(compartides). - El governcentral delegatotalmentunacompetènciaala CA (exclusives). - La CA únicamentexecutaunallei totalmentdesenvolupadaperl’Esta(executives).
  • 9. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ 9 LES INSTITUCIONSAUTONÒMIQUES - ParlamentoAssemblea,triatpersufragi universal,legislaenallòque té competències. - Consell de Govern,que executai administra. - Presidència.Màximarepresentacióde l’autonomia. Capdel governautònom,amb poderexecutiu. b. LA PROVÍNCIA La provínciaésuna “entitat local amb personalitatjurídica pròpia,determinada perl’agrupació de municipis”. Actualmentlesprovíncies: 1) Són ladivisióterritorialde l'administració perifèricade l'Estat. 2) Són l'entitatlocal de rang mésalt. 3) Són lacircumscripcióelectoral de l'Estat. Les províncies són la divisió territorial de l'administració perifèrica de l'Estat. És a dir, és la divisió territorial perquè l’administració central de l’Estat pugui complir les seves activitats. Cal recordar que l’Estat central exerceix les competències exclusives sobre 32 matèries, com ara emigració, defensa, hisenda general..., de les quals s’encarrega el subdelegat del govern a cada província (antic governador provincial). Les Delegacionsi Subdelegacions del Governi delsdiferentsministerissónòrgansde l’Administració central de l’Estat que tenen un marc d’actuació provincial. Les provínciestambé sónl'entitatd'administració local de rang més elevat. Ha de cooperar amb els municipis a través de les diputacions provincials. Del govern de les províncies s'encarreguen les diputacions provincials o d’altres corporacions de caràcter representatiu. La diputació provincial és un òrgan intermedi de caràcter representatiu i d’elecció indirecta. És formada pels diputats provincials, triats pels càrrecs municipals de la província. La diputació provincial coordina els serveis municipals, ajuda als municipis de menor capacitat econòmicai prestaserveispúblicssupramunicipals.Pertal de complir aquestesfuncions,municipis i diputacionsesnodreixenfonamentalmentde tributs propis i de la participació en els de l’Estat i les CCAA. Per últim, a Espanya les províncies també tenen una funció electoral, ja que són circumscripcions electorals:
  • 10. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ 10 Distribució d’escons per província, 2012 http://elmapacomaexcusa.blogspot.com.es/2012_11_01_archive.html c. EL MUNICIPI - Elsmunicipissón“l'ensmenorterritorial primari”.Laconstituciógaranteix l’autonomiadelsmunicipis,que tenen personalitatjurídicaplena. - Elsajuntamentsgoverneni administrenelsmunicipis.Sónformatspelsregidors(aquestsvarienenfunciódels habitants) elegitspertotselsempadronatsenel municipi,majorsd’edat. - Elsregidorselegeixenl’alcalde. - El terme municipal ésel territorionexerceix lessevesfuncions. – - Les competènciesdelsajuntamentsescentrenbàsicamentenl’ordenacióterritorial,laseguretatenllocspúblics, el transportd’abastmunicipal,lasalubritat,obresi serveisi laprotecciódel medi ambient. Així,sóncompetènciesdelsmunicipis: - Organitzarl'administraciópúblicamunicipal - Recaptari administrarelsingressosmunicipals - Atorgarllicències(enlessevescompetències) - L'ordenacióterritorial i l'urbanisme
  • 11. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ 11 - L'enllumenatpúblic - La recollidade residusi laneteja - La gestiódelscementiris - La gestiódelsmercats - El control del trànsitdinsel terme municipal - El transportpúblic - Fomentarlesactivitatseducatives,culturals,sanitàriesi esportives... Es podencrear mancomunitatsde municipis,amblafinalitatde compartirserveisi despeses. Mapadels termes municipalsdeCatalunya(2007) Hi ha potsermassa municipis? Moltsexpertsopinenque s’hauriende reduir,jaque moltspetitsmunicipisnotenen capacitat pergestionarelsseusserveis.
  • 12. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ 12 d) ALTRES ENTITATS TERRITORIALS - A bandade municipisi províncies,també existeixenaltresentitatsterritorialslocals. - Poden donar-se mancomunitatsde municipisi corporacionsmetropolitanes. - A lesilles,existeixenels cabildos(Canàries) i els consellsinsulars(Balears). - A Catalunyaexisteixenles comarques(el consell comarcal ésunorganisme de coordinaciódelsmunicipis,amb poquesfuncionsde governefectives).Altrescomunitatsautònomestambé hanestablertdivisionscomarcals.. 4. ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL DE CATALUNYA a. ARRELS HISTÒRIQUES - Època Medieval (ss.XIV –XVIII):Vegueriesi sotsvegueries.El veguererael secretari reial. - 1716: Decretde NovaPlanta eliminacióde lesvegueriesi instauraciódels12 corregiments. - Napoleó:Divideix en4corregiments.Desprésse l’annexionaaFrança perdividir-la en4 departaments. - 1833: Javierde Burgosfa la divisió de les4províncies. - 1834: Creaciódelspartitsjudicials(totaunazonaestàsota el poderd’unjutge que s’encarregade jutjarelsdelictesdel seupartitjudicial). - II República:PauVilafaladivisiócomarcal amb38 comarquesi 9 vegueries,peròno va seraplicadaa causa de la GuerraCivil.Característiques: a. 5.000 habitantsmínims. b. Tradicióadministrativadel nucliprincipal(eracapdel partitjudicial). c. Vinculaciótradicional de lespoblacionsaunadeterminadazona. d. Necessitatdelshabitantsd’anari tornaren undia a la capital comarcal. - Generalitatprovisionalde 1977: Aprovacióde l’Estatutde Saul’any1979 .(configuracióde Catalunyaenmunicipis,comarquesi províncies).Esmanté a l’actualitat. - Llei de comarcalització de 1987: Creacióde les41 comarques(s’afegeixen3a les38 del PauVila:Plade l’Estany,Plad’Urgell i AltaRibagorça). a. La comarca dónasuport alsmunicipis(sobretotpetits,ambmenyscapacitat) enlessevescompetències. b. Les comarquessóndirigides pel Consell Comarcal,triatentre elsregidorsde la comarca. c. El Consell Comarcal té competènciesenelssegüentsàmbits: i. - Cultura ii. - Esports iii. - Urbanisme iv. - Ordenacióterritorial v. - Aferssocials vi. - Ensenyament vii. - Polítiquesambientals viii. - I allòque deleginelsmunicipis
  • 13. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ 13 b. ESTATUT D’AUTONOMIA L’ESTATUT DEL 1932 La proclamacióde lasegonaRepúblicai l’aprovacióde laConstituciódel1931 van ferpossible el reconeixementautonòmicdel governde Catalunya. - Catalunya,regióautonòmicadins de l’Estatespanyol - Llengüesoficials:catalài castellà - La Generalitatobteniacompetènciesplenesrespecte al dret civil catalài al règimadministratiu. LA TRANSICIÓ POLÍTICA L’Estatut del 1932 va ser suprimitpel generalFranco. En el període de transiciódemogràfica,lademandad’autonomiaprengué forçaambl’Assembleade Catalunya.
