AULA IUSLABORALISTA –UAB
VII CICLE DE CONFERÈNCIES CURS 2013-2014
Dir. Dr. F. Pérez-Amorós i Dr. A. Pastor
RESPONSABILITA...
EL RÈGIM DE RESPONSABILITATS EN MATÈRIA
DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL
1.
Responsabilitat de caràcter administratiu: ...
TRETS BÀSICS DEL RÈGIM
DE RESPONSABILITATS
1. RÈGIM DE CARÀCTER PLURALISTA
2. DIFERENT INCIDÈNCIA DE LA
PRODUCCIÓ D’UN DAN...
CATALUNYA: ACTIVITAT ITSS EN SST
Ordres de servei finalitzades: (2010) 44.999 / (2012) 22.956
Infraccions en acta/requeri...
FISCALIA GENERAL DEL ESTADO 2013. ESPAÑA.
• Descens de la sinistralitat laboral: els accidents mortals han
baixat del 200...
REFLEXIONS SOBRE L’ARTICLE 316-318 Cpen
•Tendència jurisprudencial des de la STS de 14 de juliol de 1999 a
considerar com ...
Aportacions de la Circular 4/2011 de la Fiscalía General de
l’Estat sobre Criteris per a l’unitat d’actuació especialitzad...
Altres problemes reflectits en la
memòria de la Fiscalia General de
l’Estat 2013:
•Dilació en els procediments,
particular...
• Utilització d’eines per part dels imputats a
través de recursos que demoren el procés junt
amb la personació de diversos...
LIMITACIONS EN L’APARELL REPRESIU
PENAL-ADMINISTRATIU
• Concurrència normativa dels tipus sancionadors administratius i
el...
El ius puniendi estatal a travès de la potestad
Sancionadora-administrativa (LISOS) en Prevenció
de riscos laborals (PRL)
...
•El principi non bis in idem (derivat de l’art. 25 CE segons la STC
159/1985, que no el fa aplicable en la concurrència en...
Instrucció 104/2001, sobre relacions de la
ITSS i la Fiscalía General de l’Estat en
matèria d’il·licits penals en segureta...
LA CREIXENT UTILITZACIÓ
DE LA RESPONSABILITAT CIVIL
La configuració per la Llei 36/2011 de la
Jurisdicció Social (LJS) d’u...
Supòsits específics (I)
Extinció del contracte pel treballador per
incompliment empresarial de PRL
amb sinistre laboral
D...
A LA RECERCA DE LA FINALITAT DE
LA RESPONSABILITAT “CIVIL”
1. Finalitat “reparadora”
2. ¿Finalitat preventiva-incentivador...
Supòsits específics II
Intervenció de les entitats d’assegurances
Base jurídica: art. 15.5 LPRL (no extenssiu a il·licits...
L’ACTUACIÓ CULPOSA COM A EIX DE
LA RESPONSABILITAT CIVIL:
la doctrina judicial derivada de la
STS de 30 de juny de 2010
1....
3. La càrrega de la prova de l’incompliment culpable
correspon a l’empresari en funció de l’art. 96.2 de la
LJS (STS 1/02/...
ELS DANYS A RECLAMAR
1. Tipus de danys: distinció danys materials i
danys morals (STS 1ª 22/2/2001).
-Danys als drets de p...
2. Els danys als efectes de la seva indemnització (art.
1106 CC – art. 75.3 LJS).
Lucre cessant + Danys emergents (patrimo...
3. Necessària acció del treballador pel
sinistre laboral a partir del moment en que
siguin clares les seqüeles de l’accide...
En tot cas, segons la STS-RCUD 06/06/2013
quan concorrin circumstàncies singulars:
-El Jutjat resol de forma desorbitada/i...
EL PRINCIPI DE REPARACIÓ
INTEGRA DEL DANY
•La indemnització ha de ser adequada,
proporcionada i suficient: l’aportació jud...
