EIVISSA. CURS 2011/12COM EMPRAM LES EINES MATEMÀTIQUES PER ENTENDRE EL MÓN. Maria ...
L’activitat matemàtica pot jugar un paper important enla manera d’orientar la vida d’aula vers la comprensió d’u...
TOT VA COMENÇAR A PARTIR D’UNACONVERSA… A l’aula, els infants volíem col.locar un personatge important per ells (Andy Warh...
De la recerca d’informació, d’on es sap a priori, que tal vegada no es trobarà gran cosa haaparegut quelcom imprevist. Una...
Els mestres han d’animar als alumnes a que demostrin i aprofunditzin el seuconeixement dels números i de les operacions, r...
Familiarització amb la lectura i escriptura d’informació quantitativa. NCTM, Nº I OPERACIONS. ...
A l’aula, alguns interrogants portaven cap a nous interrogants, els fils tenien sentitamb altres fils, amb l’emoció d’apre...
Contacte amb diferents sistemes i instruments de mesurar el temps al llarg de la Història... ...
L’estudi del temps ens acosta a la manera d’interpretar el mónd’altres cultures… “El temps és invisible. No es pot ...
Anem texint la nostra xarxa de relacions…
Comptar és una necessitat vinculada amb l’entorn; està estimulada pels processoscognitius de classificar i cercar pautes, ...
A1: Això són els mesos i això els dies. Els mesos tenenformes i estan pintades. A1:Aque...
Hi ha aspectes de la realitat que necessiten de les matemàtiques per a ser entesos i representats. Els infants viuen i...
Familiarització amb la posició dels nombres en la recta numèrica. NCTM, Nº I OPERACIONS.
Las prácticas matemáticas, que forman parte de la riqueza de nuestras comunicaciones, se tienen que aprender combinando l...
Ponenciaceipsantantoni (2)
of 16

Ponenciaceipsantantoni (2)

Published on: Mar 4, 2016
Source: www.slideshare.net


Transcripts - Ponenciaceipsantantoni (2)