  • 14. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ 14 ELS ESTATUTS DE 1979 I 2006 L’Estatut d’Autonomiade Catalunyadel 1979 reconeixiaaquestacomunanacionalitat,i laGeneralitat com la instituciópolíticade l’autogovern. Atorgavaal català el caràcter d’idiomaoficial,juntamentambel castellà. Plantejavalapossibilitatde disposarunapoliciapròpia. 2003. Reformade l’Estatutd’Autonomiaperadaptar-loalesnovesnecessitatsde laCatalunyaactual.--> debatal CongrésdelsDiputats  18/6/2006: el nou Estatut va seraprovat en referèndum. - Catalunyaésuna nació. - Ampliacióde lescompetènciesde laGeneralitat. - Estableix nousprincipisde finançamentautonòmic. Posteriorment,el Tribunal Constitucionalvaretallarnotablementel nouestatut,laqual cosava contribuira l’augmentde l’independentisme.
  • 15. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ 15 c. ÒRGANSPOLÍTICS:PARLAMENT,GOVERN,PRESIDÈNCIA,CONSELLEXECUTIU. La Generalitatde Catalunyaésel sistemainstitucional enquè s'organitza políticamentl'autogovern de Catalunya.Integrael Parlament,el Presidenti el Govern. EL PARLAMENT Exerceix lafunciólegislativa,ésl'encarregatd'aprovarpressupostosde laGeneralitati de controlari impulsarl'activitatpolíticai de govern. Al Parlamentestàrepresentadalademocràciacatalana. PRESIDÈNCIA És elegitpel Parlamententre elsseusmembres. És la representaciómésaltade laGeneralitat És el cap responsable del ConsellExecutiu. Ostentalarepresentacióordinàriade l'Estata Catalunya. CONSELL EXECUTIU També és anomenatGovernde laGeneralitat. - És la institucióque dirigeix lapolíticai l'Administracióde laGeneralitatde Catalunya. - Està formatper diversosconsellers. d. PODERS EFECTIUS DE LA GENERALITAT L'Estatut d'Autonomiade Catalunyaestableix que laGeneralitatde Catalunyaté trestipusde competències:Exclusives.Concurrents.Compartides. Competènciesde laGeneralitata l'Estatut d'Autonomiade Catalunya (2006)
  • 16. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ 16 Competències exclusives: Urbanisme. Organitzacióde lesinstitucionsd'autogovern. Ordenaciódel territori. Explotaciódelsrecursoshidràulics. Obrespúbliques,carreteres,ferrocarrils,portsi aeroports. La ConstitucióEspanyolaexerceix el control d'algunsd'aqueststemes. La Generalitattambé té capacitatd'actuaciósobre: -Regulaciódel crèdit. -Banca. -Assegurances. -Mineriai energia. -Protecciódel medi ambient. La Generalitat... … Connectal'aplicaciódelsconvenisinternacionalsenlesàreessobre lesqualsexerceix la competència. … Té capacitat legal de signaracords ambaltrescomunitatsautònomesde l'Estat. Ingressos de la Generalitat de Catalunya De l‘administraciócentral de l’Estat. Taxesi impostospropis. Deute públic. Crèdits.
  • 17. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ 17 e. ENTITATSTERRITORIALS:PROVÍNCIA,COMARCA,MUNICIPI PROVÍNCIES COMARQUES
  • 18. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ 18 MUNICIPIS 946 MUNICIPIS f. LES VEGUERIES. L'any 2000 es creàla Comissiód'expertsperala revisiódel modelterritorial de Catalunya,que elaboràl'Informe Roca. Aquestinforme vaserpolèmic,carproposava: - La desapariciódelsmunicipisambmenysde 250 h.(agregacionsde municipis). - La creació de vegueries. - Ampliarel nombre de comarques. - Crear l'àreametropolitanade Barcelona. Aquestajafuncionàdel 1974 al 1987. Ara existeix lacorporaciómetropolitanade Barcelona,i des del2006 la Carta Municipal de Barcelona,que atorga a l'ajuntamentde Barcelonaunrègimespecial, amb méscompetències(habitatge,serveissocials....). vermell:novescomarquesdel 1988 Groc: noves comarquesproposades. 231 221 311 184
  • 19. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ 19 El Parlamenthaaprovatrecentmentlacreacióde 7 vegueries.