Debat sobre el recàrrec:
Caràcter sancionador v. compensador
responsabilitat civil-Seguretat Social
Configuració específic...
LA QUANTIFICACIÓ DEL DANY
•A partir STS 2/2/1998 utilització orientativa del barem
d’accidents de trànsit, basat en un pri...
L’APLICACIÓ DEL BAREM D’ACCIDENTS DE
TRÀNSIT EN SINISTRALITAT LABORAL
•La compensació només es pot produir entre quantita...
Els interessos “moratoris”
1. STS de 30/1/2008: reconeixement d’interessos
moratoris a la víctima del sinistre laboral. El...
SUPÒSITS ESPECIALS DE RESPONSABILITAT CIVIL
•
L’AMBIT DE LES SUBCONTRACTACIONS – Sector d de la
construcció: Llei 32/2006...
ELEMENTS DE DEBAT
COM A CONCLUSSIÓ
A debatre la influència del sistema de
responsabilitat en la prevenció de riscos.
La n...
of 30

Ponencia a la UAB (Febrer 2014) sobre Responsabilitats empresarials en prevenció de riscos laborals

Ponencia presentada a la Universitat Autònoma de Barcelona el 28 de febrer de 2014 sobre "Responsabilitats empresarials en matèria de prevenció de riscos laborals"
Published on: Mar 4, 2016
Published in: Business      
Source: www.slideshare.net


Transcripts - Ponencia a la UAB (Febrer 2014) sobre Responsabilitats empresarials en prevenció de riscos laborals

  • 1. AULA IUSLABORALISTA –UAB VII CICLE DE CONFERÈNCIES CURS 2013-2014 Dir. Dr. F. Pérez-Amorós i Dr. A. Pastor RESPONSABILITAT EMPRESARIAL EN MATÈRIA DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS Ferran Camas Roda Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Girona E-mail: fernando.camas@udg.edu Web: http://www.ferrancamas.com (“) CAMAS RODA, FERRAN, 28 de febrer de 2014. 1
  • 2. EL RÈGIM DE RESPONSABILITATS EN MATÈRIA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL 1. Responsabilitat de caràcter administratiu: R.D.L. 5/2000. de 4 d’agost, pel qual s’aprova la Llei d’Infraccions i Sancions a l’Ordre Social (LISOS). 2. Responsabilitat de Seguretat Social: la qüestió específica del Recàrrec de Prestacions de Seguretat Social de l’art. 123 del R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, de la Llei General de Seguretat Social 3. Responsabilitat de caràcter penal: Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal. 4. Responsabilitat “laboral”: Llei de l’Estatut dels Treballadors de 1995 i Llei 31/1995, de 8 de novembre de Prevenció de riscos laborals. 5. Responsabilitat Civil: Reial Ordre de 29 de juliol de 1889, que aprova el Codi Civil. 2
  • 3. TRETS BÀSICS DEL RÈGIM DE RESPONSABILITATS 1. RÈGIM DE CARÀCTER PLURALISTA 2. DIFERENT INCIDÈNCIA DE LA PRODUCCIÓ D’UN DANY EN L’ÀMBIT LABORAL 3. COM A REGLA GENERAL, COMPATIBILITAT DE VÀRIES RESPONSABILITATS. 3
  • 4. CATALUNYA: ACTIVITAT ITSS EN SST Ordres de servei finalitzades: (2010) 44.999 / (2012) 22.956 Infraccions en acta/requeriments administració: (2010): 4.165 / (2012) 2.648 Import de sancions: 7.783.638,00 € (2010) 12.398.502,82 € / (2012) Treballadors afectats per les infraccions: (2010): 47.488 / (2012) 20.584 Paralitzacions: (2010): 55 / (2012): 14 Proposta de recàrrec: (2010) : 882 / (2012) 798 4
  • 5. FISCALIA GENERAL DEL ESTADO 2013. ESPAÑA. • Descens de la sinistralitat laboral: els accidents mortals han baixat del 2008 al 2012 un 46% (de 831 a 444); els que deriven en lessions greus o molt greus retrocedeixen un 48,70% (de 7.064 a 3.625) i els lleus un 51,70% (de 821.046 a 396.775). • Delictes de risc sense resultat (316-317 Cpen): De 948 en 2011 a 261 en 2012: -72,5%. “Este dato estadístico no responde a la realidad de una forma palpable” (Memoria Fiscal General del Estado 2013). 5