  • 1. EIVISSA. CURS 2011/12COM EMPRAM LES EINES MATEMÀTIQUES PER ENTENDRE EL MÓN. Maria Riera Susana Santander Lina Torres Verónica Martín
  • 2. L’activitat matemàtica pot jugar un paper important enla manera d’orientar la vida d’aula vers la comprensió d’un mateix, de l’altre i de la realitat
  • 3. TOT VA COMENÇAR A PARTIR D’UNACONVERSA… A l’aula, els infants volíem col.locar un personatge important per ells (Andy Warhol) a la línia del temps. Aquest fet va donar peu a una conversa: A1: jo sé com acaba la línia del temps, mai acaba perquè els números mai sacaben. Mho ha dit el meu pare. A2: sí, perquè els números són infinitos...mai sacaben... A1: i comença pel número 0. A3: no pel número 0, no. Ha de començar pel número 1. Perquè comptam: 1, 2, 3, 4, 5... El 1 és el primer. A4: sí, comença pel número 1 perquè el 0 no vale, no és res. A5: sí el 0 sempre va sol, no és amic de ningú... A6: sí va amb el 10, 20, 30... A5: bé,sí és amic dalgú... A4: i què hi ha en el 0?... PREGUNTES QUE GENEREN NOVES INQUIETUDS… Els numeros ens ajuden a entendre el pas del temps, ens parlen d’algú o d’alguna cosa…
  • 4. De la recerca d’informació, d’on es sap a priori, que tal vegada no es trobarà gran cosa haaparegut quelcom imprevist. Una llavor que permet progressar en la investigació i arriscarel “fora tema”. (Chevallard) A1: són goril.les. A2: són persones pobres porque no tenen roba. A3: són animals, no poden ser pobres perquè els animals no tenen roba. Primer eren monos i després persones. A4: es fan la roba amb la pell d’animal. A2: estan caminant amb goril.les, no són persones. A4: és perquè estan evolucionant, abans eren monos. A5: el meu avi no és així. A6: ah sí, primer són monos, després caminen com a goril-les i després caminen normal. A3: però primer de tot hi havia un senyor, un senyor que va fer les persones i les cases. A7: i els dinosaures! A8: però els dinosaures vivien amb les persones? A3: No! Perquè sinò els dinosaures s’haguessin menjat a les persones. A6: Els monos vivien amb els dinosaures però quan ja eren persones no. A2 :no, quan no havia nascut ningú ja hi havia planetes. A9: els planetes varen aparèixer sols. A10: es van fer amb roques. A3: sí, roques que han explotat. A5: això és una explosió (mostra una imatge del Big Bang). A6: està explotant. Processos dialògics que Mestra : I quan penseu que va passar això ? ens ajuden a consensuar A3: a principi de tot no hi havia res, l’ explosió. A6: aquí va l’ explosió. (Assenyalant el principi de la línia del temps). una cronologia dels fets al Mestra: i quin número li posam? llarg del temps. A3: el 0 perquè 0 és res. A11: sí el 0.
  • 5. Els mestres han d’animar als alumnes a que demostrin i aprofunditzin el seuconeixement dels números i de les operacions, resolent problemes interessants icontextualitzats i discutint les representacions i estratègies que usen. NCTM, PreK-2, Nº I OPERACIONS, pàg.83 Els alumnes representen els seus pensaments i la seva comprensió de les idees mitjançant el llenguatge oral, escrit, dibuixos…
  • 6. Familiarització amb la lectura i escriptura d’informació quantitativa. NCTM, Nº I OPERACIONS. Històricament, el número ha estat la pedra angular del currículum de matemàtiques. NCTM, Nº I OPERACIONS, pàg.34
  • 7. A l’aula, alguns interrogants portaven cap a nous interrogants, els fils tenien sentitamb altres fils, amb l’emoció d’aprendre i d’ obrir-se al camp del coneixementdivers i canviant.
  • 8. Contacte amb diferents sistemes i instruments de mesurar el temps al llarg de la Història... Sandra Fernández. Historiadora i Paleontòloga L’aula com a context interactiu i dinàmic, que recull totes les veus (infants, educadors, experts...)
  • 9. L’estudi del temps ens acosta a la manera d’interpretar el mónd’altres cultures… “El temps és invisible. No es pot veure, però existeix” (Carlos Gallego)
  • 10. Anem texint la nostra xarxa de relacions…
  • 11. Comptar és una necessitat vinculada amb l’entorn; està estimulada pels processoscognitius de classificar i cercar pautes, i al mateix temps, influeix en aquestes activitats.A més ofereix moltes idees per a la recerca dels “universals” culturals de lesmatemàtiques. BISHOP, A, La enculturación matemática; pàg.48 El calendari, un text social per a pensar el temps
  • 12. A1: Això són els mesos i això els dies. Els mesos tenenformes i estan pintades. A1:Aquest no té dibuixos. A2: són lletres.A2: són dibuixos. A3: no , són números.A3: tenen forma de animals. Mestra: perquè penseu aiò? A3: perquè ho veig com a números.A4: sembla un elefant. A4: no, jo crec que són lletres perquè sassemblen a les lletres xinas.A1: una motxilla. A5: jo penso igual que ell.A5: un tigre i un ós. A6: jo crec que són lletres en majúscules. A7: A lo millor són lletres lligades.Altres: un mussol, una pilota, una girafa… A8: jo penso que són cançons.A6: alguns s’assemblen. A2: seran lletres que diuen els dies i els mesos.A2: així es pensaven que eren els mesosA7: aquest calendari maya sembla que són dies però A1: són dos ocellets i una vaca!són dibuixos. A2: també hi ha mans dibuxades. A3: i una campana.A8: potser són els dibuixos per a saber què han de fer. A4: i això és una piràmide fent una guerra.A9: deixa’m veure-ho, pareix el calendari egipci, com A5: hi ha sargantanes, ocells...escriuen amb dibuixos. Hi ha un dibuix de egipci. A6: també hi ha una estrella de mar. A7; i un núvol,A1: hi ha punts! Potser són els mesos o alguna cosa A2: i ratlles.així. Hi ha dos puntets, tres, dos, tres… A1: seran també els dies de la setmana o els mesos.Mestra: què voldrà dir això? A8: estan de 2 en 2. A9: i això sembla un imant ( )A3: els dies de la setmana que van passant. A6: té forma de gorra.A10: jo crec que els puntents són els mesos i les ratlles A10: sembla la casa d un ós.els dies. A11: una cova. A4: són formes distintes a les del maya.A4: les línies són per a saber quan s’havien de trobar. Mestra: i aquestes ratlles i símbols que diran?A1: seran els dies de la setmana: dilluns, dimarts, A1: les ratlles poden ser per comptar.dimecres… A5: sí , per comptar els dies. A3: sí, com no tenien un altre calendari posavenA3: Més o menys són els dibuixos del calendari Maya ratlletes per comptar.A5: en els calendaris hi ha números, aquí no. A2: a lo millor és un calendari de nens com que tenen dibuixos.A2: a veure… sí que hi ha, els dibuixos són els A12: posaran els dibuixos per a saber que han de fer.números.A4: jo no hi veig números.A11: no fan números ni lletres, fan dibuixos. Llegint quantitats, a la recerca d’un codi escrit
  • 13. Hi ha aspectes de la realitat que necessiten de les matemàtiques per a ser entesos i representats. Els infants viuen inmers en una cultura plena de missatges matemàtics que traten de comprendre i d’usar, per a allò,van formant hipòtesis i regles cada vegada més complexes i ajustades a la realitat Diferents llenguatges per a numerar
  • 14. Familiarització amb la posició dels nombres en la recta numèrica. NCTM, Nº I OPERACIONS.
  • 15. Las prácticas matemáticas, que forman parte de la riqueza de nuestras comunicaciones, se tienen que aprender combinando los conocimientos ylas formas matemáticas de hacer las cosas con los contextos en los que se aprenden y con las interacciones que les dan sentido y funcionalidad”. Carlos Gallego. Repensar el aprendizaje de las matemáticas. Ed. Graó. Pg.153

Related Documents