  • 6. REFLEXIONS SOBRE L’ARTICLE 316-318 Cpen •Tendència jurisprudencial des de la STS de 14 de juliol de 1999 a considerar com a bé jurídic la posada en perill concret de la vida i la integritat dels treballadors (aplicació de la tesis del concurs ideal de delictes). •Determinació penal dels responsables: “los legalmente obligados” / quan es tracta de persones jurídiques, als administradors o encarregats de servei… i a aquells que coneixent els fets no hi haguessin posat remei (Abast de l’aplicació de la doctrina de la “delegació de poders”). •Debat sobre la concurrència de culpa dels treballadors en accidents de treball com a eina per aplicar una “compensació de culpes” per a l’empresari. 6
  • 7. Aportacions de la Circular 4/2011 de la Fiscalía General de l’Estat sobre Criteris per a l’unitat d’actuació especialitzada del Ministeri Fiscial en matèria de sinistralitat laboral: 1.“La mera condición de delegados (sindicales) de prevención no conviene a éstos en “legalmente obligados” a los efectos del art. 316 del Código Penal”. 2.Sobre la tesis de “Delegació de funcions”, la Circular recorda que aquesta es produirà, exonerant la responsabilitat del delegant, si es prova que aquest ha realitzat un “deber de elección”, un deure de “instrumentalización” i un deure de control (SAP-Coruña 31/03/08, num. 134). 3.De fet, els recusos preventius, en tant que recursos, no podran ser considerats “legalmente obligados” conforme a l’art. 316 Cpen 7
  • 8. Altres problemes reflectits en la memòria de la Fiscalia General de l’Estat 2013: •Dilació en els procediments, particularment en la fase d’instrucció degut a la falta d’especialització en normativa PRL dels Jutjats, i la seva dependència de la ITSS o dels serveis autonòmics (i afegeixo possible problema de “privatització de la via penal”). 8
  • 9. • Utilització d’eines per part dels imputats a través de recursos que demoren el procés junt amb la personació de diversos perjudicats com acusacions particulars i sol·licitud de diligències no sempre adequades a la fi de la investigació. •La important mobilitat dels titulars dels Jutjats d’instrucció, i per tant la utilització de criteris no sempre uniformes i canviants a la causa. 9
  • 10. LIMITACIONS EN L’APARELL REPRESIU PENAL-ADMINISTRATIU • Concurrència normativa dels tipus sancionadors administratius i el delicte penal de perill. •Respecte a la pena pecuniària, major exigència de la sanció econòmic-administrativa que no de la penal. •Per la desconnexió procedimental entre el procés penal i les seves instàncies impulsores així com amb el procediment sancionador-administratiu. 10
  • 11. El ius puniendi estatal a travès de la potestad Sancionadora-administrativa (LISOS) en Prevenció de riscos laborals (PRL) •Aplicació dels principis inspiradors de l’ordre penal, amb matisos, al dret administratiu sancionador, cosa molt visible en infraccions de PRL en relació al principi de tipicitat: utilització de conceptes jurídics indeterminats (“transcendència greu per a la integritat”) i “normes en blanc” (no sanció per normes jurídic-tècniques). •Reconeixement del principi de culpabilitat. -Exigència de “culpa llevíssima”. -Conducta empresarial com a eina de graduació de les sancions (emergència del caràcter dolós amb resultat). -Reconeixement de la culpa en les persones jurídiques. -Acceptació de la responsabilitat solidària (42.3 LISOS) 11
  • 12. •El principi non bis in idem (derivat de l’art. 25 CE segons la STC 159/1985, que no el fa aplicable en la concurrència en el marc de PRL d’una sanció administrativa i el recàrrec de prestacions de Seguretat Social). •Inaplicació del non bis in idem quan no coincideixen els subjectes sancionats administrativa (empresa: persona jurídica) i penalment (comandaments). Vid. STS (3ª) 12 de juliol de 2001 i STC 357/2003, de 10 novembre. •Plasmació legal: art. 3 de la LISOS + Art. 5 del Reial Decret 928/1998, de 14 de mayo, que aprova el Reglament General sobre procediments per a la imposició de sanciones per infraccions de l’ordre social i per als expedients liquidatoris de quotes a la Seguretat Social, modificat per R.D. 772/2011, de 3 de juny. 12
  • 13. Instrucció 104/2001, sobre relacions de la ITSS i la Fiscalía General de l’Estat en matèria d’il·licits penals en seguretat i salut laboral: Remissió d’actes de: •Infraccions molt greus •Infraccions greus amb reiteració d’incompliments empresarials. •Indicis racionals de criminalitat 13
  • 14. LA CREIXENT UTILITZACIÓ DE LA RESPONSABILITAT CIVIL La configuració per la Llei 36/2011 de la Jurisdicció Social (LJS) d’un Sistema integral (amb la pèrdua d’efectes de la distinció entre responsabilitat contractual-extracontractual) en matèria de responsabilitat civil per danys en les relacions laborals i d’una perspectiva globalitzadora respecte dels Accidents de treball i malalties professionals. 14
  • 15. Supòsits específics (I) Extinció del contracte pel treballador per incompliment empresarial de PRL amb sinistre laboral Des de STS 11/3/2004 (Ar. 3401): impossibilitat d’acumulació indemnització art. 50 LET i 1101 CC pels perjudicis soferts, causa de la finalització de la relació laboral 15
  • 16. A LA RECERCA DE LA FINALITAT DE LA RESPONSABILITAT “CIVIL” 1. Finalitat “reparadora” 2. ¿Finalitat preventiva-incentivadora per a l’evitació de danys a la salut en el treball? 16
  • 17. Supòsits específics II Intervenció de les entitats d’assegurances Base jurídica: art. 15.5 LPRL (no extenssiu a il·licits penals, administratius o recàrrec) 1.No afectació de les infraassegurances a la responsabilitat empresarial (STS 1ª 6/10/2004) 2.Possibilitat de que les companyies d’assegurances siguin objecte de reclamació directa (STS 1ª 23.4.2009) 17
  • 18. L’ACTUACIÓ CULPOSA COM A EIX DE LA RESPONSABILITAT CIVIL: la doctrina judicial derivada de la STS de 30 de juny de 2010 1. La responsabilitat civil és de caràcter subjectiu atenuada. 2. Però amb exigència d’un deute de seguretat “quasiobjectiu”, sense configurar-lo com una obligació per resultat. 18
  • 19. 3. La càrrega de la prova de l’incompliment culpable correspon a l’empresari en funció de l’art. 96.2 de la LJS (STS 1/02/2012 o 25/04/2012) 4. La conducta empresarial ha d’haver estat causa en grau suficient del dany provocat: l’acreditació de la “Relació de causalitat jurídica o imputació objectiva” (Sentències en el marc de l’amiant: STS 17/7/2012 o STS 25/4/2012). 5. No efectes de la culpa del treballador, a no ser que sigui temerària o exclusiva (art. 15.4 LPRL). 19
  • 20. ELS DANYS A RECLAMAR 1. Tipus de danys: distinció danys materials i danys morals (STS 1ª 22/2/2001). -Danys als drets de personalitat. -Patiments i dolors físics o psíquics, tristesa, angoixa o soledat derivada de la desaparició de parents amb llaços intensos, ansietat per contacte amb perill. -Necessitat d’acreditar el dany moral (STS 16/07/2012) 20
  • 21. 2. Els danys als efectes de la seva indemnització (art. 1106 CC – art. 75.3 LJS). Lucre cessant + Danys emergents (patrimonials i morals) + préjudice d’agréement + que puguin ser reclamats davant la Jurisdicció d’Allò Social per ser “danys avaluables econòmicament”. 21
  • 22. 3. Necessària acció del treballador pel sinistre laboral a partir del moment en que siguin clares les seqüeles de l’accident o malaltia (ex. STS 21/06/2011) 4. La valoració del dany serà fixada pel Jutjat d’Allò Social (interpretació derivada de l’art. 75.3 LJS i STS 6/10/2003). 22
  • 23. En tot cas, segons la STS-RCUD 06/06/2013 quan concorrin circumstàncies singulars: -El Jutjat resol de forma desorbitada/injusta -Utilitzi bases errònies de quantificació -Error notori -Arbitrarietat 23
  • 24. EL PRINCIPI DE REPARACIÓ INTEGRA DEL DANY •La indemnització ha de ser adequada, proporcionada i suficient: l’aportació judicial de la tesi de l’enriquiment injust + impossibilitat d’indemnitzacions punitives (STS 11/2/1999) •El quantum indemnitzatori ha de ser únic: descompte d’altres compensacions excepte del recàrrec i la impossibilitat de fer-ho amb danys morals i préjudice d’agréement (STS 2/10/2000: tesi de l’Acumulació relativa) 24
  • 25. Debat sobre el recàrrec: Caràcter sancionador v. compensador responsabilitat civil-Seguretat Social Configuració específica del recàrrec, depenent de prestacions de S.S. 25
  • 26. LA QUANTIFICACIÓ DEL DANY •A partir STS 2/2/1998 utilització orientativa del barem d’accidents de trànsit, basat en un principi de taxació econòmica, a efectes del càlcul d’indemnitzacions derivades d’AT i MP •Necessitat d’activar Disposició Final Quinta LJS: Nou sistema de valoració de danys per sinistralitat laboral sempre que les víctimes o els seus beneficiaris no acreditin danys superiors. 26
  • 27. L’APLICACIÓ DEL BAREM D’ACCIDENTS DE TRÀNSIT EN SINISTRALITAT LABORAL •La compensació només es pot produir entre quantitats indemnitzatòries homogènies (STS 17/7/2007): lo percebut per les prestacions de Seguretat Social és compensable amb les quantitats del barem previstes com a lucre cessant (STS 30/1/2008) •Les indemnitzacions del barem es poden corregir per reconèixer quantitats superiors en funció del grau d’intensitat de la culpa. 27
  • 28. Els interessos “moratoris” 1. STS de 30/1/2008: reconeixement d’interessos moratoris a la víctima del sinistre laboral. El moment d’inici de la mora és el corresponent a la data en que les lesions es varen consolidar (per l’alta mèdica per curació). 2. Reconeixement d’interessos moratoris de les entitats asseguradores per manca de pagament en el termini fixat (art. 20 Llei del Contracte d’Assegurances). 28
  • 29. SUPÒSITS ESPECIALS DE RESPONSABILITAT CIVIL • L’AMBIT DE LES SUBCONTRACTACIONS – Sector d de la construcció: Llei 32/2006. • L’ÀMBIT DE LES E.T.T. Art. 16.2 Llei 14/1994. • ELS SERVEIS DE PREVENCIÓ. Art. 14.4 LPRL. • ELS TREBALLADORS (COMANDAMENTS) DE L’EMPRESArevinculat a responsabilitat empresarial. • RESPONSABILITAT CIVIL D’ALTRES AGENTS: Fabricants (41.1 LPRL). 29
  • 30. ELEMENTS DE DEBAT COM A CONCLUSSIÓ A debatre la influència del sistema de responsabilitat en la prevenció de riscos. La necessitat d’evitar el progressiu desequilibri entre sistema repressiu/sistema reparador. La necessitat de modificar el règim de fixació d’indemnitzacions. 30

Related Documents